“QUASI TOT EL QUE FAIG SERÀ INSIGNIFICANT, PERÒ ÉS MOLT IMPORTANT QUE HO FACI” MOHANDAS GANDHI.
Es compleix aquest 2024 setanta-sis anys de l’assassinat de Gandhi. Ens recordava fa pocs dies l’efemèride arran d’un comunicat en l’inici de la vaga de fam per Palestina (vagadefamperpalestina.cat) i la coincidència que aquell mateix any 1948 l’estat d’Israel declarava la seva independència i Palestina patiria el que és conegut com la Nakba (el desastre). Aquest moment marca l’inici de l’èxode i calvari que ha viscut el poble de Palestina, que avui continua amb tota la seva cruesa, ben actiu i present.
Gandhi ha passat a la història com un dels precursors i impulsors dels moviments de desobediència civil basats en la no-violència. Però també fou un dels líders dels moviments de descolonització i independència de l’Índia de la Gran Bretanya. Sovint es cau en la temptació de reduir el seu pensament i la seva acció només a frases que exemplifiquen la seva absoluta i innegable convicció en la no utilització de la violència. Però aquesta pràctica, anava també lligada a la denúncia de les injustícies, a la lluita per la llibertat i a la defensa dels qui pateixen els abusos del poder. De fet, des de la seva visió es tractava en certa manera de sempre posar el cos en defensa d’aquestes causes.
Per això fa basarda veure com s’utilitza part del seu pensament per defensar una neutralitat davant d’una guerra genocida com la que viu avui Palestina (o d’altres igual de cruels i mortíferes). Ja no és només que no hi ha qui s’empassi la retòrica ja desgastada del terrorisme (algú pot creure que els 25.000 morts, entre ells més de 10.000 infants eren tots terroristes?), sinó que culpabilitzar de la mateixa manera a uns o altres del que està passant avui no és més que un exercici inacabable d’hipocresia i de cinisme.
Dit això, la tria de la cita de Gandhi, no l’hem feta pensant en la guerra, sinó en el projecte d’El Carrer. Hem coincidit plenament amb la idea que el que fem és possible que sigui insignificant si ho entenem com una cosa aïllada i individual, però que considerem que té una importància cabdal per la forma com entenem la vida i la societat en la qual ens ha tocat viure. Podríem haver triat d’altres del mateix Gandhi que també encaixaven perfectament pel que volem expressar en aquest 3r aniversari d’El Carrer. “La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa”. Perquè si una cosa hem fet en aquests tres anys, ha estat esforçar-nos. Del primer/a a l’últim/a que conformem el carrer. Des que pensem i triem els temes, fins que la revista arriba a les vostres cases, el que hi ha és temps i energies dedicades, en tot un procés en el què intervenen moltes persones fent feines més o menys visibles, totes imprescindibles, i sense les que aquesta revista no tindria cap mena de sentit. Ara si, pensant que vindran molts anys més, gaudiu-la! Som-hi!