OPERACIÓ TERRAMAR: Què hi ha darrere del projecte de l’Autòdrom?
El macroprojecte que promou l’empresa inversora Grand Prix Spain i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes afecta 670.000 m², un espai gairebé equivalent a tot el nucli de Ribes, i preveu una inversió de 20 milions d’euros. Bona part del sòl afectat per aquest projecte està catalogat com a no urbanitzable i té una protecció especial pel seu interès natural i agrari.
Pel volum del projecte, per la tipologia de l’activitat que es pretén desenvolupar i les conseqüències que van associades i per les característiques especials de l’espai afectat, podem afirmar que es tracta d’una operació urbanística d’alt valor i repercussió sobre l’entorn natural i el desenvolupament no només del municipi sinó del conjunt de la comarca del Garraf.
Per Joan Garriga i Tomàs Carandell Fotografia Mina Leprevost i Gina Garriga Il·lustració Oriol Martí i Pau de Ribes
maig de 2021
Comparteix
Veu a considerar Raül Valls
La vida humana i la seva reproducció digna han d’ocupar la centralitat a l’hora d’organitzar el territori. Paraules com “creixement”, “competitivitat”, “beneficis empresarials”, no poden guiar el futur immediat. Ens caldran valors alternatius que ens allunyin de la lògica suïcida d’un model econòmic que prioritza l’acumulació de capital per damunt de la preservació de l’entorn, no és acceptable que l’agricultura estigui sotmesa als interessos especulatius i a pràctiques tècniques contràries a la salut.
A tall de conclusió: 10 reflexions amb voluntat de fer pensar i ser útil enmig d’una pandèmia inesperada (o no). Raül Valls, filòsof, membre impulsor del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i de Salvemles Valls.
Dins les grandiloqüents manifestacions anunciant sempre grans projectes al que ens té acostumades el govern municipal de la Sra. Abigail Garrido, n’hi ha una que darrerament està agafant cos i que sembla que veurà la llum.
El projecte de l’Autòdrom s’ha obert camí enmig de la pandèmia per obra i voluntat del govern municipal, de la Generalitat i ves a saber de qui més.
El projecte sobre l’Autòdrom de Terramar venut pels seus promotors com la panacea que ens guarirà de tots els mals, a través de falques publicitàries i articulistes “amics” en els nostres mitjans de comunicació, el podem situar perfectament dins el mapa de conflictes ambientals que recull l’anuari per una Nova Cultura del Territori que permeti ubicar,
caracteritzar i contextualitzar en l’espai les dinàmiques territorials, els actors implicats i les seves estratègies. I on es descriu la complexitat del tema i se’ns indica com Catalunya no és indiferent a l’allau de projectes i iniciatives insostenibles a través de nombrosos projectes presents en tot el territori. Aquest fet provoca que ciutadans i moviments cerquin alternatives davant d’aquest tsunami sobredimensionat de projectes. I són precisament
aquestes reaccions i propostes que, treballades entre moviments socials i experts, permeten pensar que generarem un futur més amable amb el planeta.
Evitar la destrucció d’espais agraris i d’interès natural; frenar la cimentació de més superfícies i l’extensió urbana innecessària motivada per interessos especulatius; protegir els rius i les aigües freàtiques; racionalitzar la captació d’aigua per a usos humans; protegir flora i fauna; impulsar l’estimació del medi natural, el seu respecte, el seu coneixement,
etc.: vet aquí una llista incompleta de la gran tasca de la sostenibilitat territorial, que és part essencial de la lluita per a un món més habitable i per una relació més harmoniosa amb el medi natural.
Més enllà de la propaganda engegada per l’empresa promotora, amb la complicitat del govern municipal i del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, la ciutadania ni ha participat ni ha sigut escoltada, fet que ha motivat una forta oposició al projecte a través de la Plataforma Verda de l’Autòdrom, en les manifestacions fetes, les al·legacions presentades i també les resolucions aprovades pels ajuntaments veïns de Sitges i Vilanova també contraris al projecte.
“Cap govern elegit per quatre anys té dret a malmetre irreversiblament un territori”
Els tràmits en urbanisme no són sempre ràpids i, en el cas de Terramar, ho han estat. Ràpids i sospitosos, segons denuncia la Plataforma Verda de l’Autòdrom.
Si els tràmits han generat sospites, més encara en generen saber les veritables raons que sembla que s’amaguen darrera una suposada recuperació de l’Autòdrom de Terramar. El que ens mostra el projecte, d’entrada, va molt més enllà del que el Pla General d’Urbanisme del nostre municipi tenia previst o possibilitava. Les modificacions proposades pels promotors, avalades pel departament del Sr. Calvet a la Generalitat i aprovades per l’equip de govern municipal, s’han saltat tots els marges coneguts amb una complicitat inusual del mateix Ajuntament de Sant Pere de Ribes en els tràmits. Avui el projecte sobrepassa en escreix els límits del propi Autòdrom i afecta a quasi la totalitat de la plana que hi ha entre la Masia del Forat del Frares fins a Can Burguera.
En contra, doncs, del que diu l’alcaldessa del nostre municipi i el menyspreu que els hi dedica, les veus que s’alcen avui contra el projecte de Terramar no són les veus de la cultura del “no”, sinó les veus d’una ciutadania mobilitzada, que no ha estat escoltada i que converteix en una corretja de transmissió la conversió del coneixement crític a programa polític concret, en actuació real sobre el terreny. Cap govern elegit per quatre anys té dret a malmetre irreversiblement un territori. Allà on el “principi de precaució” més elemental hauria d’optar, en tot cas, per la preservació de la natura contra el risc d’una petjada potencialment perillosa i no discutida democràticament des del govern, s’ha fet prevaldre el secretisme i la política dels fets consumats en el marc d’una pandèmia on el dret de participació ha estat nul. En democràcia, és el poder, el servei públic, qui ha de justificar-se, i no al revés. Ras i curt.
Damià Calvet & Abigail Garrido : les promeses, les presses, la participació i l'estat d'alarma
Un dels focus de polèmica del Projecte de l’Autòdrom de Terramar ha estat la seva tramitació administrativa. Des d’un primer moment, tant l’Ajuntament dirigit per l’alcaldessa Abigail Garrido, com el Departament de Territori i Sostenibilitat comandat per Damià Calvet, s’han abocat a estendre la catifa vermella a un procediment d’entrada complex i d’un impacte molt significatiu sobre el territori. Titulars, promeses i grans declaracions, que amaguen una excessiva i preocupant pressa per aprovar la gran inversió. Per alguns experts en urbanisme i gestió, la modificació del Pla General i tot el procediment es pot qualificar d’una operació d’enginyeria administrativa urbanística, que hauria permès saltar-se processos, tràmits, terminis i obligacions. Trossejat i avançant en paral.lel, els diferents processos han esquivat la seva visió de conjunt, la seva valoració com un tot i, el que és més greu, l’opinió i participació ciutadana que una operació d’aquesta envergadura requeria.
S’han escurçat en diverses ocasions els períodes d’exposició pública i d’al.legacions, s’han obviat requeriments legals i s’han comés errors en la tramitació que podrien posar en dubte la validesa de tot el procés, justificant la seva judicialització via contenciós administratiu. La gota que ha fet vessar el vas ha estat l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General en ple estat d’alarma, tot i la suspensió de tots els tràmits administratius, en una comissió territorial d’urbanisme el maig del 2020.
I aquí rau la pregunta que ens fem i que pensem que cal fer-se. Pot, el territori, suportar un projecte com el que se’ns proposa sense la complicitat d’un actor tan important com la ciutadania?
A diferència de temps enrere i un cop vistes les desgràcies que hem fet arreu sobre el territori, sembla que avui hi ha un consens generalitzat entre urbanistes, geògrafs i moviments socials en el que anomenem Nova Cultura del Territori, un conjunt de noves percepcions, nous coneixements, nous valors, noves actituds i nous comportaments amb relació al territori, que modifiquin la forma d’entendre i d’entendre’s amb el nostre entorn, amb la intenció que el resultat d’aquest canvi cultural afavoreixi l’equilibri ecològic, la justícia ambiental i l’equitat social.
I per fer operatiu aquest canvi cultural cal partir de tres premisses:
• La necessitat d’una definició del territori que el consideri, no com a un mer continent o contingent, sinó com a un sistema de relacions recíproques entre activitats humanes i recursos finits.
• La necessitat de la participació i deliberació ciutadana per fer possible la inclusió i socialització d’aquestes noves percepcions, coneixements, valors, actituds i comportaments.
• La necessitat d’integrar en aquest canvi cultural una dimensió epistèmica, social, econòmica i política.
Es troba dins d’aquests paràmetres el projecte de l'empresa francoespanyola, Equestrian Grand Prix Spain o, ben al contrari, ens trobem davant una nova operació especulativa incapaç de ser suportada per un territori com el nostre, sota criteris d'integritat, sostenibilitat i equitat?
Ha estat una constant històrica l’aparició de diversos projectes o propostes d’activitats econòmiques anunciades, però mai desenvolupades, a l’Autòdrom de Terramar. El PGOU de Sant Pere de Ribes ja preveia la instal·lació d’alguna activitat econòmica a l’Autòdrom, tot i que circumscrita a l’àmbit de l’anella del circuit i sense afectar l’entorn natural.
El macroprojecte que promou l’empresa inversora Grand Prix Spain i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes afecta 670.000 m², un espai gairebé equivalent a tot el nucli de Ribes, i preveu una inversió de 20 milions d’euros en la seva totalitat. Bona part del sòl afectat per aquest projecte està catalogat com a no urbanitzable i té una protecció especial pel seu interès natural i agrari.
Pel volum del projecte, per la tipologia de l’activitat que es pretén desenvolupar i les conseqüències que van associades i per les característiques especials de l’espai afectat, podem afirmar que es tracta d’una operació urbanística d’alt valor i repercussió sobre l’entorn natural i el desenvolupament no només del municipi sinó del conjunt de la comarca del Garraf. I l’incomprensible paper d’algunes administracions públiques volcades en promoure una inversió i un negoci privat, enlloc de defensar l’interès general i blindar el que és un bé comú.
L’activitat central del projecte de l’autòdrom està relacionada amb el món eqüestre, amb la pretensió d’establir un centre d’esdeveniments que aculli competicions i exhibicions dins el circuit de la Federació Eqüestre Internacional. Acompanyant aquesta activitat central, tal com reconeixen els promotors, es pretén convertir tot l’espai en diferents eixos d’activitat que es desenvolupi de forma complementària, per obtenir “un gran projecte que atrau inversions ambicioses amb caràcter desestacional”. Esdeveniments del món del motor, seminaris, congressos i fires, un complex hoteler de 4 estrelles amb més de 250 places, accessos per un trànsit molt elevat i aparcaments per més de 1500 vehicles. Un macroprojecte, sense dubte, d’una dimensió molt superior al que el planejament urbanístic preveia i el que possiblement el municipi i l’entorn requereix i pot suportar.
És inevitable concloure que els esdeveniments que es pretenen organitzar en aquest nou centre estan vinculats a un món social, polític i econòmic elitista i dirigit a una minoria que pot permetre’s la seva participació. L’empresa Equestrian Grand Prix Spain ara reconvertida en Terramar 1923 S.L. té com a administrador únic i representat a Vincent
Antoine Goehrs, genet i promotor de carreres i espectacles del circuit eqüestre. L’acompanyen en aquest camí persones conegudes del món de les finances i també de la premsa rosa, com la seva esposa Carlota Villarrubí, el pare d’aquesta, Carles Villarrubí i la seva dona Sol Daurella. Un món empresarial de reconegut llinatge que ha fet fortuna en diversos negocis i inversions arreu d’Europa, que no es caracteritzen per la seva sensibilitat amb l’entorn, el respecte pel medi natural o l’adequació a les necessitats de les comunitats properes d’allà on promouen els seus projectes. Però que sí que compten amb bones relacions amb els poders polítics i les direccions dels partits, que han d’avalar sovint els procediments administratius i urbanístics que projectes com el de l’Autòdrom requereixen.
Qui es qui? LA FIRA DE LES VANITATS!
Vincent Antoine Goehrs
President del Grand Prix Group i administrador únic de Terramar 1923 S.L. empresa que promou el projecte de l’Autòdrom. Genet, organitzador i promotor de carreres i exhibicions de cavalls en diversos llocs del panorama internacional eqüestre. Casat amb Carlota Villarrubí, també genet i filla de Carles Villarrubí. El seu enllaç va protagonitzar portades de la premsa rosa l’any 2014, a la que van assistir alts representants del món polític i econòmic català i espanyol, destacant la seva pertinència a uns cercles elitistes molt ben posicionats.
Carles Villarrubí
De xofer dels Pujol els anys setanta a empresari i conseller de diverses empreses com Telefònica. Segons la premsa econòmica ha passat per Loteries, La Seda, exvicepresident de la banca Rothschild Espanya, president de CVC Grup Consellers, president de Willis, conseller de Fira Barcelona, Catalunya Comunicació Ono, Grey Group, president d’Oxer Sport i va ser representat
de la Madrid Horse Week. Ha estat vicepresident del Barça durant la presidència de Bartomeu. Casat amb l’empresària Sol Daurella, i pare de Carlota Villarrubí.
Sol Daurella
La seva fortuna por arribar als 1.000 milions d’euros segons la revista Forbes.
Presidenta de Coca Cola Europa, empresa matriu de l’embotellament d’aquesta beguda que la família Daurella porta des del 1951, quan li fou atorgat al seu avi pel dictador Franco, del qual va rebre la medalla d’or al treball l’any 1968. És consellera del Banc Santander i pilota el grup Cobega, un holding que aglutina més de 140 societats que disposen de la distribució de Coca Cola a Europa i a
part d’Àfrica, així com de Cacaolat o Domino’s Pizza.
Veu a considerar Plataforma Verda de l'Autòdrom
Un espai d'alt valor ecològic i natural enfront del model turistic devastador
D’ençà de l’inici de la tramitació de la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana que el projecte de Grand Prix Spain ha necessitat, s’han aixecat diverses veus denunciant les conseqüències de la seva implantació pel medi ambient i pel desenvolupament tant del municipi com de la comarca.
Les associacions i entitats ecologistes del territori han iniciat campanyes i accions per donar a conèixer les implicacions del projecte, així com partits i agrupacions polítiques han denunciat la complicitat de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes en una proposta de resultat molt negatiu pel municipi i la comarca. Per altra banda, altres ajuntaments de
la comarca, especialment el limítrof de Sitges, han plantejat queixes a la proposta des del primer moment, entenent que el Projecte de l’Autòdrom per les seves dimensions i situació no es podia considerar com una qüestió única del govern municipal, doncs l’afectació va més enllà dels límits del terme.
L’afectació d’una àrea important de sòl no urbanitzable i d’especial protecció, situada fora del mateix circuit (amb la instal·lació d’un complex hoteler, quadres per cavalls i de terrasses polivalents amb ús d’aparcament) trencarà amb el corredor biològic de la Riera de Ribes que uneix el Parc del Garraf amb l’espai dels Colls i Miralpeix. Tot això, tenint en compte que es tracta d’espais PEIN (Pla Especial d’Interès Natural) i que forma part de la Xarxa Natura 2000 (que el situa com un espai d’importància comunitària i d’especial protecció per les aus). Es tracta doncs d’una proposta que pretén urbanitzar (d’una forma més o menys agressiva) terrenys que tenen una importància i un destí natural i agrícola.
Malgrat que la tramitació del projecte ja està en fase molt avançada queden molts dubtes per resoldre. La presència, encara que temporal, de fins a 2400 cavalls implica una generació de residus molt gran a la que ni els promotors ni les administracions han donat gaire importància. A més, requerirà grans superfícies d’aparcament per acollir el tipus de transport principal dels cavalls, com són camions i remolcs, així com un sostre de quadres
de més de 12000 m².
Per altra banda, i sempre segons la proposta dels promotors, el centre d’esdeveniments
estarà preparat per l’arribada de més de 1500 vehicles. Això té unes implicacions sobre la mobilitat, amb la creació d’uns accessos i unes necessitats d’aparcament, que tindran necessàriament una afectació sobre l’entorn, la fauna i la flora, així com per als veïns i
veïnes propers (de les urbanitzacionsde Rocamar i Minivilles, així com de lesmasies dels voltants) que ja han mostrat en repetides ocasions la seva preocupació i rebuig a aquest macroprojecte.
El model econòmic que proposa aquest projecte s’emmarca novament en un model global de creixement vinculat al turisme i l’estacionalitat, que ve acompanyat d’una precarietat en tots els àmbits i una expansió insostenible per l’entorn natural. No es pot negar el tracte especulatiu que aquesta proposta fa d’un espai obert que avui té un alt valor natural, en
el context d’una comarca prou trinxada pel desenvolupament urbanístic i les conseqüències del boom immobiliari.
El centre d’esdeveniments s’acompanya d’un complex hoteler que contempla dos hotels de 4 estrelles, un dels quals se situarà fora del circuit a tocar de Minivilles- Can Pei. En conjunt significarà més de 250 places hoteleres (més del doble del que actualment disposa el municipi). De la pluja de milions que prometen promotors i l’Ajuntament queda per valorar la repercussió real que aquest tindrà sobre el municipi. D’entrada, sovint l’equip de govern ha parlat de la generació de més de 250 llocs de treball, dades que no es corresponen amb el que els propis promotors del projecte proposen. Segons aquests, entre el centre d’esdeveniments i l’oferta hotelera es generaran poc més de 100 llocs de treball permanents, que podrien anar acompanyats d’uns altres 100 de caràcter temporal, en el millor dels casos. Per la proximitat amb Sitges, també és de preveure que la
reversió econòmica i els “beneficis” del moviment que generi l’activitat es traslladi allà (i també queda per veure que realment sigui viable i rendible la inversió i l’activitat econòmica que es proposa).
La recuperació i/o rehabilitació del circuit de l’Autòdrom és necessàriament una bona notícia, ja que es tracta d’un espai d’alt valor patrimonial i cultural. Però l’entorn té altres espais del mateix valor, que no està tan clar que el projecte tingui la intenció de respectar de la mateixa forma. El Clot d’en Sidós, el Palau dels frares, l’existència de possibles
jaciments amb valor arqueològic, les vinyes i bosquines dels voltants del circuit,
la Riera de Ribes i la fauna que habita a la zona estan amenaçats per l’arribada
del ciment que comporta la proposta de Grand Prix.
Per últim, cal destacar que el projecte està anant endavant malgrat el fort rebuig social que té en el territori de la mà de les entitats ecologistes aplegades a la Plataforma Verda de l’Autòdrom, l’oposició política a l’ajuntament de Sant Pere de Ribes i el rebuig de les entitats veïnals de la zona. Segueix avançant una tramitació burocràtica, que sota una aparent complexitat, amaga una reducció de les garanties, la transparència i la participació
del territori. I com ha passat, tants d’altres cops en tants diversos projectes, s’acompanya d’un suport entusiasmat d’una premsa i mitjans amics que, sense incorporar una visió mínimament crítica, celebren l’arribada de macroprojectes com el de l’Autòdrom, possiblement més per interessos econòmics directes i indirectes, que per un anàlisi real del que significarà pel territori, el municipi i la comarca en termes ecològics, socials, econòmics i de futur.
Ens trobem davant d’un moment transcendental de no retorn en quant al futur del municipi. La implantació d’un projecte com el de l’Autòdrom de Terramar tindrà unes conseqüències més que clares en el medi ambient no només del nostre municipi, sinó de tota la comarca. A més significaria la consolidació d’un model econòmic productiu per Ribes i Les Roquetes que no només ha generat històricament la devastació del territori,
la massificació i el creixement ecològicament insostenible, sinó que comporta precarietat, vulnerabilitat i exclusió social per la comunitat. De confirmar-se les dades econòmiques presentades per l’empresa promotora, tindria un impacte més o menys important sobre la situació socioeconòmica del municipi, i podria justificar l’abanderament que n’ha fet el
govern encapçalat per Abigail Garrido i l’aposta sense frens del Departament de
Territori i Sostenibilitat. Potser és hora de posar els pros i contres sobre la taula i que sigui la ciutadania la que prengui la paraula sobre quin ha de ser el futur de l’Autòdrom i quina proposta ens cal, i sobretot volem, com a municipi.
Veu a considerar: Llorenç Planagumà Guàrdia
L’oposició a les grans infraestructures a Europa. Moviments nimby o l’expressió d’un canvi de model territorial?
Llorenç Planagumà Guàrdia, Geòleg i coordinador del Centre per a la Sostenibilitat
Territorial. Autor del mapa de conflictes socioecològics de l’AMB.
https://www.centresostenibilitat.cat/index.php/articles-nct/
Marges, garrofers i timbes
Un paisatge a preservar
Fa temps, la pandèmia solament ho ha endarrerit, però no ha deixat, sembla, cap lliçó, que el nostre municipi, la comarca i el país sencer hem entrat en un procés de metropolització imparable davant del qual cal, en primer lloc, ser coneixedors de les noves dinàmiques d’urbanització que s’han desplegat sobre el territori per factors com les dinàmiques del mercat immobiliari, la creixent terciarització de les àrees urbanes, millora de les infraestructures viàries (no el ferrocarril) i l’absència de planificació territorial, entre altres, com el creixent component residencial com a espai turístic. Dinàmiques que ens caldrà fer-hi front si no volem que se sumin a la petjada deixada per la dispersió metropolitana repartida en les urbanitzacions de segona residència dels anys seixanta, setanta i vuitanta.
I una de les primeres lliçons és no deixar-ho en mans del mercat. Un mercat especulatiu, depredador i, alhora, inhumà. Com tampoc a la sort d’una administració que es mostra a tota hora submisa i lligada als interessos del mateix mercat del que n’és complice. Els voltors especulatius que sobrevolen el nostre municipi ho saben i tenen l’ull posat des de fa temps en el que ells anomenen zones de preferent urbanització. Sempre hem sabut que el sistema, aquest que enriqueix els qui ja ho són i empobreix a tothom, funciona a còpia d’anar creixent. “Sense creixement no hi ha futur”, profetitzen els apòstols del sistema sense dir-nos ni reconèixer quin serà aquest futur que ens espera i que deixarem als que vindran.
Els perills no per ser evidents resulten convincents: una posada en escena, la promesa de llocs de treball, un ajustat
estudi mediambiental i la necessitat política de vendre fum tot ho arregla, justifica i aprova.
Avui el projecte de Terramar salta les parets de l’Autòdrom i afecta tota la plana de Puigmoltó. I, gràcies a una administració amiga, modifica sense problemes, zones fins ahir de protecció natural, per necessitats d’una pressuposada viabilitat econòmica. Fa temps que en el calaix de la productora especulativa tenen ja preparats molts altres guions d’expansió urbanística productora per a les urbanitzacions, avui, la de Terramar. I alguns, els més avançats, afecten zones d’una alta significació per Ribes i Les Roquetes, i la seva gent. Urbanitzar Can Coll, Can Jove, la Costeta, saltar la riera i començar un procés d’urbanització per sobre les timbes és per pensar-s’ho dos cops i, des d’una perspectiva medi ambientalista i de protecció de l’entorn, no fer-ho.
LES TIMBES DE RIBES
Testimonis muts que deixen que la riera se les mengi i les dibuixi fins on els marges ho permeten. Les Timbes de Ribes, la de Sant Pau, Can Fontanals, Can Coll, Can Quadres de la Timba, Ca l’escolà i el Ralet són morada de les icones més ribetanes que hi ha. Les atzavares i figues de moro, sorgides i penjades en el seu rostre vermell i groguenc, decoren la seva llargada i alta manera de ser en companyia d’algun cep perdut.
El seu nom ha estat capçalera de periòdic ribetà (La Timba) i ha donat cognom a persones o indrets del nostre poble i la
seva gent. A la seva ombra han nascut forns d’obra que donaren teules i rajoles. I en les seves entranyes (coves) han viscut i s’han criat minúsculs fongs que hem sabut dur a taula. Estrets camins de cabra per on solament cap un pas, voregen els seus marges per dalt i per baix fins que l’aigua d’un clima mediterrani els talla de cop, els desdibuixa i els fa pedregar. Elles, les Timbes, saben més que ningú fins on poden arribar les aigües d’una riera amiga, la Riera de Ribes, que la ressegueixen de manera amable i a voltes salvatge des del pont de les Parellades fins al de la Palanca, i des d’aquest fins al de Can Coll i fins ben a prop de Can Quadres de la Timba on mor la riera de Jafre —indrets protagonistes de la llarga història del nostre
poble i la seva gent—, plenes d’anècdotes i vivències que omplirien pàgines senceres de memòries certes, desmemòries
volgudes i fets inconfessables.
Posades al costat del Ribes més antic, aquell que anomenem Sota Ribes, elles han vist créixer el poble i com generacions
senceres passejaven pels seus dominis, jugant, festejant, treballant, corrent. Han contemplat, estupefactes, com un anomenat progrés pertorbava per darrere seu paratges feréstecs i planes generoses sota l’ombra del Montgròs.
I malgrat tot, elles han sabut protegir-se entre vinyes, atzavares en flor i garrofers. Terres fèrtils i pedregars les han acaronat
i avui, fruit de noves sensibilitats contemplen assossegades el bon fer de la vinya i l’orgull pel manteniment de marges, camins, feixes, arbres i turons. Sent argila, s’han mostrat orgulloses com el marbre, fortes com l’acer i fines com la porcellana.
Quina meravella!
Subscriu-te a la revista
Si has arribat fins aquí, deu ser perquè t’ha agradat el que has llegit fins ara. Per això t’animem a subscriure’t a la revista elCARRER.