Aquest es va iniciar amb la presentació d’una proposta als pressupostos participatius de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes de l’any, continuà amb la seva aprovació, en ser un dels projectes més votats. Una vegada assegurat el finançament del projecte, es va crear un grup divers de persones vinculades a l’entitat amb la missió de recollir idees i fotografies per poder plasmar al mural. Després d’analitzar diferents propostes, s’acorda triar tres fotografies ben representatives de la història del poble. Finalment, un cop pintat el mural, es tanca el cercle, amb un acte d’inauguració obert, on foren convidats tots els veïns del carrer del pi i socis de l’entitat. Aquest és un primer punt a destacar d’un projecte amb una àmplia i activa participació. Una vegada feta tota la gènesi del projecte, la materialització pràctica estava en mans de l’artista. Així, en deu dies lluminosos de desembre, va anar teixint sobre la paret, amb una tècnica curosa conduïda per pinzells i pintura que, a poc a poc, s’omplia de persones, paisatges i objectes. Sota una perfecta combinació de formes i imatges que ens anaven transportant a altres temps, altres vivències. Dia a dia, l’espai s’omplia de records i vida sota l’atenta mirada dels curiosos que, entre l’elevador i l’ombra de l’artista, anaven copsant la construcció pictòrica del mural. Realment, és prou interessant veure la diversitat d’interpretacions i comentaris que sorgien, que demostren la capacitat d’imaginació de les persones i l’interès que provoca l’art al carrer.
DIA A DIA, L’ESPAI S’OMPLIA DE RECORDS I VIDA SOTA L’ATENTA MIRADA DELS CURIOSOS QUE, ENTRE L’ELEVADOR I L’OMBRA DE L’ARTISTA, ANAVEN COPSANT LA CONSTRUCCIÓ PICTÒRICA DEL MURAL
Entrant en la composició del mural, podem veure que la formen tres fotografies que fan referència a la memòria col·lectiva de Ribes. La primera és una fotografia del carrer del Pi de principis de segle. Aquest carrer emblemàtic del nostre poble va modificar el seu nom original com a carrer de les Roques, a partir de la crescuda d’un pi al bell mig del carrer i també del seu arranjament i la progressiva desaparició de les roques. A la fotografia, recordem que en aquell temps era un art escàs i que gaudia molt poca gent de càmeres de retratar, podem veure els veïns del carrer, que ben segur els van cridar per immortalitzar la imatge. El carrer, sempre ha estat un carrer d’acollida que ha anat veient, a través del temps, com els diferents fenòmens migratoris a partir de la segona meitat del segle XX, tenien una repercussió al nostre poble. Famílies de diferents indrets del sud d’Espanya s’incorporaven, conjuntament amb altres que portaven generacions vivint en les mateixes cases. El carrer ha vist com l’enorme transformació dels darrers cinquanta anys l’afectava amb canvis considerables. Els carros, matxos, burros i cavalls van progressivament deixar pas a les motocicletes i cotxes, la pols del carrer a l’olor del quitrà, les botigues a cases de nova construcció i els fusters, forners i boters van anar tancant la seva activitat. En el fons, la vida rural marcava el seu esgotament a mesura que el carrer veia passar els anys. A la foto també podem observar la presència d’infants. El carrer també ha tingut la presència de l’escola El Pi que ha comportat de generacions passessin, sota el signe dels canvis socials i polític per l’escola El Pi.
ENTRANT EN LA COMPOSICIÓ DEL MURAL, PODEM VEURE QUE LA FORMEN TRES FOTOGRAFIES QUE FAN REFERÈNCIA A LA MEMÒRIA COL·LECTIVA DE RIBES
La segona de les fotografies integrades en el mural és una foto realitzada per Carlos Pérez de Rozas, l’any 1937, com un encàrrec de la Generalitat republicana per donar a conèixer les col·lectivitzacions que s’estaven materialitzant al nostre país. Concretament, és la col·lectivització de Mas Solers i plasma persones collint raïms. Més enllà de recuperar una imatge i un procés històric viscut d’aquell efímer Ribes del Penedès, també vol representar un reconeixement a la vida de la pagesia del nostre poble. Al darrere hi ha molts segles d’un esforçat treball i estimació de la terra, feta sota paràmetres i condicions extremes. La lluita per millorar les condicions de la vida i la propietat de la terra va ser un tema cabdal de la II República espanyola, que va mobilitzar i il·lusionar als rabassaires, malgrat tenir un final tràgic i ple de repressió. La plasmació de l’acció de collir raïms és la màxima expressió de la culminació de tot el treball ben fet durant el cicle de l’any agrícola.
La tercera fotografia integrada en el mural és una representació d’una dona treballant en un teler de la fàbrica tèxtil que estava ubicada en el mateix carrer del Pi. Així era anomenada La Fàbrica, que ja demostra l’escassetat de fàbriques que existia a Ribes. Podem afirmar que la revolució industrial va arribar tard o que va ser molt testimonial al nostre poble. Però també la imatge vol representar la incorporació de la dona com a assalariada al procés productiu. En una societat agrícola, les dones tenien un paper fonamental, no tan sols en tasques de la llar sinó com actives treballadores al camp o la granja, però, és a partir de la incorporació a les fàbriques, que tenen el reconeixement amb un salari propi.
En definitiva, tres imatges, un mural que ens ajuda a recuperar la nostra memòria col·lectiva i la història com a poble.
