Tinc un forat de Raquel Martínez Urkixar és un tendre llibre infantil que convida els petits lectors a explorar les emocions que sentim quan experimentem una pèrdua i a conviure amb el dol.
“En Lur es lleva amb un gran forat al cos, després que la seva amiga Paula marxi a viure a una altra ciutat. Ell de seguida vol tapar-lo i desfer-se de la gran incomoditat que li genera. El fet de no poder fer-ho, el porta a descobrir altres persones que també tenen forats, i que l’ajudaran a començar a deduir la raó del seu.”
Tinc un forat és un conte que va dirigit als més petits, en ajuda a explicar als menuts temes que a vegades costen de parlar, com és el dol i la pèrdua, però a més a més contribueix a veure la pèrdua més enllà de la mort, en molts moments de la vida tenim vivències que ens transformen, vincles amb amics i familiars que acaben, etapes que finalitzen, parelles que marxen… Tots ens podem sentir identificats amb el protagonista del conte, és per això que també és una història que pot servir als adults, ja que el buit que et deixen les pèrdues ho senten tant els petits com els adults.
L’autora es posa al costat d’aquells que se senten perduts en el buit i que intentem, quan ho vivim, emplenar d’alguna manera i el més ràpid possible per deslliurar-nos d’aquell insuportable sentiment de soledat que ens deixa desemparats.
Els adults hem rebut una educació on les emocions no es tenien massa en compte i no s’acompanyaven, és per això, entre altres, que ens trobem moltes vegades que no sabem gestionar emocionalment les morts, els canvis d’etapes, a vegades ens aferrem a parelles que ens fan mal, amistats poc sanes, a feines que ens fan infeliços… Perquè tenim por de passar-ho malament i a no saber gestionar els sentiments que ens queda quan això passa. Cal una feina important per part de cada adult, cal que siguem conscients de la importància d’acompanyar les emocions, com podem gestionar les emocions dels infants si no sabem gestionar les nostres?, no és fàcil, és un repte més que tenim les famílies en la criança, vivim en una societat on les exigències en la criança són cada vegada més elevades (això donaria per un altre article).
En un moment del conte el protagonista s’adona que tothom té algun forat i això el fa sentir alleugerit, veu que no és tan estrany allò que li passa, el protagonista cau en la conclusió que és important compartir allò que ens passa, parlar-ho, plorar-ho amb algú, abraçar-ho en tribu, això ens treu pes i segurament ens adonem que això que ens passa, li passa a més gent.
Al final el seu forat es fa cada cop més petit, però sense arribar a desaparèixer, es fa cicatriu. Perquè tot el que vivim ens marca i ens canvia. També les pèrdues es deixen petjades. Tots tenim un forat, únic i, en certa manera, màgic, que ens fa ser especials.
L’autora és nascuda a Vilanova i la Geltrú amb arrels al País Basc. Va estudiar el grau en Mestra d’Educació Primària a la Universitat de Barcelona. Sempre ha sentit una gran inquietud i interès pel treball emocional amb els infants. Arran d’això va decidir enfocar el seu Treball de Fi de Grau en la creació d’un conte com a eina d’aprenentatge emocional, per facilitar el tractament del procés de pèrdua i de dol amb infants d’Educació Primària.