El terme best-seller ens indica que una obra ha difós o venut una gran quantitat de còpies en un període relativament curt de temps. Un fenomen amb què es reconeix que un llibre és popular, ha tingut moltes vendes i ha connectat amb una gran quantitat de públic. Com sabeu, un concepte que no només s’aplica als llibres, tenim també els èxits de cinema, els anomenats blockbusters, o també en l’àmbit de la música.
L’anàlisi senzilla és pensar que un best-seller és només això, un llibre que respon a una fama determinada per l’èxit de vendes, però podem fer-nos diverses preguntes al respecte: que sigui un èxit de vendes, implica que sigui un bon llibre? -o a la inversa-, que sigui un best-seller ens determina que segurament la qualitat i el rigor acadèmic no seran del tot excel·lents?
Aquestes dues preguntes ens poden portar a explorar els supervendes per camins diferents però, actualment, no podem perdre de vista que, incloure un llibre determinat en una llista de supervendes també pot ser una estratègia de màrqueting per donar impuls a certs autors o determinades obres. Estratègies on l’estudi de les tendències de mercat, de les indústries editorials, del consum del gran públic, etc… determinarà la temàtica o l’autor a qui ajudar a convertir la seva obra en un best-seller.
Intentant respondre a les dues preguntes inicials i amb l’ànim d’acabar recomanant-vos precisament alguns best-sellers, cal fer una mica d’història i reflexions al respecte. El fenomen ha estat objecte d’estudi per diferents sociòlegs que investiguen la difusió d’una obra destacant la complexitat del llibre en concret o de diferents elements que fan que l’obra camini cap a ser un supervendes. Les raons poden ser diverses: econòmiques, culturals, lingüístiques, també poden respondre als canals de difusió (cine, ràdio, premsa). Podem posar d’exemple com Love Story es converteix en èxit literari perquè el seu canal de difusió va ser el cinema. O llibres que responen a qüestions ideològiques o religioses que fan que El Manifest del Parit Comunista d’Engels hagi estat un best-seller o que la Bíblia ho sigui de manera permanent. El fenomen és tan dispar que fa que novel·les policíaques d’Agatha Christie hagin estat supervendes juntament amb literatura més intensa com El nom de la Rosa, d’Umberto Eco. Per resumir i per ser justes, hauríem de fugir dels extrems. Ni totes les obres que mouen milions de lectors són només fruit d’estratègies comercials ni totes les obres que són supervendes són obres mestres pel simple fet de tenir èxit entre el públic. Al llarg de la història, però, sempre hi ha una tendència a pensar que allò que agrada a la majoria de població és intel·lectualment més limitat, és a dir, que sovint s’aprecia la paraula best-seller com a negativa. No és cap novetat que, sovint, allò que es posa de moda no és acceptat per una part de la societat més intel·lectual. Un dels best-sellers més històric, El Quixot, va rebre dures crítiques en el seu temps, ja que les novel·les cavalleresques responien a una moda de l’època. I avui dia és incontestable que El Quixot és un dels llibres de més difusió, reedició y traduccions de la història, gairebé és també un best-seller permanent.
Analitzant el gènere, veurem que, en el fons, tothom cerca la fórmula per tenir un supervendes: les editorials, per descomptat, els autors per poder arribar a un gran número de públic i part de públic perquè a la fi promou elements d’identificació col·lectiva. En la recerca d’aquest èxit col·lectiu s’han escrit moltes pàgines de quins requisits ha de tenir una novel·la per convertir-se en un èxit de vendes.
Un requisit bàsic per tenir èxit és conèixer les tendències de mercat, bàsicament els gèneres narratius que predominen i, en aquest cas, si volem tenir èxit, ens hauríem de moure en la novel·la negra, el misteri i l’amor. També és important conèixer el teu públic, que generalment és més femení que masculí. De fet, la mitjana de perfil és dona d’entre 40 i 55 anys, urbana i amb nivell d’estudis superior, pràcticament el 57% del mercat.
També existeix una altra variable: podríem considerar el best-seller com un gènere en si mateix? En la superfície seria fàcil dir que no ho és, ja que el ser o no un supervendes respon només a una condició econòmica, però en el mateix moment que es determinen factors i anàlisis per crear obres de supervendes i autors que en generen, podem dir que estem establint elements comuns a un gènere, per tant, en aquest cas, la resposta seria afirmativa. Tot plegat sense deixar de banda la variable de la influència, és a dir, tots aquells missatges que rebem de diferents difusors per la recomanació del llibre.
Moltes variables per aconseguir escriure un llibre que esdevingui supervendes. I, en aquest aspecte, el debat està dividit: els que creuen que cal establir uns paràmetres per tenir un best-seller i els que creuen que només cal tenir una història, explicar-la bé i deixar-la anar perquè el recorregut sigui exitós deixant a l’atzar variables com: les modes de gènere, la difusió, la visibilitat a les llibreries, el boca-orella… i sabem que sovint passa, es produeix l’èxit sense planificació.
Però pels que creuen en la planificació, existeix el manual per fer un best-seller on experts han analitzat diferents obres i han buscat els elements comuns. Sota tres marcs genèrics d’actuació es recomana generar emoció, documentar-se minuciosament i ser un mateix quan s’escriu. Immersos conceptualment en aquest ideari, aquí alguns elements comuns, una mena de decàleg dels supervendes:
1. Extensió de l’obra, unes 400 pàgines
2. Preferentment amb protagonista femenina
3. La professió del personatge millor de caire liberal: advocat, periodista, investigadora
4. Aspectes tècnics com: fer frases curtes a mesura que s’avança, disminuir el nombre de punts i comes, augmentar els interrogants…
5. Els gèneres de misteri i crim, romàntic s’emporten el podi
6. Tenir en compte els mercats més grans de consum: Estats Units, Japó, Xina, Alemanya, França i Regne Unit
7. Tenir dades en compte com la venda de llibre electrònic (20%) en la composició i maquetació
8. Els llibres amb històries d’amor, secundàries o principals, són els més llegits fins al final
9. Els protagonistes secundaris han de ser molt dolents, perfils masculins o femenins, indiferentment
10. Trames secundàries que hauran d’avançar en paral·lel i amb la mateixa intensitat que la principal.
Tenim ja el debat servit, els dubtes i preguntes fetes i només ens queda recomanar uns quants best-seller o, si algú ho té clar, escriure’l amb les pautes donades. Mentrestant ens decidim a escriure, podem llegir a la futura competència de best-seller de tots els temps: els que són superèxits puntuals, els que l’èxit el determina l’autor, els que son superèxits de tots els temps i els que sense esperar res, es converteixen en best-seller. Aquí la llista que us proposo:
1. El vigilant del camp de Sègol, de JD Salinger, amb 65 milions de còpies venudes i obra de referència en la literatura. Publicada el 1951, va trencar molts motlles en l’ús del llenguatge.
2. L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón El 2006 semblava que no hi havia ningú al món que no s’hagués llegit aquesta novel·la ambientada a Barcelona. Espectacular èxit de vendes.
3. Els anys vuitanta també van ser d’El Perfum, de Patrick Süskind. El seu autor va tenir gairebé tan bon olfacte com el protagonista de la novel·la per crear una història potent que li va donar milions de beneficis.
4. El Padrí de Mario Puzo, escrit el 1969, ens endinsa en el món de les famílies de la màfia i curiosament, també va ser un èxit cinematogràfic en una saga de films dirigits per F. Ford Coppola. Un fenomen que passa amb altres super vendes com Jaws, Love Story o fins i tot l’Exorcista.
5. El petit Príncep és un dels clàssics més venuts, amb més de 140 milions de còpies. Sempre és bon moment per rellegir-lo.
6. I aquí, l’exemple d’autors de gran qualitat amb supervendes com L’Assaig de la ceguesa de Saramago o l’Alquimista de Cohelo.
7. La Casa dels Esperits, d’Isabel Allende, la primera novel·la de l’autora, el 1982, que ja la va situar al capdamunt de la llista de llibres més venuts. La història d’una saga familiar amb tots els components per ser un best-seller.
8. Noah Gordon es podria dir que és un autor de best-seller, com Irving, Stephen King, Dan Brown o Jöel Dicker. Si hagués de triar seria El llibre dels Baltimore de Dicker o El Metge de Gordon.
9. La trilogia de Millenium, de Stieg Larsson, va ser un dels fenòmens de la primera dècada dels 2000. El 2009 va publicar Els homes que no estimaven les dones, situant l’autor suec al capdamunt de la llista dels llibres més venuts.
10. Una línia d’obres que potser ningú va pensar que serien best-sellers: Murakami, amb Tokio Blues, El nen del pijama de ratlles, de Boyne, o El Món de Sofia, de Jostein Gaarder.
Així que si us agraden o no, si teniu opinió formada o no, si odieu o sou fans del fenomen… com tot a la vida, la tria està plena de matisos i les connexions a les lectures són tan personals que, a la fi, permeteu-me afirmar, amb una visió romàntica del tema, que un best-seller és aquell que representa un èxit personal com a lector, un descobriment, una petita joia literària o un entreteniment d’estiu. Tot allò que ens faci créixer i descobrir mentre anem passant pàgines.