L’aparició de Ràdio Ribes en el panorama ribetà de principis dels vuitanta segurament és, juntament amb la posada en marxa de l’Escola Municipal d’Art, un tret significatiu de què acabava de passar al nostre municipi després de les eleccions municipals. Les primeres convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal. Els aires democràtics, de participació popular, feia ja alguns anys que havien guanyat els carrers i places del nostre poble. Davant la decadència d’un règim que, tot i manifestar-se criminal fins als seus últims moments, malvivia dins els palaus d’hivern regats per la humitat del règim pels quatre costats.
Amb el primer ajuntament democràtic, sota el lideratge d’UM9 i del govern d’esquerres UM9/PSUC i PSC, s’inicien tot un seguit d’actuacions municipals, algunes ja contemplades en l’alternativa municipal presentada per les organitzacions antifranquistes abans de les eleccions. Si bé les actuacions urbanístiques tenen una prioritat davant les necessitats del municipi i la gestió especulativa generada per últim govern franquista, les polítiques culturals seran també importants i canviaran radialment la fisonomia i maneres de ser del nostre poble. Entre aquestes, la posada en marxa de Ràdio Ribes i l’Escola Municipal d’Art ocupen un paper important per ser dues actuacions que tindran lloc en dependències municipals, en espais de poder. Ràdio Ribes, a la mateixa Casa de la Vila i l’Escola Municipal d’Art, en l’edifici annex de Can Riba. Aquest fet, que ara ens pot semblar irrellevant, tenia una importància perquè significava un pas més en la direcció d’ocupar el fins aleshores baluard del poder dictatorial franquista al municipi i obrir les portes de l’Ajuntament a la ciutadania. Aquest fet, aparentment poc significatiu, més endavant té a veure també amb el trencament del primer equip de govern municipal entre UM9 i PSC, per les diferents maneres d’entendre la participació en la gestió municipal.
Sorprèn veure com, en dos anys justos del primer govern, van ser capaces de posar en funcionament, des del no-res, una eina de difusió i participació com va ser Ràdio Ribes des del seu naixement, l’abril de l’any 1981, fins a la seva tancada, el juny de l’any 2012, amb un govern del PSC, sota el pretext de les obres de restauració a la Casa de la Vila.
RÀDIO RIBES NEIX L’ABRIL DEL 1981 A PARTIR DE LA INICIATIVA DEL PERIODISTA RAMÓN FARRÉ EN EL MARC DE VOLUNTATS SOCIALS I POLÍTIQUES GENERADES DINS LA PRIMAVERA DEMOCARÀTICA DEL MOMENT
Seguint les petjades de Ràdio Arenys, primera emissora municipal nascuda l’any 1979, Ràdio Ribes neix a partir de la iniciativa del periodista Ramon Farré en el marc de voluntats socials i polítiques generades dins la primavera democràtica del moment, sota l’aixopluc dels nous ajuntaments democràtics. Sense grans plantejaments establerts ni consignes, neix sense pressupost, amb aparells de fabricació casolana, i emet des del segon pis de la Casa de la Vila. La seva cobertura en aquells inicis eren el nucli de Ribes i voltants i no serà fins a l’any 1988, amb l’antena repetidora del Montgròs, que les seves ones arribaran al nucli de Les Roquetes, cobrint d’aquesta manera tot el municipi. Les primeres proves es fan amb un plat de tocadiscs, un micro i un emissor del tècnic vilafranquí anomenat Pessigolles mentre altres amb cotxe anàvem sintonitzant a fi de poder dibuixar el terme cobert per les ones. Les retransmissions en directe d’actes al carrer i places es fan per telèfon, punxant la línia de diferents cases veïnes a peu de carrer.
Ràdio Ribes, però, ni neix sola ni ho fa per poc temps. Neix en el context d’una gran embranzida de creació de ràdios municipals a Catalunya, sense disposar de marc legal. La irrupció d’emissores de ràdio a Catalunya esdevindrà un fenomen aïllat de la resta de l’Estat. Una alternativa catalana descentralitzada, sorgida a partir de grups de base, sense interessos de lucre econòmic i amb voluntat de convertir-se en un servei a la societat. Com a objectiu, aquestes ràdios es plantegen el fet de promoure la comunicació a tots els nivells, fer conèixer la informació, contribuir a l’esplai comunitari, estimular la vida sociocultural i ser una eina d’expressió creativa. Una ràdio entesa com un servei públic, com ara una escola o una biblioteca. Un equipament comunitari a l’abast de tothom. Un vehicle de dinamització cultural dels municipis. Són ràdios lligades als ajuntaments, però no pas com un vehicle de propaganda d’aquests. Amb plena autonomia per als equips que la fan. El qualificatiu de «municipal» vindria del fet que es tracta d’emissores que pretenen ser de tota una comunitat.
En aquest marc, Ràdio Ribes té un recorregut llarg de consolidació com a mitjà d’informació local, de participació i d’escola de ràdio per a les persones interessades en la informació i els estudiants de ciències de la informació. Un recorregut de més de trenta anys que moltes persones hem fet possible a través de la nostra participació en programes. Un recorregut possible gràcies, també, al saber fer i bones mans de gent com Ramon Ferrè, Eugeni Molero, Humbert Roma, Lluís Soto, Marià Arroyo i molts altres. Per a la memòria col·lectiva quedaran les primeres emissions en directe a peu de carrer, missions en les campanyes electorals, el pas de persones de reconegut prestigi intel·lectual pels seus estudis i, com no, la colla llarga de programes fets per una llarga colla de persones del municipi.
