Sempre hi haurà esperança

Sempre hi haurà esperança

Escampats d’una forma incòmodament ordenada, jeuen els antics llits de l’orfenat. És una habitació on es desperten cada matí i on somien durant les solitàries nits. Els Lulus, un grup de nens de no més de quinze anys, conviuen tots junts al vell hospici des de temps enrere, en el seu modest i limitat món […]

Iogurt blau vegà d’ametlles

Iogurt blau vegà d’ametlles

Decorem amb una flor comestible; una flor per una flor!. Amb tot això, crec que ja és suficient perquè comencis un dia inspirador! Colem les ametlles i les triturem amb una tassa de beguda de soja amb la picadora o minipimer. Quan tinguem una crema, afegim el que queda de beguda vegetal. Escalfem la mescla […]

Mousse de xocolata

Mousse de xocolata

El 1795, Joseph Storrs Fry va presentar un mètode per a moldre grans de cacau amb una màquina de vapor. Més endavant, els seus fills ho van combinar amb cacau en pols, mantega de cacau i sucre fins a aconseguir una barra de xocolata sòlida. No va ser fins al 1819 que François-Louis Cailler va […]

Veure i gaudir

Veure i gaudir

Tom Wolfe en el seu llibre “la paraula pintada”, publicat l’any 1975, explica l’alliberament que va significar per a la burgesia de Nova York poder treure les pintures de Pollock, que tenien en la sala de les seves residències de Coney Island, i posar obres d’Andy Warhol, molt més comprensibles per als seus gustos, de […]

Crònica d’una xerrada de Montse Castellà

Crònica d'una xerrada de Montse Castellà

Un trajecte que anà resseguint algunes de les principals lluites per un món millor. Sí, potser sona molt utòpic, potser en temps de desànim i desesperança queda fins i tot il·lús, però ni ho és ni ens ho podem permetre. La Montse desgrana cada reivindicació, relligant-les entre elles, visibilitzant referents i fent memòria, alimentant el […]

El final d’una era. Crida enèrgica a la comunitat científica

El final d’una era. Crida enèrgica a la comunitat científica

Ja fa temps que, quan menjo un tall de tonyina o unes sardines, tinc la sensació sorda d’estar-me empassant trossets microscòpics d’una bossa del Pryca que va desembocar a la mar el 1984. És per això que intento anar a comprar, sempre que puc, amb bosses de tela, o bé re-re-re-re-re-utilitzar una bossa de plàstic […]

Allò “normal” és ser ric

Allò “normal” és ser ric

Malgrat els seus acudits previsibles, les seves trames farcides amb totes les trampes clàssiques del gènere negre i l’insuportable Steve Martin, haig de confessar que m’ho fa passar bé. No aprens res ni et descobreix res de nou. Tampoc et fa pensar ni indignar-te o emocionar-te. I, precisament, aquest és el valor de la sèrie. […]