La història narra la batalla acadèmica que, d’una forma força surrealista, enfronta a dos suposats deixebles d’un gran pensador, per veure qui hereta el seu llegat i es pot alçar triomfant per utilitzar el seu nom en benefici personal. Josip Brik, el personatge clau d’aquesta novel·la, és un excèntric i exitós acadèmic expert en la figura i “obra” de Hitler, capficat per buscar arreu les referències i influències del nazisme (i alhora el més gran deixeble d’un altre personatge inventat per Delillo a Ruido de Fondo, Jack Gladney, creador dels estudis hitlerians). La cultura, l’art i el cinema són algunes de les seves obsessions, mentre acumula seguidors i invitacions a tota mena de conferències, actes, congressos i simpòsiums.
Friso de Vos, protagonista i narrador en primera persona de la història, maniobra per esdevenir l’hereu oficial de Brik mentre ha de conviure enmig d’una crisi sentimental i la lluita oberta amb l’altre deixeble aspirant, Philip de Vries, que aprofitant una malaltia de Vos, s’ha presentat com el delfí oficial de Brik.
Sense lloc al dubte, La república és, en primer lloc, una audaç i còmica crítica al món acadèmic i a totes les seves ramificacions. La pompositat i grandiloqüència de certa intel·lectualitat queda retratada pàgina a pàgina, mentre inunda tots els racons d’aquesta narració una sensació d’absurditat gairebé permanent. Però també ens parla de les relacions humanes i de la seva complexitat, de les afectives, en bona part en boca del protagonista (que no és Brik), i també de les de poder en unes esferes que, per bé que són estranyes, ens poden resultar conegudes.
Pels escenaris que planteja i descriu De Vries hi desfilaran acadèmics de tots els colors, periodistes i aspirants a famosos, neonazis i caçadors de nazis, col·leccionistes i farsants de tota mena, historiadors fracassats i pretensiosos artistes d’avantguarda. Tots darrere l’estela de Brik, i d’un objecte mític que, com tot el que narra La república, pot o no existir. És en aquest panorama que es construeix un entretingut thriller amb referencies constants a l’art, la literatura i el cinema de tots els temps.
Podem entomar el plaer de llegir a De Vries esperant trobar-hi enormes reflexions, que condueixin a un final apoteòsic inoblidable, en les que ens plantegi algunes visions sobre temes tan candents com els límits de l’humor, l’alerta davant del neofeixisme, o les relacions d’amor, amistat i gelosia. I una mica de tot això trobarem, ben segur, a La república. Però també és un relat inacabat, en el que no hi ha un End of the history, i en el que molts dels enigmes que sorgeixen queden irremeiablement sense resoldre.
La república ha estat l’obra que ha llançat a De Vries a la fama, essent traduïda a més d’onze idiomes, i l’ha situat com un dels grans valors de la literatura neerlandesa. Provocador i políticament incorrecte, De Vries desborda enginy i originalitat, alhora que és capaç de presentar tot aquest món fictici amb una lectura senzilla, amena i divertida.
JOOST DE VRIES (Alkmaar, 1983) va estudiar Periodisme i Història a Utrecht i des de 2007 és redactor i crític d’art al setmanari De Groene Amsterdammer. El 2010 va debutar com a escriptor amb la controvertida i aclamada Clausewitz, un thriller inspirat en l’obra de Harry Mulisch que va ser nominat als premis Anton Wachter i Selexyz Debut. La república, la seva segona novel·la, va ser candidata al BNG Nieuwe Literatuurprijs i el Libris Literatuurprijs, i va guanyar el Charlotte Köhler Stipendium i el Gouden Boekenuil.