Totes les disciplines artístiques, en algun moment de la història, tenen tendència a mirar-se el melic. Sovint, com a introspecció, com a reflexió de la pràctica artística. D’altres, per a fascinació del mateix gènere artístic, per amor a allò que fas, sigui escriure, rodar, tocar, dibuixar, interpretar… aprofitar les creacions per pensar i repensar en la disciplina. Ben segur és més una pràctica contemporània que no pas antiga. Una pràctica que dur el fet de tenir anys d’història a les espatlles. Tot i així, no deixa de ser una curiositat que un dels gèneres artístics que més s’ha endinsat en si mateix és també un dels més joves: el cinema.
El cinema, les sèries, la ficció en general, és una de les arts que més s’ha mirat al mirall i segurament que més críticament ho ha fet. El cinema s’ha citat a si mateix pràcticament des dels seus inicis. A vegades, ensenyant-nos l’ofici per dins, la seva màgia, els seus efectes, d’altres, mostrant-nos un món ferotge i destructiu. Un efecte a vegades seductor que ha jugat a trencar la quarta paret i establir un diàleg directe amb l’espectador. Un sortir i entrar en l’obra que ens porta a experimentar amb el joc narratiu i a les històries dins les històries. Des de La nit americana de Truffaut, passant per Cinema Paradiso i arribant a les actuals Hi havia una vegada a Hollywood de Tarantino, o Ave Cesar dels germans Cohen, queda demostrat que qui més sap de cinema és qui fa cinema.
El mateix podria passar amb la literatura tot i que, al llarg de la història, els escriptors no han trencat tant la quarta paret amb el lector o no hi ha tants títols que parlin de literatura dins la literatura, sí que podem observar que hi ha certa tendència a situar les històries al voltant de llibres, llibreters i llibreries. Una excusa perfecta per parlar d’allò que més estimen els escriptors i els lectors: els llibres. Una picadeta d’ulls que els escriptors fan als seus lectors per continuar pensant en llibres, parlant de llibres i descobrint llibres.
Hi ha llibres on l’excusa és trobar l’autor d’un llibre, o un llibre perdut, o uns escrits misteriosos. A d’altres és el descobriment d’uns apunts que ens portaran a un llibre o biblioteques secretes amagades en les grans ciutats. Les llibreries clandestines també són un punt de partida perfecte per no deixar de parlar de llibres o els llibreters i les seves vides a la recerca de joies literàries. Conclusió, la literatura també es mira al mirall; potser ho fa amb més timidesa que el cinema, amb més delicadesa, però amb la mateixa contundència de saber-se seductora.
La llista de recomanacions podria ser molt llarga i totes per diferents motius. Jo no deixaria de passejar per les pàgines de
La història interminable, de Michael Ende, La llibreria de Penélope Fitzgerald o El llibre de les coses perdudes de Connolly i l’imprescindible Farenheit 451 de Bradbury, els graus als què crema al paper i la desagradable tasca d’un bomber que té com a principal missió cremar llibres prohibits.
Però el que m’agradaria és recomanar-vos 7 lectures que de diferents maneres podrien situar-nos en la metaliteratura. Alguns són llibres que ja tenen uns anys, fins i tot dels que s’han fet pel·lícules, però tres d’ells són tres descobriments recents que han resultat ser d’encisadora lectura. Per ser del tot justa més que un descobriment en solitari, han estat recomanacions de llibreters de confiança, figures també importantíssimes en l’àmbit literari que van més enllà de la pròpia literatura.
“UN CLÀSSIC CONTEMPORANI QUE NO PODEM PASSAR PER ALT ÉS LA BIBLIOTECÀRIA D’AUSCHWITZ, D’ANTONIO ITURBE, QUE ENS PLANTEJA EL PODER DELS LLIBRES, FINS I TOT EN LES PITJORS CIRCUMSTÀNCIES HISTÒRIQUESˮ
Anem doncs per feina (i sé que no us descobreixo res), amb al primera recomanació, L’ombra del Vent, del Ruiz Zafón, un clàssic que no em puc deixar si parlem de llibres que parlen de llibreries, una de les llibreries més misterioses en una Barcelona que té secrets, en el seu màxim esplendor modernista i en la més fosca postguerra, una Barcelona amb un cementiri de llibres oblidats. Si no l’heu llegit encara, ara és el moment, hi ha una edició especial del 20 aniversari de la primera publicació amb fotografies històriques de Barcelona, la qual ens convida a passejar pels escenaris de la novel·la.
L’elegància de l’eriço és la meva segona recomanació. Una conversa de fa molts anys amb un company de feina em va portar a descobrir la seva autora, la Muriel Barbery. Era 2006 i el llibre era la segona novel·la de l’escriptora, una petita joia literària que no va passar desapercebuda ni pels lectors ni per les llibreteres, que li van atorgar el premi de l‘any. La vida al número 7 de la rue Grenelle, un edifici burgès de París on descobrirem personatges entranyables que ens faran descobrir, art, llibres i vides.
La tercera ve de la mà de Marcus Zusak i la seva La Lladre de llibres. La literatura i la seva força per salvar vides, per evitar ferides més grosses. Una mena de La Vida és vella on una nena se salva dels horrors del nazisme i de la guerra refugiada en la lectura de llibres. La creació de mons imaginaris narrats per altres veus per fugir d’on món real massa dolorós i cruel. Tot i així, no s’ha de perdre de vista que la novel·la està narrada des del punt de vista de la mort.
Un clàssic contemporani que no podem passar per alt és La bibliotecària d’Auschwitz, d’Antonio Iturbe, on, de nou, ens planteja el poder dels llibres, fins i tot en les pitjors circumstàncies històriques. La protagonista, la bibliotecària, és l’encarregada de vigilar la que segurament és la biblioteca més petita del món en un camp de concentració on els llibres estan prohibits. De nou una nena, que tindrà la missió d’encarregar-se de la biblioteca d’una escola clandestina en un camp de concentració.
Una cinquena recomanació que es remunta a Sant Jordi de 2023. Una mica dubitativa, cansada de sentir la llista dels més venuts i dels més esperats, vaig preguntar a la llibreria de confiança, -quin em recomanes? El llibreter, que no era llibreter però que estava donant un cop de mà la llibreria de la família, em va fer una altra pregunta: -has llegit La memòria més secreta dels homes? No l’havia llegit i el llibre de Mohamed Mbouggar Sarr em va captivar del tot. Un llibre llegendari, un jove escriptor i un autor misteriós són l’excusa perfecta per endinsar-nos en un món ple de literatura dins la literatura, en l’ofici d’escriure, el poder de les lletres i les confrontacions entre Àfrica i occident. La recerca d’un llibre que ens portarà a parlar de colonialisme, de l’holocaust i de recerca interior.
I dues lectures més que no us deixaran indiferents. Una llibreria a Berlín, la història de Françoise Frenkel, una dona amant de la cultura i la literatura francesa que decideix obrir la primera llibreria francesa a Berlín, la Maison du Livre. Una història real, un testimoni en primera persona que se situa entre 1939 i 1943, en la fugida de l’Alemanya nazi i en el posterior periple per França fins a arribar a creuar la frontera Suïssa de manera clandestina. Una dona valenta que la va portar a sobreviure a un final tràgic en mans del nazisme. Els llibres i la lluita per mantenir viva la cultura són l’excusa per narrar-nos un fragment de vida, en un moment històric de vital importància. Salvar les lletres i salvar la cultura per mantenir sempre la memòria dels temps.
I per acabar Creix un arbre a Brooklyn, del Betty Smith, pseudònim de Sophina Elisabeth Wehner, filla d’immigrants alemanys que va créixer a Brooklyn. El llibre es creu que és un text autobiogràfic, tot i que l’autora mai ho ha confirmat. La jove protagonista de la novel·la ens conduirà per tot un retrat de personatges, escenaris i peculiaritats familiars i ho farà sempre amb un llibre a la mà. Les lectures de la seva vida, la seva història mentre creix i es fa adulta en una lluita quotidiana plena d’inspiració i llibres.
Llibres que ens conviden a més llibres, llibres que tenen llibres protagonistes dins del llibre, llibres que són l’excusa per escriure llibres, prestatges de llibreries plens de lectures i llibreters que llegeixen i et fan llegir endinsant-nos en històries de llibres. Molts camins per explicar històries i moltes excuses per seguir vivint entre llibres.