Per Ferran Tomàs i Tomàs Carandell Fotografia: Sergi Iracheta i Gina Garriga Il·lustració Pau de Ribes i Alba Garriga
setembre de 2021
Comparteix
Què és la valorització?
La valorització energètica és un procés que minimitza el volum dels residus mitjançant la seva combustió i que aprofita l’energia que genera aquest procés per produir vapor i electricitat. Es produeix una combustió controlada en una temperatura mínima de 850 °C, temps de permanència d’un mínim de 2 segons i turbulència d’oxigen superior al 6%. D’aquesta manera, s’aconsegueix transformar els residus en escòries, cendres i gasos, amb la mínima producció de contaminants possibles. Amb la calor produïda es genera vapor que, conduït a una turbina, genera electricitat.
Les plantes de valorització energètica de residus municipals en funcionament a Catalunya són instal·lacions de titularitat municipal, amb uns controls i regulacions estrictes per tal d’assegurar un funcionament que no suposi cap risc per al medi ambient ni per a la salut.
La gestió i tractament dels residus municipals s’ha convertit en els darrers anys en un dels principals maldecaps pels ajuntaments d’arreu del país. Són els responsables últims de prendre les decisions necessàries per millorar els resultats, mentre les directives europees avancen cap a models que augmenten la selecció, triatge i reciclatge d’aquests residus. Així, els ajuntaments han de moure’s en un món de cànons, models i fraccions de certa complexitat i, per què no dir-ho, d’un considerable volum econòmic (amb els riscos que tot això comporta). L’any 2020 el municipi de Sant Pere de Ribes va generar 19.298 tones de residus municipals; és a dir, cada habitant del municipi va generar 620 kg en tot l’any o, el que és el mateix, 1,7 kg diaris. D’aquestes 19.298 tones de residus municipals, només se’n van recollir de forma selectiva un 52%, el que implica que 9.203 tones de residus municipals van acabar a l’abocador. Per l’any 2021 l’ajuntament de Ribes i les Roquetes destinarà prop de 3 milions d’euros del pressupost anual per la recollida i tractament de residus, però aquesta inversió no implicarà un canvi substancial ni del model ni dels resultats. Un cost molt elevat, una gestió complexa i uns resultats molt per sota dels necessaris. Cal pensar-hi, perquè sembla que alguna cosa no funciona.
Capbussant-nos entre la merda. Les dades de la recollida i tractament dels residus municipals.
Ribes i les Roquetes l’any 2020 va recollir selectivament el 52% dels residus municipals que genera, unes dades que es situen per sobre de la mitjana catalana (d’un 46%) però molt per sota dels municipis punters quant a recollida selectiva de Catalunya d’entre 15.000 i 60.000 habitants, com són Manlleu amb 73%, Berga amb 71%, Sant Just Desvern amb 65% o Vic amb 59%. El que cal comprendre en aquest sentit i gravar a foc és que l’augment de la recollida selectiva comporta una reducció de la fracció resta (rebuig) que és la més difícil de tractar i reciclar i, per tant, una reducció de l’impacte ambiental de la generació de residus.
Com ens indica el gràfic anterior, dins la recollida selectiva les dues fraccions més abundants són les RUNES (14%) i els RESIDUS VOLUMINOSOS I FUSTA (14%), dues fraccions que no formen part de la recollida diària de residus domiciliària sinó de la recollida especial. A més, pel fa a les runes, tot i que la normativa catalana de residus les considera residus municipals, hi ha veus especialitzades que diuen que no haurien de computar a l’hora de fer el càlcul de la quantitat de residus municipals recollits selectivament a causa de la seva dificultat per destriar si la seva procedència és o no domiciliària.
Pel que fa als objectius europeus de reciclatge, aquest tipus de residus no es tenen en compte. La normativa europea només preveu objectius de reciclatge i no de recollida selectiva. En la Decisió 2019/1004 Art. 7.2 diu que els residus que s’han de tenir en compte pel càlcul dels objectius siguin els que figuren a l’Annex V de la mateixa Decisió i en aquest annex no hi figuren els residus de la construcció.
Pel que fa a la generació de residus municipals, Sant Pere de Ribes l’any 2020 va generar 19.289 tones, o el que és el mateix, cada ribetà va generar en un any 620 kg de residus municipals a raó de 1,70 kg diaris. Aquestes dades sorprenents i alhora preocupants, se situen bastant per sobre de la mitjana de Catalunya, que el 2020 va ser de 511 kg/hab/any.
D’aquestes 19.289 tones de residus municipals, 9.203 (48%) van anar a parar a l’abocador quan aquesta opció ha de ser l’última segons la jerarquia europea de residus, que limita a un màxim del 10% la quantitat de residus i rebuigs destinats a l’abocador per l’any 2035. Malgrat que és evident l’evolució que s’ha produït en la recollida selectiva en els darrers anys, reduint significativament el volum de la fracció resta i augmentant progressivament les diferents fraccions de la recollida selectiva, és igualment evident que queda molta feina per fer per arribar als objectius plantejats. No complir-los, no només repercuteix en l’impacte mediambiental sinó que, a més, és previsible que tingui conseqüències importants en la gestió i sobretot en el cost econòmic del servei. Per tant estem davant d’una prioritat que cal situar en les agendes municipals necessàriament, amb objectius clars i mesures concretes que requeriran de debat ciutadà i polític, i les corresponents preses de decisions. Serà el 2021 l’any que es plantegi un ambiciós canvi de model per situar les dades en el lloc que socialment estem convençuts que com a municipi volem?
“Sant Pere de Ribes l’any 2020 va generar 19.289 tones, o el que és el mateix, cada ribetà va generar en un any 620 kg de residus municipals a raó de 1,70 kg diaris”
Una llosa econòmica i confusa responsabilitat
L’evolució del cost econòmic del servei de recollida, gestió i tractament dels residus municipals ha estat una constant en augment en els darrers anys. Si l’any 2014 el pressupost municipal destinava uns 2 milions a aquest servei, per l’any 2021 la quantitat s’enfila fins als prop de 3 milions d’euros, el que significa més del 10 % del pressupost de despeses i un augment en poc menys de 7 anys del 50% del cost. Unes dades que haurien de causar alarma, més tenint en compte que de no posar-hi remei, i començar a prendre decisions clares, aquest cost pot seguir creixent de forma important. Perquè aquest augment tant significatiu, a més d’atribuir-se a un augment generalitzat dels preus dels serveis, cal trobar-lo en l’increment dels cànons i l’augment de penalitzacions i sancions pel no compliment dels objectius, criteris i exigències en la selecció, triatge i reciclatge dels residus municipals. En definitiva, per no fer bé la recollida selectiva.
La major part del servei i per tant del cost està delegat a la Mancomunitat Penedès-Garraf. Aquesta va néixer a principis dels vuitanta amb l’objectiu de sumar esforços i mitjans per cobrir de manera conjunta les necessitats del territori. Es tracta d’una administració local formada per l’associació voluntària de 35 ajuntaments de les comarques de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, amb la missió de realitzar i prestar serveis en comú. És un objectiu de la Mancomunitat l’execució en comú de les obres i/o la prestació dels serveis públics necessaris, en la mesura que la prestació conjunta dels serveis permeti assolir un més alt grau d’eficiència en la gestió. Com a entitat local, la Mancomunitat pot exercir les competències municipals que acordin els municipis membres i a petició dels mateixos.
En el cas de Ribes i les Roquetes, destaquen el servei de recollida i control d’animals abandonats, la portada d’aigua i sanejament d’aigües residuals, i en especial el servei de recollida i tractament de residus municipals, que inclou la recollida de totes les fraccions de residus, la Planta de Transferència i la Planta de Compostatge, així com la gestió de la Deixalleria municipal. El servei de recollida i tractament de residus es fa mitjançant una licitació conjunta en la que participen diversos municipis, i que l’any 2010 va guanyar l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Aquest contracte va finalitzar l’any 2019, moment en què la Mancomunitat va decidir prorrogar “indefinidament” el contracte fins a la redacció d’uns nous plecs administratius i una nova licitació, que estableixi uns nous criteris, costos i procediments. L’objectiu seria contemplar tots aquells canvis a introduir en aquest nou contracte, però els dies passen i el servei segueix sent el mateix. Mentre altres municipis de l’àmbit Penedès-Garraf (i dins de la Mancomunitat) ja han fet el pas a nous models de recollida (com la recollida Porta a Porta), Ribes i les Roquetes segueix ancorada al model EASY (que es el sistema actual) que ja ha mostrat els seus límits quant a les possibilitats de recollida, i els seus inconvenients en relació als costos econòmics i socials.
La Mancomunitat Penedès-Garraf disposa d’un pressupost de més de 25 milions d’euros el 2021 per la recollida, gestió i tractament de residus. Això significa més d’un milió d’euros del que es va destinar el 2020. Malgrat la dificultat per accedir a les dades desglossades i certa opacitat en el rendiment de comptes de la pròpia Mancomunitat, sí que en podem extreure que una part important —si no la que més i amb diferència— d’aquest pressupost va destinat al contracte amb FCC. Es tracta, doncs, d’un negoci important, que explica l’interès d’una multinacional com FCC (que té com un dels accionistes majoritaris al multimilionari mexicà Carlos Slim, i com a presidenta a una Koplowitz), per concórrer en la prestació d’aquest servei. Però la gestió externalitzada té, com és evident, els seus inconvenients quant a les condicions laborals (fa poc va haver-hi una amenaça de vaga dels i les treballadores) i dificultats per fer el seguiment i control d’una concessionària com FCC. A tall d’exemple, FCC va ser denunciat per ajuntaments com el de Sabadell o Barcelona per un frau i la manipulació de les dades de recollida que va suposar expedients sancionadors molt importants a aquesta empresa. Per altra banda, cal tenir en compte que la Mancomunitat ha rebut nombroses subvencions per la gestió d’aquest servei que poden ascendir als 6 milions d’euros (càlcul aproximat d’imports).
Per últim, la gestió i recollida de residus té una implicació directa per a la ciutadania en forma de taxa. Aquesta taxa, que a Ribes i les Roquetes està entre els 100 i 125€ anuals/habitatge, té un caràcter lineal i indiscriminat (no té en compte la generació de residus o la implicació en la recollida), i en la seva globalitat significa uns ingressos per l’Ajuntament del municipi de prop de 2,2 milions d’euros, el que suposa una cobertura del 70-73% del cost del servei.
En aquesta confusió, hi ha poc marge per la voluntat política i ciutadana en relació al futur de la recollida i gestió dels residus municipals. Les diferents administracions i l’empresa concessionària desvien les responsabilitats per no assumir la seva part en tota aquesta història. La realitat és, però, que cal afrontar-ho com una de les grans problemàtiques del present i del futur, no només a escala global, sinó i especialment a nivell local. Però més enllà d’una prova pilot engegada recentment en un sector de Ribes (amb la instal·lació de contenidors “inteligents”, que exigeixen identificació per poder llençar les escombraries, i només d’algunes fraccions), del que fins al moment es desconeixen els resultats, no sembla que el govern municipal estigui per la feina, ni gaire decidit a afrontar el repte de transformar aquest servei.
Qui és Ecoembes?
No és una organització mediambiental, és una societat anònima capitalista espanyola que gestiona milions d’euros cada any.
Qui en forma part? Les mateixes marques que ens inunden de plàstic i que posteriorment renten la seva imatge d’aquesta entitat, aparentment, ecologista.Sous d’elits: Des del 2000 a 2018, l’equip directiu, format per 10 o 11 persones, té sous equiparables a les altes esferes. L’any 2018, Ecoembes va desemborsar 2.108.000 euros a la seva junta directiva formada per 10 persones.
No és una ONG: El plàstic és la font de negoci d’Ecoembes, és a dir, com més envasos en el mercat (i en el medi ambient), més diners, més negoci. En els últims divuit anys, han multiplicat per cinc els seus ingressos que, només a l’any 2018, van ascendir a 578 milions d’euros.
Ecoembes no explica que no tots els envasos que porten punt verd es reciclen tot i que els posem en el contenidor groc. Exemples: briks, envasos menors de 10 cm de diàmetre, coberteria, palletes, escuradents, joguines i altres plàstics, ampolles de PET de colors…
Un altre aspecte que cal tenir en compte, és l’exportació d’aquests envasos que gestiona aquesta empresa. S’han detectat residus d’envasos plàstics espanyols en abocadors del sud-est asiàtic; al ser-ne el responsable hauria de vetllar perquè això no succeís.
Greenwashing i ecomàrqueting com a resposta habitual
És una realitat més que confirmada la presència continua de conceptes com ecològic, bio, natural, sostenible, verd, etc. en les campanyes publicitàries de tota mena d’empreses, entitats i institucions. Però la utilització d’aquests conceptes, no converteix de facto les seves accions com les més beneficioses pel medi ambient, més respectuoses amb l’entorn ecològic o menys generadores de residus i contaminació. El concepte greenwashing defineix aquelles accions que pretenen presentar un producte o companyia com a respectuosa amb el medi ambient i les seves necessitats, aprofitant-se de la creixent consciència i sensibilitat per part de la població, quan en realitat no solament no ho és, sinó que la seva pràctica sovint és contraria al medi ambient.
Tal com han denunciat organitzacions com Greenpeace, un dels reis del greenwashing és l’empresa que gestiona el negoci milionari del reciclatge d’envasos a l’estat espanyol, Ecoembes. Sant Pere de Ribes al mes de maig d’aquest any es va adherir al projecte Reciclos d’Ecoembes.
Segons aquest grup de pressió i monopoli —en teoria sense afany de lucre— de la gestió dels plàstics a tot l’Estat espanyol, el projecte Reciclos neix per reforçar el reciclatge correcte de llaunes i ampolles de plàstic amb premis sostenibles i socials a través d’una aplicació web. Seguint aquest sistema, els veïns i veïnes que dipositin les seves llaunes i ampolles de plàstic de begudes en algun dels 155 contenidors grocs que hi ha a la via pública podran optar a premis sostenibles i socials. La iniciativa, que ha partit d’una proposta efectuada pel grup municipal de Fem Poble-En Comú Podem, s’implanta al municipi conjuntament amb la Mancomunitat Penedès-Garraf, en qui es té delegada la gestió de residus a Sant Pere de Ribes.
Es tracta, una vegada més, d’un rentat de cara d’Ecoembes ja que la seva gestió d’envasos no se sosté, no és més que un pedaç que no ajuda gens a la gestió correcte dels residus, ja que continua fomentant el consumisme, en comptes d’advocar per la prevenció o la reducció. Reciclos és un clar exemple de greenwashing, perquè el gran objectiu d’aquest projecte és rentar la cara a l’empresa responsable del problema que pretén resoldre. No és només que no es freni el consum d’envasos d’un sol ús, al contrari, sembla que el reciclatge incentivat, degudament promogut per la indústria que conforma Ecoembes, pugui provocar l’augment del consum de determinats envasos que poden ser compensats amb el sistema Reciclos.
Recompensar el bon comportament del ciutadà compromès amb el seu entorn és una assignatura pendent a Catalunya, però aprovada i amb nota en altres països del nord d’Europa que ens porten anys d’avantatge en la implementació de l’economia circular. El que sí que coneixem de ben a prop son les campanyes d’ecomàrqueting que, envoltades de bones paraules i grans compromisos, massa sovint ens estan fent oblidar que hi ha responsables directes i indirectes en els problemes mediambientals que afecten el planeta.
4 Propostes pel futur!
Producció i consum: generar menys residus!
Hi ha un ampli consens que apunta a la necessitat d’estendre una consciència de les implicacions i conseqüències del nostre consum per al planeta. En l’edició 2 d’El Carrer ja vam apuntar a algunes de les claus del que hauria de conformar un consum responsable per part de la ciutadania, posant especial èmfasi en el poder de decisió que en última instància tenim els individus a l’hora de consumir, i dels beneficis que tot això pot comportar. Però tant o més important que les decisions individuals és la modificació de determinades pràctiques presents en la indústria i el comerç que tenen conseqüències a tots els nivells sobre el medi ambient.
Sembla difícil creure en profundes i imminents transformacions mentre la responsabilitat de la recollida i reciclatge, i el negoci evident que comporta, estigui en mans de la mateixa indústria que genera tones i tones de residus, en un sistema amb el que obté tones i tones de beneficis. Un cercle tancat, un negoci rodó que requereix del desenvolupament de mesures legislatives encaminades a transformar un sistema de producció i distribució ecològicament insostenible. És doncs feina de les administracions públiques, del debat polític i d’opinió, exigir aquests canvis, com a mínim amb la mateixa insistència i vehemència amb què es carrega la responsabilitat a la ciutadania. Més enllà de les monòtones campanyes de sensibilització, carregades de moralitat i culpabilització, acabar amb la producció, generació i distribució de quantitats ingents de residus és una funció que s’escapa de la ciutadania en general. Si un dels objectius compartits es generar menys residus, potser que comencem per aquí, acceptant que no hi haurà sistema de recollida i tractament de residus ni consciència i sensibilització global que pugui aturar els hàbits i les pràctiques d’una industria d’escala mundial que a diari fan cada cop més gran la muntanya de merda sobre la que ens toca viure.
Sistema de recollida porta a porta
Millorar la recollida selectiva de la fracció orgànica és clau per augmentar els nivells de reciclatge i el sistema de recollida PaP és una opció per capgirar aquestes dades. El municipi de Sant Pere de Ribes, del total que recull selectivament el 6,72% (1.213 t) és matèria orgànica, que correspon a 39 kg per cada ribetà l’any 2020.
La recollida selectiva porta a porta (PaP) consisteix en lliurar els residus al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció.
A través d’un model porta a porta es pot fer la recollida de totes les fraccions domèstiques amb recollida a la via pública (rebuig, orgànica, vidre, envasos i paper i cartró), o la recollida només d’algunes fraccions, que com a mínim són rebuig i orgànica, mantenint els contenidors per a la resta de fraccions.
Els resultats de recollida selectiva assolits en els municipis que tenen en marxa sistemes porta a porta són en general superiors, tant en quantitat recollida com en qualitat de la separació (en general se situen entre el 60 i el 80% de recollida selectiva).
L’aplicació de la recollida porta a porta és més senzilla en zones de baixa densitat de població on la identificació dels residus de cadascú és més fàcil.
La implantació de sistemes de recollida PaP requereix un cert canvi d’hàbits que propicia la participació dels ciutadans, de manera que és necessària una adequada campanya de comunicació.
Els models de recollida PaP permeten identificar el generador i per tant possibiliten la implantació de sistemes de fiscalització més justos com són els de pagament per generació (per exemple, pagament per bossa o pagament per bujol).
El 2018 l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va encarregar a l’empresa “X” a través de la Diputació de Barcelona la confecció d’una diagnosi sobre la recollida i gestió de residus al municipi. Especialment aquest informe apuntava a alguns dels canvis que hauria d’introduir per fer un salt endavant, millorant la selecció, recollida i tractament. En resum, aquesta diagnosi llarga i detallada proposava la implantació del PaP al nucli de Ribes i el sistema de contenidors tancats amb lector a Les Roquetes, com les millors solucions. Han passat tres anys, i ja fa molt de temps que tot ha quedat pendent de la falta de voluntat del govern municipal.
SDDR, l’alternativa real
El sistema actual de recollida d’escombraries basat en els contenidors de colors ha tocat fons i cal dur a terme una reinvenció del sistema per millorar-lo. Una de les propostes ha estat el sistema de dipòsit i retorn (SDDR) com a alternativa per a la reducció del consum d’envasos i per augmentar significativament les dades de recollida dels mateixos. L’SDDR és un sistema que funciona de la següent manera:
- Dipòsit: pagues un preu per l’envàs.
- Devolució: quan tornes l’envàs, et tornen el preu que vas pagar per l’envàs.
- Retorn: l’envàs torna a la cadena de producció per a ser reutilitzat.
L’objectiu amb la implantació d’un sistema de dipòsit i retorn és d’entrada reduir el consum d’envasos, millorar i augmentar els nivells de recollida i selecció, i disposar de forma massiva d’envasos reutilitzables i reomplibles. La implantació d’un circuit d’aquestes característiques suposaria per els ajuntaments una reducció de les despeses, doncs es tractaria d’un sistema que s’autofinança amb la quota dels envasos i els materials recuperats. És calcula que l’SDDR és un 60% més barat que els Sistemes Integrats de Gestió (presents en l’actualitat amb el model d’Ecoembes i Ecovidrio). I aquí es troba un dels seus principals obstacles, l’oposició a la seva implantació per part dels responsables (i beneficiaris en termes de negoci) de l’actual sistema.
Però és innegable que l’SDDR és tècnicament més senzill i permet creure en arribar al 100% del reciclatge, amb una participació directa de la ciutadania, promovent els envasos més reutilitzables (per exemple les ampolles de vidre que poden ser reomplertes fins a 50 vegades, enfront de les 20 vegades de les de plàstic), i promou la participació del teixit econòmic i comercial. Això si, un canvi de model —com el que ja s’ha fet amb èxit en més de 40 països, entre ells Dinamarca i Alemanya— requereix una aposta de país, una visió global i conjunta de la gestió dels residus a Catalunya.
Una taxa més justa pel servei de recollida
La millora del sistema de recollida i la implantació de sistemes més individualitzats i que parteixen de la lògica de la corresponsabilitat entre l’administració i la ciutadania, permetria a més introduir canvis en la taxa de residus. Es tractaria no només de cobrir els costos associats al servei de recollida i tractament de residus, sino d’introduir elements per incentivar a la ciutadania a la reducció i la separació dels residus en origen. Una bona elaboració d’aquestes taxes permet a més distribuir de forma més equitativa i justa les càrregues que comporta aquest servei, a més de poder mostrar el grau d’utilització del servei tant pels habitatges com per les activitats econòmiques.
Hi ha una multitud de criteris i fórmules per tal de posar en funcionament un sistema de taxes més justes pel servei de recollida i tractament de residus. La base és comprendre que una part de la taxa que paga la ciutadania o les activitats comercials és variable en funció de diversos factors relacionats amb la recollida i la pròpia acció com a generadors de residus. Bàsicament dos conceptes cal tenir en compte. En primer lloc el pagament per generació (PxG). És a dir, pagar en funció de la quantitat de residus d’unes determinades fraccions (especialment el rebuig). Com més es genera més es paga. En segon lloc el pagament per participació (PxP). En aquest cas, aquesta part variable va en funció de la quantitat de residus que es reciclen (les fraccions orgàniques i d’envasos). Com més es recicla, més es descompta de la taxa. En tot cas, en els dos sistemes l’objectiu és mitjançant la taxa incentivar l’acció de la ciutadania en favor d’una millor recollida o d’una menor generació de residus. L’aplicació d’aquesta tipologia de taxes justes requereix necessàriament de la implantació de sistemes de recollida com el PaP o els contenidors intel·ligents, capaços de registrar el comportament i la implicació de la ciutadania.
A Catalunya ja hi ha diversos municipis que han posat en funcionament taxes d’aquestes característiques. Entre d’altres Argentona, Vilablareix, Rasquera o Miravet. En aquests sistemes, que son diferents entre ells i que estan pensats per adaptarse a les circumstàncies i contextos de cada un dels municipis, s’utilitzen bosses i envasos per la recollida especials i específics que permeten comptabilitzar el volum i la quantitat de residus que es generen i el seu origen. Una altra dada, aquests municipis estan aconseguint dades de la selecció, recollida, tractament i reciclatge que s’apropen als requisits i estàndards que promou Europa, com per exemple el prop de 10% al que estan reduint la fracció del rebuig.
En definitiva, una modificació de la recollida de residus serà una oportunitat única per entrar en el debat sobre la taxa, que necessàriament també haurà d’afrontar canvis, perquè en l’actualitat ni es justa ni eficient (no té en compte ni la generació ni la tipología d’habitatge i família, i amb prou feines cobreix un 73% del cost del propi servei).
“No hi haurà sistema de recollida i tractament de residus ni consciència ni sensibilització global que pugui aturar els hàbits d’una indústria d’escala mundial que fan cada cop més gran la muntanya de merda sobre la que ens ha tocat viure”
Subscriu-te a la revista
Si has arribat fins aquí, deu ser perquè t’ha agradat el que has llegit fins ara. Per això t’animem a subscriure’t a la revista elCARRER.