Sigui per la raó que sigui la lectura pren el protagonisme i comencem a parar orella de quins llibres podem comprar, quines han estat les lectures de l’any, quins llibres han rebut premis aquest any… Són moltes les maneres de trobar pistes per fer una bona tria. Però, cert és que també és una data que sovint té un punt de bogeria, la quantitat d’oferta literària que per Sant Jordi surt al carrer tot sovint fa dubtar. Pràctiques com la publicació dels llibres més venuts, havia estat un varem polèmic per la tria d’una bona lectura. Les llistes no sempre responen a criteris de qualitat. De certa manera també responen a estratègies de màrqueting de les mateixes editorials.
Dins de tota aquesta oferta, una manera d’encertar la tria és deixar-se aconsellar pel llibreter o llibretera de confiança, que sempre té a la butxaca recomanacions de tota mena i per tots els gustos. Però, si fins i tot, ni dels consells del llibreter en traiem aigua clara, una bona manera de triar és fer un repàs de diferents títols del premi Sant Jordi, sigui d’aquesta edició o de passades.
El premi Sant Jordi té un històric important en la literatura en llengua catalana. La primera entrega dels premis van ser l’any 1947, de fet, aleshores eren els anomenats premis Joanot Martorell i en la seva primera edició va ser concedit a una dona, Cèlia Suñol i Pla per la novel·la Primera part. Es van convocar fins a onze edicions abans de canviar de nom el 1960, que ja va passar a anomenar-se Premi Sant Jordi de literatura. Especialment rellevants van ser aquests primers onze anys en què grans noms de la literatura catalana van ser premiats: Maria Aurèlia Capmany, Josep Pla, Xavier Benguerel o Josep Maria Espinàs.
Des del 1960, es convoca ininterrompudament i el seu prestigi és inqüestionable en l’àmbit de la literatura catalana. Creat i atorgat per Òmnium Cultural, el premi s’entrega durant la Nit de Santa Llúcia, festa de les lletres catalanes.
Però van haver de passar 7 edicions, fins al 1967, que no fou atorgat a una escriptora. Mercè Rodoreda es presenta amb El carrer de les Camèlies per proclamar-se guanyadora. Durant 65 edicions, el Sant Jordi ha premiat escriptors i escriptores del país amb títols que han esdevingut grans descobriments. Així que recomanar o regalar el Sant Jordi per Sant Jordi és, ben segur, un encert. Però, com que en tot, en la literatura també hi ha llums i ombres, una de les ombres és la poca quantitat de dones premiades al llarg dels anys, per això aprofito per recomanar-vos el Sant Jordi’s femenins de 1960 a l’actualitat.
Com ja hem comentat, Rodoreda va ser la primera amb el seu El carrer de les Camèlies, on trànsit per la vida de la Cecília de la infantesa a la maduresa. Relacions intenses, doloroses i cruels que portaran la Cecília a ser la dona forta que és.
Les dues següents edicions també serien en femení, 39 graus a l’ombra de la poeta mallorquina Antònia Vicens i Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany que va ser la guanyadora en 1968, vint anys després de rebre el Joanot Martorell, tornava a ser premiada amb una novel·la que li acabà de donar prestigi com a narradora i, consolidava una carrera literària i activista que pivotava en la militància per les llibertats.
Deu anys després de premiar la primera dona, guanyava el Sant Jordi Montserrat Roig amb el seu Temps de les cireres, una Barcelona en els seus darrers anys de franquisme on la seva protagonista, la Natàlia torna a Barcelona després d’uns anys a França i es qüestiona el sentit de tot plegat.
La 25a edició la guanyava Olga Xirinacs amb el títol Al meu cap una llosa, escriptora prolifera en molts registres i premiada amb els guardons més importants de la literatura catalana. Una novel·la inspirada en una altra gran dona i la seva història, Virginia Woolf.
Cames de Seda de Maria Mercè Roca i La Salvatge d’Isabel Clara Simó, van ser les guanyadores del premi els anys 1992 i 1993. Recomano especialment La Salvatge, de cabells vermells i cara pigada, la història de la Dorothy ens farà reviure el mite de Pigmalió en el seu vessant més obsessiu.
Fins deu anys després, el 2003, no tornarà a tenir una altra guanyadora, La meitat de l’ànima de Carme Riera, quan ja era una escriptora d’èxit des de la publicació de Te deix amor, la mar com a penyora, considerat un best-seller de la literatura catalana. I passaren vint anys fins que aquest 2022 es va tornar a premiar una dona, la periodista Gemma Ruiz amb Les nostres mares.
65 edicions de premi Sant Jordi, un any desert, 54 escriptors i 9 escriptores.
Malauradament, no he tingut massa feina a recomanar-vos els Sants Jordis femenins. Caldria fer potser un exercici de reflexió amb unes xifres tan contundents. Vull fer la reflexió o buscar el perquè en un món on la majoria de públic som lectores, com és què es reconeix tan poc a la mirada femenina, a l’escriptura feta per dones. No vull posar sobre la taula una qüestió de quotes, molt lluny d’això tot i que podem parlar. Durant anys, quan els espais literaris, mediàtics i comunicatius eren bàsicament representats per homes, no ens plantejàvem la seva expertesa o perquè sentíem la seva veu, ara sovint les quotes es miren amb lupa amb l’expertesa de la representativitat, no acabo d’entendre per què, si al capdavall, durant anys, hem estat sentint veus en masculí parlant d’allò que en sabien i del que no. Desacomplexem-nos amb les quotes, calen, són necessàries per garantir la mirada femenina en l’àmbit dels referents comunicatius i literaris. Calen i cal que també ens traiem de sobre la síndrome de la impostora. Estem capacitades i habilitades per estar allà on som i no només per qüestió de quotes, sinó també de veu i mirada a tenir en compte. Cal i, és necessari, si no volem estar deu anys més sense un premi Sant Jordi.
Bon Sant Jordi, regaleu roses, però no us deixeu el llibre.
