En aquest article es presenten part dels resultats d’una recerca etnogràfica, desenvolupada durant l’any 2023, sobre les fires d’indians que se celebren en diferents localitats de Catalunya. L’objectiu d’aquest esdeveniment, amb vocació comercial i festiva, és la commemoració dels coneguts com a “indians” -o “americanos”-, catalans que van migrar entre finals del segle XVIII i principis del XX a les Antilles espanyoles per “fer fortuna” i ascendir en l’escala social. Els dies de fira, els municipis ambienten els carrers del centre històric per recrear els escenaris imaginats de la vida social indiana a les excolònies, evocats a partir d’un desplegament de productes i activitats culturals que van des de la gastronomia indiana fins els concerts d’havaneres, passant pels tallers d’oficis i les rutes guiades a través del patrimoni arquitectònic. Les activitats vinculades al fet indià s’emmarquen en la Xarxa de Municipis Indians, dedicada a la recerca i l’organització d’activitats de difusió. En aquest treball es presta atenció justament a aquest procés de patrimonialització de la memòria indiana en els últims vint anys a través d’iniciatives de rememoració des de perspectives nostàlgiques arrelades a les memòries locals. És d’acord amb aquets relats que la fira indiana es converteix en l’excusa perfecta per l’aplicació de polítiques de preservació, recuperació i promoció del llegat indià. Més concretament, ens centrem en els casos de Sant Pere de Ribes i Begur, dos dels enclavaments més emblemàtics pel que fa a l’activació del patrimoni indià al context català. Al mateix temps, atenem a les diferents formes d’impugnació, de les quals ambdós municipis han estat objecte per part d’agents que demanden l’execució de propostes fermes de resignificació i reparació de les violències, legitimades sota els discursos de protecció del patrimoni.
LA DISCUSSIÓ SOBRE LA PARTICIPACIÓ DELS CATALANS EN EL SISTEMA COLONIAL I ESCLAVISTA DESAFIA LA LEGITIMITAT D’EXPRESSIONS POPULARS I PATRIMONIALS COM LA FIRA D’INDIANS
LA MEMÒRIA INDIANA EN DISPUTA
El 2023 es van celebrar sis fires d’indians a diferents municipis del litoral català. A Calafell, Sant Pere de Ribes, Cadaqués, Lloret de Mar, Begur i Torredembarra. En els últims vint anys, les fires d’indians han esdevingut una de les principals propostes per fomentar la memòria indiana a Catalunya, constituint-se així com una de les atraccions turístiques més destacades de certes localitats. L’objectiu d’aquest esdeveniment, amb vocació comercial i festiva, és la commemoració dels coneguts com a “indians” -o “americanos”-, catalans que van migrar entre finals del segle XVIII i principis del XX a les Antilles espanyoles, amb el propòsit de fer fortuna i millorar el seu estatus social. Al seu retorn, promovien el desenvolupament econòmic i urbanístic dels seus llocs d’origen o residència, deixant en ells una significativa empremta patrimonial. Durant els dies de fira, les localitats decoren els carrers del centre històric per recrear els escenaris imaginats de la vida social indiana a les excolònies, evocats a partir d’un desplegament de productes i activitats culturals que van des de la gastronomia indiana fins els concerts d’havaneres, passant pels tallers d’oficis i les rutes guiades a través del patrimoni arquitectònic.
El fet indià se sustenta sobre la idea d’un passat comú que mereix ser protegit i reivindicat. Es tracta de la commemoració del sacrifici realitzat per uns avantpassats que van emprendre un viatge material i simbòlic en busca d’una vida millor per a ells i la seva família, però també per al poble que deixaven enrere i al qual tornarien més endavant. Els valors com ara l’abnegació, l’esforç, l’emprenedoria i l’altruisme han esdevingut centrals en la construcció actual de la tradició indiana, i s’activen en els actes de memorialització i celebració d’aquella experiència. A través de les fires, els ajuntaments dels “municipis indians” troben una excusa per posar en valor aquest llegat -material i immaterial- procedent de l’experiència migratòria dels catalans a les antigues colònies. És d’acord amb aquet relat que la fira indiana es converteix en l’excusa perfecta per l’aplicació de polítiques de preservació, recuperació i promoció de l’herència indiana.
Els actes vinculats al fenomen indià han de contextualitzar-se en el sorgiment de la Xarxa de Municipis Indians, actualment presidida per Maite Selva Huertas, alcaldessa de Begur i diputada al Parlament de Catalunya. Fundada l’any 2008 per l’Ajuntament de Begur, és un projecte nascut amb la finalitat d’“investigar, identificar i difondre el patrimoni material i immaterial dels indians a Catalunya” . Des de la seva creació, la Xarxa s’ha encarregat d’organitzar actes i exposicions de difusió històrica sobre el passat indià dels municipis integrats a l’entitat. Les fites més importants en aquest sentit han estat l’obertura de dos importants centres d’interpretació, el Centre d’Interpretació dels Americanos de Sant Pere de Ribes (2022) i el Centre d’Interpretació dels Indians de Begur (2023).
EL FET INDIÀ SE SUSTENTA SOBRE LA IDEA D’UN PASSAT COMÚ QUE MEREIX SER PROTEGIT I REIVINDICAT. ES TRACTA DE LA COMMEMORACIÓ DEL SACRIFICI REALITZAT PER UNS AVANTPASSATS ESCLAVISTES
Ara bé, la recuperació del llegat indià corre en paral·lel a la creixent contestació de les expressions del colonialisme. Aquestes impugnacions s’enquadren en els processos de revisionisme històric vinculats a la memòria colonial que han guanyat presència i legitimitat durant les últimes dècades i, que han afectat, amb especial èmfasi, a l’esfera del patrimoni i les expressions memorials del colonialisme. Un punt d’inflexió en aquesta corrent ha estat el moviment Black Lives Matters, desfermat arran de l’assassinat policial de George Floyd, el juny de 2020 a Minneapolis. Les controvèrsies esdevingudes recentment a casa nostra constaten que Catalunya no ha estat aliena als debats socials i polítics que estan tenint lloc a escala global. En l’àmbit patrimonial, en són exemples la retirada i resignificació d’elements patrimonials a l’espai públic, com el recent desallotjament de l’estàtua d’Antonio López i López, el Marquès de Comillas (Guixé & Ricart, 2020), i el canvi de nom de la plaça amb el pateix nom pel d’”Idrissa Diallo”, o el dilema sense resoldre sobre què fer amb el monument a Colón (Azarmandi, 2016 i 2020).
Un dels debats més recents en aquest sentit es va encetar a partir de l’emissió del documental “Negrers. La Catalunya esclavista” (Jordi Portals, 2023), al Sense Ficció de TV3. Amb aquest, s’encetaria una polèmica en els mitjans de comunicació i les xarxes socials que posava sobre la taula els discursos socials mobilitzats sobre la qüestió (Muñoz i Valenciano, 2023). El debat continuaria amb les reflexions sobre el documental que Basha Changue, activista antiracista i diputada al Parlament de Catalunya, publicaria en el diari Crític una setmana després de la seva emissió. En aquest mateix article, l’aleshores candidata a l’alcaldia de Barcelona suggerí la retirada de festes populars que “banalitzen el colonialisme i l’esclavisme”, incidint en el fet que siguin finançades amb erari públic. Entre elles, assenyalava directament el cas dels gegants i de les fires d’indians, així com estructures de legitimació com la Xarxa sota les que s’emparen aquestes celebracions. Les declaracions de Changue, que apuntaven a una relectura crítica del documental i de festivitats de rememoració nostàlgica del passat colonial, desencadenaren un seguit de reaccions i atacs racistes a les xarxes socials. L’episodi de violència no només evidenciava la vigència de discursos obertament racistes entre la societat catalana. També demostrava la resistència en qüestionar les construccions nacionals catalanes reforçades a través del camp del patrimoni i la cultura popular.
L’OBJECTIU D’AQUEST ESDEVENIMENT, AMB VOCACIÓ COMERCIAL I FESTIVA, ÉS LA CONMEMORACIÓ DELS CONEGUTS “INDIANS O AMERICANOS”, CATALANS QUE VAN MIGRAR A LES ANTILLES ESPANYOLES
Les discussions que han tingut lloc en els darrers anys sobre la participació dels catalans en el sistema colonial i esclavista desafien la legitimitat d’expressions populars i patrimonials que, com les fires d’indians, pretenen evocar i salvaguardar memòries locals vinculades a aquests relats sobre el passat, lligats a la construcció i reactualització de nous i vells nacionalismes. En concret, els homenatges i iniciatives de promoció a la memòria indiana han estat objecte de múltiples contestacions, especialment de la mà dels moviments antiracistes i anticolonials a Catalunya. Els posicionaments crítics amb la fira s’emmarquen en una resposta més amplia als discursos de romantització del fet colonial i les continuïtats de la violència imperial que tenen conseqüències en la actualitat -tan en la gestió pública de l‘anomenat “problema migratori” en les antigues metròpolis, com en l’ordre de prioritats i jerarquies que encara pesa sobre les relacions internacionals. Les propostes van des de la necessitat de resignificar col·lectivament les festes populars fins a la suspensió de finançament públic per a l’organització d’aquest tipus d’activitats. Si bé, les respostes dels agents promotors d’aquest patrimoni van des de la negació d’evidències que demostrin la presència d’esclavistes als municipis, fins a la justificació de l’esclavisme en un moment en què “tothom ho feia”.
El que es presenta a continuació forma part d’una recerca etnogràfica desenvolupada al llarg del 2023 sobre les fires d’indians celebrades anualment a Begur -Baix Empordà- i Sant Pere de Ribes -Garraf-, enclavaments de referència en el procés d’activació de la memòria i el patrimoni dels indians a Catalunya. No casualment, se situen entre les comarques catalanes que, amb el Maresme, La Selva, el Tarragonès i la mateixa Barcelona, van assolir major rellevància històrica en l’emigració de catalans cap a les Antilles espanyoles -principalment a Cuba i Puerto Rico-, entre el període de 1820 i a 1898 (Sonesson, 1995). Des d’un enfoc comparatiu, en aquest treball hem parat atenció a les lògiques i mecanismes de patrimonialització de la memòria indiana en totes dues localitats, així com en les formes en què aquest relat sobre el passat està sent contestat.
EL SEU PAPER DE “SALVADORS”, DE MÀRTIRS LOCALS, HA MERESCUT QUE AL MUNICIPI, SE’LS REIVINDIQUI I RENDEIXI UN CULTE ANUAL COM QUE EMPRENIEN LLARGS I PERILLOSOS VIATGES EN FAVOR D’UN BENEFICI COL·LECTIU
LA FIRA D’INDIANS DE BEGUR-CUBA
La rememoració dels indians a Begur apareix estretament lligada a l’embranzida que va suposar per a l’economia begurenca la injecció del capital indià en un moment en què, fins el retorn dels primers viatgers, venia travessant dures dificultats econòmiques. El seu paper de “salvadors”, encimbellats gairebé com a màrtirs locals, ha merescut que, al municipi, se’ls reivindiqui i rendeixi en un culte anual com que emprenien llargs i perillosos viatges en favor d’un benefici que, si més no, es reclamat com a col·lectiu. El procés de la memòria indiana a Begur queda així condensada en una festivitat que estableix un vincle de continuïtat entre un passat quasi llegendari, iniciat amb el viatge emprés pels primers indians, amb un present que no deixa de ser-ne la conseqüència -o millor, l’estat actual d’un procés que segueix en marxa-.
El precedent més clar de les fires d’indians se situa a Begur amb una recerca historiogràfica publicada l’any 1999, “L’illa dels somnis. L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX”, per l’historiador Lluís Costa, en aquells moments arxiver municipal de Begur. El treball serviria com a base per posar en marxa la primera edició de la fira a l’any 2004, en part sorgida com una proposta del mateix autor a l’Ajuntament, que es faria càrrec d’assumir la coordinació tècnica i científica de l’esdeveniment. La Fira d’Indians Begur-Cuba reprodueix, en certa manera, l’esperit d’aquesta recerca. Aquest lligam s’inscriu constantment en termes de germanor entre tots dos costats de l’Atlàntic [Imatge 03 – 04]. Les referències, com diem, són constants arreu de la fira: els carrers, recorreguts per persones vestides de blanc o amb robes que imiten les de l’època, apareixen guarnits amb banderes cubanes, les recreacions teatrals de vida indiana tracten d’arrossegar-nos cap a aquest passat de relacions mítiques, les barraques ofereixen plats típics de la gastronomia cubana, el ball i la música salsa son omnipresents, tant a diversos locals privats com a les places de la vila, així com el consum d’una beguda que ha fet que l’esdeveniment s’hagués guanyat abans del 2020 la denominació popular -i en clau irònica- de “la fira del mojito”.
DES D’AQUESTA PERSPECTIVA S’ASSUMEIX QUE LA PARTICIPACIÓ A UNA ESTRUCTURA COLONIAL DE DESPOSSESSIÓ I DOMINACIÓ DE LES SOCIETATS COLONITZADES NO REPRESENTA UN FET CONDEMNABLE
La celebració, que començaria com un acte modest organitzat de manera més aviat informal pels veïns i veïnes de Begur, ha experimentat una progressiva externalització fins el dia d’avui. Qüestions que, en un primer terme, sorgiren de l’espontaneïtat dels begurencs i begurenques, com la decoració dels carrers, queden ara sota la gestió d’empreses externes contractades per l’Ajuntament. No és casual que, en l’actualitat, l’organització tècnica de la fira depengui de les àrees de Cultura, Turisme i Promoció Econòmica. Però els esforços patrimonialitzadors es consoliden en la passada edició amb la inauguració, el 4 de febrer de 2023, del Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya-Begur. Amb una inversió d’uns 190.000 euros per part de l’Ajuntament i una subvenció atorgada per la Diputació de Girona, el nou equipament museogràfic impulsat per l’Àrea de Cultura del consistori begurenc pretén erigir el municipi en la capital catalana dels indians de Catalunya.
Entre els elements que exposen, trobem des de mostres de productes típics del comerç indià fins a imatges acompanyades de biografies de begurencs “sacrificats” que deixaren la seva terra per “fer les Amèriques”. Això es troba vehiculat pel relat sobre l’heroïcitat implícita en els actes “abnegats” d’uns personatges que, com dèiem, són presentats com a emprenedors practicants de la filantropia que abandonaven la seva terra en la cerca d’un futur millor, no només per a ells mateixos, sinó també per a la seva comunitat. Una representació que recorda a la imatge del “colon-heroi” –“indià heroi” en aquest cas- associada a l’ideal de masculinitat feixista del moment (de Castro, 2022). Altrament, el Centre dedica bona part de l’espai a aglutinar aquesta mena de reivindicació del contacte cultural entre Cuba i Begur. Ho fa a través de la posada en valor dels préstecs lingüístics que s’incorporaren al català com a resultat del contacte amb aquelles illes, o del llegat musical i artístic a partir de la reproducció de la lletra La Gavina, que el compositor begurenc Frederic Sirés va dedicar a la seva estimada cubana a la seva tornada a Begur, evocant amb nostàlgia la seva dolorosa separació.
Però ens trobem amb assumptes problemàtics que són esmentats gairebé de retruc. A una cantonada de la sala, trobem un petit paràgraf dedicat a la qüestió de l’esclavatge, expressat de tal manera que defuig els vincles directes entre aquest i el fet indià. La separació amb el tràfic de persones esclavitzades és, de fet, constant en els relats de recuperació de la memòria indiana -no significa que en certs casos no s’expliciti d’una forma o altra aquesta connexió. Al llarg d’aquesta recerca hem pogut escoltar recurrentment una afirmació que s’enuncia com una mena d’axioma: “ni tots els esclavistes eren indians, ni tots els indians eren esclavistes”. L’esclavatge respon, d’acord amb aquesta visió, a unes contingències històriques de l’època que fan que no pugui ser jutjat amb els criteris morals del present. No només això, sinó que des d’aquesta perspectiva s’assumeix que la participació, del tipus que sigui, a una estructura colonial fortificada sobre la despossessió i la dominació de les societats colonitzades no representa un fet condemnable.
L’ampul·lositat de la fira indiana més cèlebre a Catalunya contrasta amb una absència ensordidora. I és que no hi ha cap rastre visible d’oposició local durant la celebració, com tampoc a l’obertura del Centre d’Interpretació. Només vam trobar un cas excepcional: un cartell col·locat a la finestra d’una residència particular on es podia llegir “Begur decolonial. Nada que celebrar” [Imatge 05]. Com veurem, una situació ben diferent al cas representat per Sant Pere de Ribes.
EL RETORN DELS INDIANS DE SANT PERE DE RIBES
En els últims set anys s’ha observat el sorgiment d’una reivindicació del patrimoni indià a Sant Pere de Ribes al voltant de la celebració d’una fira i la construcció de l’únic museu del poble dedicat a alguns dels seus indians. El “Retorn dels Indians” s’ha convertit en una fira anual que, sota el pretext fictici d’un retorn dels indians, respon a la voluntat de “posar en valor el patrimoni històric-cultural, artístic i arquitectònic de l’època”. L’esdeveniment es va engegar per primer cop el juny del 2017, aprofitant la dotzena edició de la consolidada fira de l’Agromercat de Ribes. Des d’aquesta primera edició, la Fira fou una iniciativa institucional per part de l’Ajuntament, liderat pel PSC-CP, quan va voler impulsar la creació d’aquesta celebració a imatge de la Fira d’Indians de Begur. A diferència d’altres festivitats o activitats populars que se celebren en el municipi, com poden ser la Festa Major de Sant Pere o la de Sant Joan a Roquetes, el Retorn dels Indians és una proposta específica de l’Ajuntament. Encara més, tot impuls i organització de la fira recau en la Regidoria de Turisme i Promoció Econòmica ja que, pel consistori, patrimoni històric i turisme van de bracet.
A diferència del que succeeix a Begur, el Retorn dels Indians de Sant Pere de Ribes ha estat denunciat per part de diferents col·lectius locals com una celebració d’enaltiment del colonialisme modelada per una visió acrítica de la relació del fenomen indià amb l’esclavitud. Camila Opazo-Sepúlveda i Josep Carreras i Raventós, en els seus articles publicats en el número 9 d’aquesta mateixa revista, il·lustren a la perfecció aquesta visió crítica. Així mateix, el 2022, amb motiu del “V Retorn dels Indians i 16è Agromercat” i la inauguració del Centre d’Interpretació dels Americanos, es va convocar una concentració a la Plaça de la Vila, sota la consigna “No al blanqueig del colonialisme” [Imatge 06]. La construcció i creació del Centre fou encarregada a dues empreses dedicades a la museïtzació i gestió patrimonial, Kultura i Intervento, i va suposar un cost d’uns 91.000 €, bona part del mateix costejat amb els fons europeus FEDER a través del Consell Comarcal del Garraf.
Les explicacions del Centre d’Interpretació dels Americanos van des d’un relat més general sobre el fenomen indià a Catalunya, fins al relat local d’alguns americanos ribetans [Imatge 07]. Bona part de les crítiques al Centre manifesten la manca d’una explicació acurada de l’existència de la mà d’obra esclava a les plantacions de les colònies al Carib. Sobta que no es mencioni la il·legalitat del tràfic d’africans esclavitzats, en el qual nombrosos indians participaren, ni es proporcionen les xifres per entendre la magnitud del fenomen.
A DIFERÈNCIA DEL QUE SUCCEDEIX A BEGUR, EL RETORN DELS INDIANS DE SANT PERE DE RIBES HA ESTAT DENUNCIAT PER PART DE DIFERENTS COL·LECTIUS LOCALS COM UNA CELEBRACIÓ D’ENALTIMENT DEL COLONIALISME
Els esclaus com a subjectes apareixen en el primer calaix interactiu que es troba en el recorregut. El tràfic transatlàntic es naturalitza amb tota normalitat i la condició dels africans esclavitzats també. Així ho veiem en l’explicació del comerç triangular, totalment desactualitzada, que va acompanyada per una sèrie de capsetes de plàstic transparent on hi ha petites mostres dels productes que participaven del “comerç triangular”. El tabac, el sucre, el cacau, el cotó, l’aiguardent, el teixit i, finalment, la il·lustració d’un esclau. Representar els esclavitzats com a meres mercaderies contribueix a entendre’ls com a subjectes passius de la seva història, ignorant la multitud d’actituds de resistència que es produïen tan bon punt una persona era capturada, durant el viatge o un cop arribada a Amèrica (Laviña i Ruiz-Peinado, 2006).
El Centre d’Interpretació dels Americanos i el “Retorn dels Indians” són indeslligables. El Centre sustenta la reivindicació d’una determinada memòria indiana ribetana expressada en la Fira. Aportant informacions limitades sobre el fenomen indià i la relació amb l’esclavitud dintre el marc colonial, intenta imposar sobre el visitant un biaix selectiu per tal de no desafiar els beneficis esperats de la patrimonialització d’un passat que ha estat poc reflexionat. Convé ressaltar que, a diferència de Begur que compta amb l’estudi extens i rigorós de Lluís Costa, durant la recerca no s’ha pogut trobar cap equivalent per a Sant Pere de Ribes, més enllà d’una petita aproximació feta per historiadors locals Josep Miret Mestre i Gerard Coll Milà, en la qual ja s’expressa la necessitat de continuar investigant “una història que encara té molt per descobrir”.
La sisena edició, el “VI Retorn dels Indians”, també va xocar frontalment amb moviments de contestació, ja que organitzacions locals com ara l’entitat Ger o l’equip de UM9-CUP-Construïm organitzaren una concentració de protesta i una xerrada que contraprogramava deliberadament les conferències oficials de la fira. Amb el títol “Memòries del passat esclavista i colonial”, la intervenció de contestació pretenia aportar un contrapunt crític a les temàtiques i punts de vista que oferia la fira, enfocades en la reconstrucció idealitzada d’una presumible “cultura indiana”.
Les crítiques al Retorn dels Indians i al Centre es continuen manifestant més enllà de les jornades quan se celebra la fira. El 17 d’octubre del 2023, a la sessió ordinària del ple de l’Ajuntament, va presentar-se una moció per part d’UM9-CUP-Construïm i Fem Poble, en nom de l’Associació UCFR, per a la reparació i revisió històrica dels pobles d’Amèrica, en la qual les agrupacions interessades van consultar al ple sobre la necessitat de dur a terme una reformulació de la Fira i el Centre d’Interpretació dels Americanos. La proposta va ser denegada amb tretze vots en contra -dotze del PSC-CP i un de VOX- i set vots a favor -tres de UM9-CUP-Construïm, tres de JUNTS-VIA i un de FEM POBLE-ECP-C. Atesa la falta de receptivitat per encetar el debat i el greuge que continua suposant pels veïns i veïnes migrades de Ribes, no existeix cap mena de dubte de que les polèmiques al voltant de la fira i les reclamacions de justícia i reparació continuaran.
A MODE DE CONCLUSIÓ
Les fires d’indians representen un exemple paradigmàtic sobre les formes en què els discursos i representacions nostàlgiques dels fets colonials es manifesten i vehiculen a través dels processos de patrimonialització locals. L’activació de les memòries indianes en el litoral català acompanya el foment d’un model comercial, la fira, i la producció de paisatges turístics per iniciativa de les institucions polítiques i culturals locals. Més enllà dels anhels per recuperar una memòria indiana i la reivindicació identitària d’ambdues localitats, els casos de Begur i Sant Pere de Ribes evidencien de forma especialment clara la voluntat de crear un destí turístic per mitjà de la promoció del seu patrimoni cultural i la invenció -com l’entendrien Hobsbawm i Ranger (2002 [1983])- de tradicions festives com les fires d’indians. El conflicte es desferma quan els processos de mercantilització del territori passen, a més, per l’obscuriment i distorsió de fets històrics i la negació de violències passades i presents que mereixen mesures reparadores en l’actualitat.