Quan l’any 2020, en plena pandèmia de la Covid-19, vam aconseguir concretar la proposta (que feia anys que remenàvem) de llançar-nos a la piscina en la construcció d’un nou mitjà de comunicació per Ribes i Les Roquetes, no sabíem clar cap a on aniríem. Aquest no era un projecte fruit d’una boja nit d’estiu ni de les llargues tardes durant el confinament, sinó que es tractava de donar-li forma a la necessitat, la il·lusió i les ganes de disposar d’un espai informatiu, una capçalera que representés a tot el municipi i estigués lligada a tots els seus moviments socioculturals, que intentés garantir una informació de qualitat i oberta a tothom, amb força i identitat pròpies i que, alhora, es convertís en una eina útil i constructiva però, sobretot, participativa.
En un municipi que fa no gaire temps disposava d’una televisió local o una ràdio municipal que jugaven un paper molt important com a dinamitzadores socials i culturals, que té un històric de publicacions, ens resultava estrany i contradictori l’absència d’una diversitat de capçaleres pròpies. Però aquesta era, i és, la realitat d’un municipi de 30.000 habitants com el nostre.
Amb aquest punt de partida, el grup de persones que visualitzàvem el projecte d’El Carrer vam començar a treballar amb la idea d’oferir a la comunitat un nou mitjà de comunicació col·lectiu d’àmbit municipal que disposés de; com a mínim, dues expressions. Per una banda, en format paper, i per l’altra, un portal digital que permetés no només incorporar el propi contingut de la revista, sinó ampliar-lo amb la multitud de formats disponibles. El projecte, doncs, sempre ha tingut per objectiu esdevenir una eina més a utilitzar, un nou color dins la paleta informativa, un nou “pantone” que ajudi a dibuixar, davant un present ple de dubtes, un futur que haurem d’omplir d’oportunitats.
UNA CAPÇALERA QUE ESTIGUÉS LLIGADA ALS MOVIMENTS SOCIALS, QUE INTENTÉS GARANTIR UNA INFORMACIÓ DE QUALITAT I OBERTA A TOTHOM, I QUE ES CONVERTÍS EN UNA EINA CONSTRUCTIVA I PARTICIPATIVA
Amb el disseny de la capçalera, i la creació de l’Associació El Carrer per la lliure circulació de la informació, el projecte començava a agafar forma i, alhora, anàvem creant els diferents espais que haurien d’assumir el repte de fer possible el que, en un principi, només era un somni. D’entrada, l’equip editorial i el grup de col·laboradors/es assumíem el compromís de tirar-ho endavant, presentant cada dos mesos la revista en format paper. L’aposta pel paper podia semblar un llast (econòmicament parlant) però pensàvem, i així ho continuem creient, que permet que sigui una eina tangible, directa i perenne per transmetre informació, coneixement, cultura, idees o entreteniment. I hem comprovat que l’edició de la revista en paper no està renyida amb el format digital, entès com un espai digital que voldríem convertir en un gran aparador, que pugui recollir tot allò que passa als nostres carrers, un espai virtual que serveixi per conèixer-nos i per presentar-nos, però també per intercanviar i enriquir-nos com a comunitat.
Des de l’edició 0 d’El Carrer, hem defensat que la millor forma de treballar i de construir un mitjà de comunicació com aquest era fer-ho entre totes, tot. I és que El Carrer només té sentit si compta amb una xarxa de persones col·laboradores que l’omplin de contingut. Però també ha estat essencial entendre que els i les subscriptores són la base del projecte, perquè aquest finançament propi és l’única forma de garantir el funcionament d’El Carrer any rere any i la seva independència econòmica i informativa.
HA ESTAT ESSENCIAL ENTENDRE QUE LES SUBSCRIPTORES SÓN LA BASE DEL PROJECTE I DEL SEU FINANÇAMENT PROPI,PERQUÈ GARANTEIXEN LA INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA I INFORMATIVA D’EL CARRER, ANY RERE ANY
I tot això perseguia l’objectiu últim de poder construir com a comunitat espais per conèixer, per pensar i dibuixar el que necessitem i volem. Un espai, una revista que generi debat públic, de manera reposada i respectuosa, però amb una visió crítica i transformadora de la realitat. Hem assumit des del primer moment que no volem ser neutrals, perquè de fet no podem ser-ho. Tampoc tenim intenció de cobrir tota la demanda informativa ni del municipi ni de la comarca, no tenim la capacitat, però tampoc era la nostra voluntat. El nostre objectiu ha estat sempre donar cobertura a aquella manera d’enfocar els problemes que generi debat i provoqui canvi, estant al costat de la multitud d’iniciatives que ja treballen per la transformació social, fent d’altaveu de la seva activitat i propostes, plantejant els temes des d’un enfocament diferent, pensant en clau de justícia social, el bé comú i acceptant que no només és possible una altra manera de viure, sinó necessària. I així ho hem fet durant aquest temps, treballant amb tothom que ens ha volgut al seu costat, colze a colze i pas a pas.
Tres anys intensos al carrer
El gener del 2021, encara amb mesures de restricció dels moviments i els contactes socials, sortia al carrer l’edició 0 d’El Carrer. Es tractava d’un número especial de presentació, amb una tirada de 1500 exemplars i una distribució gratuïta, que marcava el tret de sortida del projecte. A partir d’aquest moment, el compromís d’editar El Carrer era ferm i el de posar en marxa un engranatge que donés resposta a tot el que aquest requeria era imparable. Abans, però, ja s’havia fet molta feina. L’Associació El Carrer per la lliure circulació de la informació ja s’havia creat i, mentre avançava en la consolidació dels espais i grups de treball necessaris per garantir que tot funcionés (equip editorial, equip de col·laboradores, recerca de col·laboracions i aportacions de tots els àmbits, disseny de la capçalera, portada i maqueta, creació de la pàgina web, etc.), vam decidir presentar-nos a l’edició dels Pressupostos Participatius de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes per al 2021. Aquesta ha estat la primera i última col·laboració amb l’ajuntament del municipi. Obtenir aquest finançament, a través del concurs en què s’han convertit els Pressupostos Participatius, no garantia ni molt menys tenir els recursos econòmics per garantir el projecte per un llarg període, però sí que significava una primera empenta important (l’aportació econòmica va ser de 3300 euros).
HEM INCORPORAT COM A SECCIONS I CONTINGUTS ESTABLES L’ART, LA LITERATURA, LA HISTÒRIA, LA CUINA,
LA FOTOGRAFIA, L’AUDIOVISUAL, LA NATURA I L’ESPORT. TAMBÉ VAM CREAR L’ESPAI DE SUBSCRIPTORES.
L’edició 0 va esdevenir una vertadera carta de presentació. El format reduït (només 12 pàgines davant de les més de 60 que té en l’actualitat) intentava comprimir alguns dels que han esdevingut elements identitaris d’El Carrer. La importància de la fotografia i la il·lustració, el caràcter col·lectiu i comunitari del projecte o la centralitat temàtica d’allò que proposa per al debat la secció Passar i Debatre. També vam incorporar les primeres sinergies que havíem generat amb el projecte, per una banda amb la salutació i engrescament a la intervenció dels Comitès de Redacció tant de la revista CATARSI com de la DIRECTA, com amb la incorporació d’un article de la filòsofa Marina Garcés animant a practicar l’art de la crítica.
Els següents números anirien donant forma a una manera de treballar, establint una dinàmica per perseguir els objectius que ens havíem marcat. En els tres anys hem mantingut el tiratge d’entre 300-500 revistes. El ventall de col·laboradors s’aniria ampliant i sobre la marxa incorporàvem algunes propostes que esdevindrien seccions fixes. La resposta de la gent era positiva i sovint anaven sumant-se persones amb ganes d’expressar i desenvolupar idees i propostes que feien que cada cop es quedes curt el volum de pàgines que fixàvem per cada nova edició. De les 12 inicials vam passar a 40 en l’edició 1, 48 en l’edició 2, 60 en l’edició 3 i a partir de l’edició 7 (ja en 2022) 64 pàgines que mantenim en l’actualitat. La realitat és, que de contingut, no ens n’ha faltat mai!
UN DELS OBJECTIUS QUE ENS VAM FIXAR ÉS EL DE TENIR PRESÈNCIA EN ESPAIS I ACTIVITATS PÚBLICS AMB L’OBJECTIU D’ANUNCIAR LES EDICIONS, ESTABLIR COL·LABORACIONS I ENGRESCAR A NOUS LECTORS
Aquest creixement no només ens ha permès consolidar les propostes que formaven part de la idea inicial d’El Carrer: això és el 08810-08812, la Vida al Centre i el Passar i Debatre, sinó que hem incorporat com a seccions i contingut estable l’art, la literatura, la il·lustració, la història, la cuina, la fotografia, l’audiovisual, la natura i l’esport. És en aquest sentit que ens alegrem que El Carrer compleixi amb el propòsit de ser un vehicle d’expressió i de comunicació participatiu i popular. També des de la primera edició de la revista, com a part de l’entorn digital del carrer.cat, vam crear l’espai de subscriptores. Aquest incloïa bàsicament dos tipus de continguts, entesos com una ampliació del que tenia cada una de les edicions. En primer lloc, el format audiovisual de les entrevistes de la secció 08810-08812 d’El Carrer. Això servia per posar a disposició de totes les subscriptores l’entrevista al complert, i no només allò que contenia la versió escrita. En segon lloc, un muntatge audiovisual de les taules rodones en format online per donar continuïtat a les temàtiques tractades en Passar i Debatre. I aquest desplegament també va anar acompanyat d’una presència i posicionament a les xarxes socials i un progressiu creixement d’aquests espais de difusió, on sempre hem mantingut un nivell alt d’activitat i interacció.
Un cop tancat el primer any de vida de la revista, assolits parcialment els objectius (el primer i més important, no haver defallit) iniciàrem el 2022 amb la celebració del primer aniversari d’El Carrer. Per l’equip editorial i de col·laboradors no només es tractava d’una festa commemorativa i/o publicitària i de difusió del projecte, sinó que també volíem que, seguint les voluntats d’El Carrer, servís novament com un espai de difusió i dinamització cultural. És per això que el programa de la jornada va comptar amb una taula rodona sobre cultura (amb la participació de les 6 persones que havíem entrevistat en el primer any de la revista), la presentació d’un curtmetratge i un concert amb dos grups musicals del municipi. No només va ser un èxit de convocatòria i participació sinó que va significar un nou impuls al projecte. Tot plegat, gràcies a l’oportunitat que ens va brindar l’entitat cultural Ger de disposar dels seus espais i treballar plegats per la cultura a Ribes i Les Roquetes.
A mesura que, amb el temps, vam anar recuperant la nova normalitat (que potser avui ja ens costa recordar el que significava), un altre dels objectius que l’equip d’El Carrer ens vam fixar és el de tenir presència en espais i activitats públics amb l’objectiu d’anunciar les noves edicions, establir nous contactes i col·laboracions i engrescar a nous lectors i subscriptores. Hem tingut presència mitjançant parades en diferents actes culturals com les diades de Sant Jordi, el Monocicle, l’11 de setembre o en l’acte de protesta per la Fira dels Indians, entre d’altres.
Edició rere edició, també hem après i millorat progressivament el procés de confecció de la revista. L’elecció i elaboració del contingut, la selecció d’il·lustracions i fotografia, la correcció, el disseny i maquetació, la distribució, etc., han anat significant una progressiva millora en l’eficiència, l’eficàcia i la qualitat del mateix procés i, sobretot, del resultat.
En el 2023 que hem tancat fa poc, des d’El Carrer no hem parat de treballar. Vam obrir l’any amb una festa amb Djs i el passat octubre vam repetir en el mateix format. Aquestes també eren fruit de propostes de col·laboració, com ho va ser la realització de l’obra de teatre Antipatriarcal.
Una visió crítica que ens permeti avançar
Davant el panorama que tenim, conscients de la feina feta aquests anys, i amb un balanç positiu que ens permet afirmar que hem tirat endavant el projecte amb 16 edicions i tres anys de vida (possiblement contra tot pronòstic), més de 30 persones que col·laboren de forma regular i activa i una xarxa al voltant de la revista connectada a la resta de la comunitat cultural i social del nostre municipi, estem convençudes que per continuar avançant cal que ens aturem a atendre els errors comesos (que hi són!) i a tot allò que no ha funcionat o no hem tingut capacitat de desenvolupar.
En primer lloc, atenint-nos a la nostra voluntat d’intervenció sociocultural i de generació de debat, som conscients que no hem arribat allà on volíem. Tenim la certesa que gran part de la població del municipi i la comarca desconeix la revista. Les prop de 140 subscriptores que tenim en l’actualitat, malgrat ser un nombre molt important i, al cap i a la fi, la base del projecte, no arriben als 200 que ens havíem plantejat inicialment. Així, ens continua faltant una presència més constant en l’espai públic, i la voluntat d’estar en boca del carrer. Per contra, rebem constantment bon input de la gent que la descobreix, en general agrada i sorprèn per la quantitat, qualitat i diversitat de tot el material publicat. Això ens fa pensar que augmentant la distribució, presència i la possibilitat d’esdevenir una capçalera de referencialitat ens pot aportar un augment de lectores, subscriptores i trencar amb la sensació d’aïllament, podent consolidar El Carrer com un portal de comunicació normalitzat dins el municipi i la comarca.
TOT I EL BALANÇ POSITIU PERQUÈ HEM TIRAT ENDAVANT CAL QUE ENS ATUREM A ATENDRE ELS ERRORS COMESOS (QUE HI SÓN!) I A TOT ALLÒ QUE NO HA FUNCIONAT O NO HEM TINGUT CAPACITAT DE DESENVOLUPAR.
Pel que fa al funcionament de l’equip de persones que tirem endavant el projecte, pensem que necessitem enfortir la part organitzativa de l’associació, per bé que les persones actuals que hi participem no arribem a cobrir totes les feines i, si ho fem, sovint, no les podem desenvolupar tal com voldríem. Les portes d’El Carrer han estat i estan obertes a la participació, i això ha de permetre que es continuïn sumant més persones i alhora es pugui arribar a recórrer camins que el dia d’avui estan pendents. Cerca de col·laboracions en forma de publicitat, establir contactes amb les institucions de diferents nivells i elaborar convenis de col·laboració, millorar la gestió de les subscripcions i les diferents necessitats que sorgeixen, recuperar i dinamitzar l’espai de subscriptores, més presència en espais culturals i educatius així com la distribució de la revista en els diferents punts de venda, ampliar la promoció i comunicació, i d’altres.
Per últim, el 2024 ens el plantegem com l’any que hem de consolidar un finançament econòmic que esdevingui garant del sosteniment del projecte, la independència editorial i l’autoorganització. El cost d’editar una revista i sostenir una sèrie d’estructures i eines que la fan possible és elevat i, malgrat que ens n’hem sortit, som conscients que cal estabilitzar-lo. No podem oblidar que El Carrer se sosté pel compromís voluntari de la primera a l’última de les persones que hi participem. Ens cal, doncs, no només replantejar els costos, sinó també els ingressos, per donar una viabilitat de futur al projecte.
L’assemblea de subscriptores i els reptes de futur
Amb tot aquest batibull al cap i escrit, l’anàlisi de pros i contres, d’èxits i fracassos, i amb la voluntat intacta de seguir endavant, el passat mes de novembre, l’equip editorial i de col·laboradores d’El Carrer vam decidir convocar una assemblea amb tots els i les subscriptores de la revista. Sempre hem entès la subscripció com una forma de col·laboració i compromís dels i les lectores amb el projecte. L’objectiu de l’assemblea no era fer cap renúncia ni eludir les responsabilitats assumides, sinó generar el debat necessari entre les nostres subscriptores per tal de passar comptes amb la feina feta, aprofundir en la transparència del propi projecte en tots els àmbits, i sobretot iniciar els treballs per garantir el projecte per a tres anys més.
A més d’establir un espai directe i tangible d’expressió, intercanvi d’opinions, idees i noves propostes, des de l’equip d’El Carrer vam presentar algunes propostes concretes per al debat i valoració de les subscriptores.
En primer lloc, proposàvem que d’ara endavant les subscriptores de la revista esdevinguin de facto sòcies de l’Associació per la Lliure Circulació de la Informació, establint aquest com un espai de debat i trobada, però també de presa de decisions, amb la convocatòria d’unes assemblees anuals com a òrgans de control i seguiment de la feina feta i de retorn de totes aquelles idees que les subscriptores tenim i moltes vegades es perden en converses informals. Es tracta de fer valdre el compromís de les subscriptores amb el projecte i generar nous espais per al debat i la participació.
En segon lloc, la voluntat de redirigir l’activitat que va més enllà de l’edició de la revista cap a un objectiu d’ampliar la xarxa, establint el fet literari com a principal. En els darrers anys, han estat diversos els actes a través dels quals no només hem fet propaganda del projecte, sinó que ens han servit per cobrir una part important del pressupost anual, però no hem pogut fer de la revista l’eix central de l’activitat. El que proposàvem és que les activitats i actes que puguem organitzar tinguin el fet literari com a subjecte. Ja ho hem intentat sense èxit per exemple amb la presentació als Pressupostos Participatius de la Fira LITTERA’T, jornada de lletres al carrer. Ben segur que sortiran altres opcions, però creiem que aquesta és una línia per a continuar treballant, que es vincula perfectament al projecte de la revista i allò que tenim entre mans.
En tercer lloc, la possibilitat de transitar d’un àmbit local cap a un àmbit comarcal, desbordant els límits avui establerts de la revista. No partim de zero en aquest sentit. En aquests tres anys, ja hem tingut col·laboracions de persones d’altres municipis de la comarca i hem fet arribar el nostre projecte més enllà de les fronteres del municipi. Però ens hem plantejat si hem de donar-hi continuïtat, si volem dedicar-hi esforços i, finalment, si tindrem la capacitat de fer-ho.
Per últim, introduir canvis en l’edició i la distribució, de forma que mantenint les bases d’El Carrer pugui donar resposta a molts dels reptes que tenim plantejats…