Tom Wolfe en el seu llibre “la paraula pintada”, publicat l’any 1975, explica l’alliberament que va significar per a la burgesia de Nova York poder treure les pintures de Pollock, que tenien en la sala de les seves residències de Coney Island, i posar obres d’Andy Warhol, molt més comprensibles per als seus gustos, de tal manera que en el dormitori per a convidats d’aquestes mansions podem trobar obres de l’expressionisme abstracte que demostren el poder adquisitiu dels seus propietaris.
Identifiquem el Pop Art amb Andy Warhol encara que ens hem de remuntar a l’Anglaterra dels anys cinquanta on artistes com Richard Hamilton i Eduardo Paolozzi van iniciar un corrent estètic que es va anomenar New Dada o pop art, on imatges relacionades amb la societat de consum van prendre rellevància. Basant-se en imatges de la vida quotidiana, retrobant la iconografia de Marcel Duchamp, creen tot un llenguatge que parteix de la tecnologia i el consumisme per produir obres que neguen el concepte d’obra única per convertir-se en projectes seriats en els què l’ús de la serigrafia i altres tècniques d’impressió creen una obra amb múltiples exemplars.
MALGRAT EL SEU ORIGEN BRITÀNIC, EL GRAN ESCLAT DEL POP ART ES PRODUEIX ALS EUA I, EN ESPECIAL, A NOVA YORK. ANDY WARHOL ÉS LA FIGURA CLAU AL VOLTANT DE LA QUAL GIRA TOT EL LLENGUATGE ARTÍSTIC D’AQUESTA ÈPOCA
Malgrat el seu origen britànic el gran esclat del Pop Art es produeix als EUA i, en especial, a Nova York. Andy Warhol és la figura clau al voltant de la qual gira tot el llenguatge artístic d’aquesta època. Pintor, gravador, escultor, músic, cineasta… va ser un artista total que el 1963 va fundar “The Factory” ,un centre de creació on reunia artistes, músics, escriptors i tota una faràndula de marginats, excèntrics i bohemis del món underground de Nova York. Foren famoses per escandaloses les seves festes que podem considerar els inicis del happening. La seva obra està formada per reproduccions serigrafiades d’elements de la iconografia consumista, com ampolles de Coca-Cola, llaunes de sopa Campbell’s, retrats de personatges famosos com Elizabeth Taylor, Marilyn Monroe, Jackie Kennedy, Mao-Zedong o Elvis Presley. El 1965, coneix el grup The Velvet Underground, liderat per Lou Reed, i es converteix en productor i mànager del grup.
Andy Warhol és el gran nom de l’art pop, però no podem oblidar altres artistes com Jasper Johns i les seves immenses banderes americanes, Robert Rauschenberg o Roy Lichtensteini que produeix quadres de gran format, amb imatges de vinyetes de còmics, on es pot apreciar la trama de la impressió, del qual podem admirar una gran escultura a Barcelona, en un extrem del Port Vell, davant de Correus.
Cal fer esment de la influència del pop art en la pintura valenciana i, en especial, en l’obra política de l’Equip Crònica, l’Equip Realitat, Eduardo Arroyo i Manolo Valdés. Estem a finals de la dictadura franquista, en moments de gran repressió de la policia política (els grisos) i tots aquests artistes utilitzen l’art com a denúncia de la repressió existent en aquests moments, utilitzant elements d’altres artistes (el mateix Warhol, Picasso, Léger, Goya o Velázquez) i imatges fotogràfiques. Cal fer esment de la gran exposició de l’Equip Crònica en el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona que va marcar tota una època a artistes catalans com Artigau, Arranz Bravo o Bartolozzi.
