Tenim un amic comú, que sempre repeteix una frase que resumeix molt bé el que volem explicar. L’amic en qüestió diu: “quan veig una pancarta del PSC-PSOE on diu VOTA SOCIALISTA sempre penso que demanen el vot per un altre partit”. Després de les eleccions al parlament de Catalunya d’aquest passat 12M i amb el resultat que n’ha sortit. Els veïns i veïnes de molts pobles i especialment de Ribes i Les Roquetes probablement viurem sota un triple govern “socialista”. Això sí, aquests han arribat sense haver de fer grans revolucions ni canvis socials, però ells els “socialistes” governaran a tort i a dret.
Els socialistes viuen una bona època, que a la vegada gairebé resulta una anomalia en una Europa amb el rumb posat cap a la dreta i al feixisme. Ara bé, el Partit socialista ha esdevingut l’última opció, ocupant la centralitat política, per la reculada encara més a la dreta de l’altre partit central en la política espanyola, el PP, no pas per mèrits propis. De fet, el partit socialista és al poder quan menys socialista és, o dit d’altra manera, quan menys polítiques socialistes està fent o aplicant.
També podem pensar que el partit socialista guanya vots quan menys parla de política. Perquè els votants d’esquerres, salten per la finestra quan el PSC obre la porta al desballestament de les polítiques públiques o evitar jutjar la monarquia, o utilitza l’estat i els seus aparells per posar en marxa la guerra bruta contra l’independentisme. A més no parlar de política fa que totes les opcions de no canviar, per què en el fons ja els va bé la cosa, en el cobejat “centre” s’aposti pel partit socialista tenint claríssim que en aquests cas, el nom no fa la cosa.
Votar el partit socialista com a mal menor, s’ha convertit en una manera de no enfrontar-nos al que pot venir, per tant, de no organitzar-nos, de reduir la lluita i voler canviar les coses (que no funcionen) amb un sol gest cada quatre anys i això, tothom sap, tampoc serveix. Com el medicament pres per calamar el dolor, que sabem que tornarà, que no eliminarà les causes del mal sinó que només retardarà i emmascarà notar-lo.
Siguin socialistes, de polítiques socialistes. No de portes giratòries a les grans empreses, sinó de nacionalitzar-les pel bé comú. No de fer atractiu el territori pels fons voltor, sinó de garantir l’habitatge com un dret bàsic per a tots els ciutadans. No de protegir els beneficis de les patronals, sinó de garantir les condicions de vida de les classes treballadores, d’una vida que valgui la pena de ser viscuda. Siguin més socialistes. No solament de vermell a la jaqueta i de lletres blanques sobre un fons cada cop menys roig a les pancartes. No només en declaracions a les conferències internacionals, sinó i sobretot als Parlaments i als governs. Siguin el que vulguin ser, però socialistes estaria bé.