Re-pensant en l’Hospital
En aquest número de presentació d’El Carrer hem volgut analitzar amb certa profunditat la trajectòria de l’Hospital Residència Sant Camil, la seva situació actual, i especialment les perspectives de futur. Això implica parlar també de la situació de la sanitat a la comarca i al país, els models de gestió que s’han desenvolupat, i les propostes i debats
polítics que han sorgit.
Per Tomàs Carandell Fotografia Sergi Iracheta
30 de desembre de 2020
Comparteix
Parlar de futur implica pensar en el que tenim i planificar en base al que voldrem
El virus de la covid-19 ha capgirat de dalt a baix i ha forçat a reinventar-se a nombroses institucions i organismes. Es tracta d’una nova realitat mai viscuda abans, a la que adaptar-se ha estat i és costós i dolorós. La sanitat arreu, de la nit al dia, ha hagut de modificar la planificació, la distribució de recursos i l’esforç dels i les professionals. Previsiblement de forma temporal han canviat circuits, protocols i mecanismes d’actuació per donar resposta a un present complex, que ja venia condicionat per una política de desmantellament i privatitzacions del sector públic, i de fortes retallades socials i econòmiques.
A ningú se li escapa que l’Hospital Sant Camil és una de les activitats més importants del municipi pel que fa a personal i també per l’impacte de la seva activitat. Amb més de 800 treballadors i treballadores, l’hospital és la primera empresa no només del municipi, sinó del Garraf. Els 25.000 m2 del seu equipament recullen una llarga llista de serveis sanitaris i sociosanitaris, que el converteixen en l’hospital de referència de la comarca del Garraf.
Amb més de 800 treballadors i treballadores, l’hospital és la primera empresa no només del municipi, sinó del Garraf.
L’any 1985 l’hospital s’integra en la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP) que esdevindria la base sobre la que es faria el desplegament i consolidació de la sanitat pública a partir dels anys 80, amb un sistema particular a Catalunya en el que s’aprofitaria la xarxa privada d’equipaments i entitats de l’àmbit sanitari i confeccionaria el sistema mixt de gestió que predomina en l’actualitat, basat en el concert i la col·laboració publicoprivada.
Aquest és el cas de Sant Camil, un hospital gestionat per una fundació privada que concertava els serveis amb el CatSalut. El servei esdevé públic acomplint així amb la voluntat política de fer el desplegament de la sanitat pública però, alhora, es mantenen la propietat i la gestió de tipus privat, garantint també la continuïtat de tota l’activitat vinculada a l’ordre religiós i al voluntariat.
Del Consorci Sanitari del Garraf al nou hospital comarcal
L’any 2008 començà a sonar amb força la voluntat d’unificar esforços i coordinar l’atenció dels hospitals de la comarca. La feina es desenvolupà amb la implicació dels ajuntaments de la comarca i acabà desembocant en la constitució del Consorci Sanitari del Garraf (CSG). Un ens que passaria a gestionar de forma conjunta l’Hospital Sant Camil i l’Hospital Sant Antoni Abat. De l’òrgan rector del mateix, a més d’un representant de cada un dels ajuntaments de la comarca hi participaren representants de la Fundació Privada Sant Antoni Abat i la Fundació Privada Hospital Residència Sant Camil que, fins al moment, gestionaven els hospitals. Aquest ens mixt passaria a assumir tota l’activitat vinculada a la prestació de serveis sanitaris i aquests continuarien sent concertats amb el CatSalut, amb la particularitat que en aquest consorci no hi participaria la Generalitat.
El Departament de Salut es comprometia amb la construcció d’un nou hospital de referència comarcal a Vilanova i la Geltrú.
La consolidació del CSG vindria acompanyada del cant de sirena sobre el nou hospital comarcal. La planificació estratègica territorial i la voluntat del Departament de Salut es comprometia amb la construcció d’un nou hospital de referència comarcal a Vilanova i la Geltrú. Tant és així que el propi Ajuntament de Vilanova, en aquells anys, va fer la reserva de sòl i es va preparar per rebre el gran hospital d’aguts de la comarca, que provocaria la conversió de l’Hospital Sant Camil en un centre només sociosanitari. El debat polític i social va estar present a Ribes i Les Roquetes amb acusacions creuades d’inacció, manca de planificació i abandonament de l’Hospital Sant Camil, mentre la llavors consellera de Salut Marina Geli, a les portes d’una campanya electoral, refermava el compromís del nou hospital d’aguts a Vilanova i la Geltrú.
El perill de la transformació de la primera i més important activitat econòmica del municipi, es va dissoldre no com a conseqüència de la presentació d’un projecte que garantís la continuïtat i referència de l’Hospital Sant Camil, sinó que va ser el pas del temps i el canvi de govern a la Generalitat (i també de les prioritats polítiques en matèria de salut) els que van fer oblidar aquella tan anhelada i alhora polèmica promesa. El període de dures i injustes retallades socials i econòmiques encapçalades pel govern d’Artur Mas i Boi Ruiz no només farien oblidar la pretensió del nou hospital, sinó que situarien al límit del col·lapse, la negligència i el desastre la sanitat a la comarca, així com al conjunt del país.
El salt al Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf, i molt per fer.
Passarien els anys, i el CSG aniria establint llaços de treball amb el Consorci Sanitari de l’Alt Penedès (CSAP) amb l’objectiu de compartir i optimitzar recursos humans i econòmics i millorar l’assistència sanitària tant en qualitat com en serveis. Primer, mitjançant una Aliança estratègica (2013), després, amb un Conveni de gestió de serveis gerencials (2015) i, finalment, amb un Protocol d’intencions (2016) donaven forma al que cristal·litzaria el 2019 amb la conformació del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf (CSAPG). Això implicaria, en primera instància per l’Hospital Sant Camil, disposar de més recursos i serveis i beneficiar-se d’aquesta col·laboració amb el CSAP, i diverses inversions importants mentre es preparava la fusió per crear un òrgan consorcial conjunt.
Aquest procés que culminaria amb el CSAPG va donar resposta a diversos problemes amb els quals els serveis sanitaris de la comarca es trobaven, alhora que també plantejà altres reptes i noves problemàtiques sorgides d’aquesta nova realitat. Finalment, no es va produir una fusió, sinó que el CSAP va incorporar i absorbir el CSG, passant a gestionar tots els serveis sanitaris que aquest disposava. La primera i més important conseqüència d’aquest procés és que el nou organisme passava a ser un consorci íntegrament públic (en aquest procediment van quedar fora les tres fundacions privades que estaven presents en els anteriors consorcis: Sant Camil, Sant Antoni Abat i Antic Hospital de Vilafranca del Penedès), i és majoritàriament participada pel CatSalut. La presència majoritària de la Generalitat a través del CatSalut en el nou consorci també donava solució als problemes presentats per la LRSAL (Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local), que obligava que el pressupost, i també el seu deute, computés en el cas del Garraf a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
L’òrgan rector del CSAPG compta amb 7 representants del Servei Català de la Salut i un representant dels Ajuntaments de Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, així com dels Consells Comarcals del Garraf i de l’Alt Penedès.
Durant tot aquest llarg procés, que de ben segur ha comportat millores i avenços per l’Hospital Sant Camil en la gestió i en els serveis que presta, no s’ha avançat en la seva reconversió de futur. La planificació sanitària per una banda, i Vilanova i la Geltrú per l’altra, segueixen apostant per un nou hospital d’aguts i de referència situat a la capital de la comarca, mentre el CSAPG comença a pensar també en clau de vegueria.
Un hospital amb futur?
La conversió de l’Hospital Sant Camil en un equipament sociosanitari i d’atenció a subaguts comportaria el trasllat d’un bon nombre dels serveis que actualment es presten i de la plantilla de professionals que hi treballen, així com una important reducció de la seva activitat. No és de preveure que aquest moviment es pugui produir a curt termini. Per posar un exemple, el CSAPG preveu una inversió de prop d’un milió d’euros per la remodelació i adequació del servei d’urgències de l’Hospital Sant Camil, en una obra que està prevista que s’iniciï el primer trimestre del 2021 i que ara està en fase de licitació i adjudicació.
Si bé és cert que en els darrers anys han estat diverses les actuacions i inversions que s’han dut a terme, també és cert que sovint s’esmenten les seves limitacions arquitectòniques, de disseny, i la seva antiguitat, per pensar en aquest com un hospital de futur. Però hi ha reserva de terrenys al sud-oest adjacents a l’Hospital Sant Camil que podrien fer pensar en l’edificació de nous espais, que complirien amb els requisits i necessitats dels nous temps.
La mobilitat també ha estat sovint plantejada com un hàndicap per l’Hospital Sant Camil. L’hospital disposa d’un aparcament de més de 800 places, que ha estat objecte de polèmica pel seu plantejament vergonyós com a negoci (dut a terme entre la Fundació Privada Hospital Residència Sant Camil i l’empresa municipal VNG Aparcaments), la gestió del qual ha passat al CSAPG aquest estiu. En aquest sentit pot assimilar-se al funcionament de l’aparcament de l’Hospital de l’Alt Penedès o al de Sant Antoni Abat.
El Pla General contempla l’Hospital Sant Camil com un pol d’activitat molt important pel municipi
El transport públic és un mal endèmic de la comarca del Garraf, relativament ben enfocat a Barcelona però amb nombroses deficiències en la connexió interna i intercomarcal. Amb la constitució del CSAPG i el treball enxarxat dels diferents serveis de les dues comarques han posat sobre la taula noves deficiències en relació al transport públic. El fet de compartir serveis implica el desplaçament d’usuaris d’una comarca a l’altra, posant de relleu la insuficient xarxa de transport públic de connexió entre el Garraf i l’Alt Penedès. El que és evident és que els problemes de transport no es resoldran amb la construcció d’un nou hospital, sinó que fa temps que requereixen d’una entesa i acció política basada en la voluntat de construir un servei públic de transport a l’alçada de les necessitats dels veïns i veïnes del municipi i la comarca.
Ja al 2009 el govern municipal exigia a la Generalitat un seguit d’inversions en matèria de salut, resultat d’un dèficit de la Conselleria amb el municipi i com a contraprestacions al projecte del nou hospital. El mateix escrit apuntava la voluntat de l’Ajuntament de treballar per establir un pol de docència, d’innovació i de recerca en l’àmbit de la salut situat a l’Hospital Sant Camil, així com el desenvolupament de l’àmbit sociosanitari i de la dependència als sectors propers de Can Jove i Can Puig Tecnològic. Han passat més de deu anys, i no sembla que en aquest sentit hagi avançat res.
La planificació urbanística municipal reserva el sector de Can Jove per a la construcció d’habitatges privats de tipus sociosanitaris per a persones grans i amb dependència. Per altra banda, el sector de Can Puig Tecnològic, en principi enfocat a la indústria, es va reconvertir com a possible parc tecnològic vinculat a la sanitat i al desenvolupament sociosanitari amb una majoria del sòl de propietat pública. Tot plegat, permetria establir alhora un nexe de continuïtat amb el nucli de Ribes i l’Hospital Sant Camil.
Més enllà d’analitzar si aquests projectes són avui necessaris o adients per al municipi, el que és cert és que el Pla General contempla l’Hospital Sant Camil com un pol d’activitat molt important pel municipi i reservava espai al seu voltant per reforçar-ne i consolidar la seva activitat. I val a dir que els deures estan per fer. Si avui s’està treballant en el possible desenvolupament del sector de Can Jove, és fa més en clau especulativa i de creixement i no pensant en reforçar l’Hospital Sant Camil i l’àmbit sociosanitari al municipi.
En matèria de formació vinculada als serveis sanitaris, i especialment a l’activitat de l’hospital, també hi ha un camp per recórrer. La demanda dels centres educatius del municipi de poder oferir ensenyaments, especialment cicles formatius, de la família sanitària és històrica. Dels 15 Cicles Formatius de Grau Mig (CFGM) i Superior (CFGS) de la família sanitària que s’ofereixen a Catalunya, a la comarca del Garraf només en podem trobar 3. El curs 2020-21 és el primer que un CFGM de la família sanitària s’imparteix al municipi, en el qual l’Institut Can Puig ha incorporat el CFGM de Cures auxiliars d’infermeria, després d’anys i anys de demanda continuada al Departament d’Ensenyament. Per altra banda, a l’Institut Alexandre Galí ja fa anys que s’imparteix el CFGM d’Atenció a persones en situació de dependència que, encara que no pertany a la família sanitària, és evident que està vinculat a l’àmbit sociosanitari i residencial.
Garantir el futur de l’Hospital Residència Sant Camil i la seva activitat requereix necessàriament d’una proposta engrescadora per al municipi, que vagi més enllà de les iniciatives i planificacions que pugui tenir la conselleria de salut. Cal abordar qüestions com el transport públic, la formació o el planejament urbanístic amb un projecte pel municipi que entengui l’Hospital no només com un servei necessari i important pels veïns i veïnes, sinó també com un centre d’activitat econòmica, social i humana vital per Ribes i les Roquetes. Imaginar i dibuixar aquest projecte és també el que permet no anar a remolc i a la contra de la voluntat dels altres (ja siguin institucions, municipis, interessos econòmics, etc.), i alhora en cada un dels espais poder proposar i defensar un línia coherent i sòlida.
La pandèmia de la covid-19 i les seves conseqüències, tard o d’hora, aniran passant. Esperem estar el millor preparats possible per afrontar aquest futur ple d’incerteses, però també de certeses.
Subscriu-te a la revista
Si has arribat fins aquí, deu ser perquè t’ha agradat el que has llegit fins ara. Per això t’animem a subscriure’t a la revista elCARRER.