Per un projecte com el nostre, cada edició enviada a temps a impremta, sempre el diumenge a les tantes, és la finalització d’un pas i l’inici d’un altre, en el procés rotatiu que treballem per a publicar cada nova edició (s’ha de repartir, ensobrar i presentar, etc…). Però sí, és un pas important. Ja que passa a ser una cosa personal, intima (pensem que els textos, articles, fotos o il·lustracions i les aportacions que llegiu a la revista són fetes per persones, no per IA).
Pensades entre l’anar i venir de la quotidianitat vivencial de cadascú. Meditades entre el dia i potser somiades de nit i segurament executades davant d’una pantalla en concentració i solitud. Un esforç conscient i actiu que fem de manera compromesa. Però aquesta intimitat s’amplia i esdevé comuna ràpidament en passar de mà en mà o d’un correu a l’altre. Que amb confiança i estima, es corregeixen, es maqueten, i s’il·lustren els textos inicials transformant-se finalment sobre el paper. Una col·lecció de pàgines sota una capçalera comuna. En arribar aquí ja és una obra col·lectiva.
Finalment, el dia que surt al carrer la revista, torna a transformar-se i ara si a ser una obra social, des del moment en què la primera persona lectora comença a llegir-la. La finalitat principal per la qual continuem editant la revista El carrer, ja té tota la seva significació. Satisfetes nosaltres i esperant satisfer. Fer-ho ens obliga a pensar, a crear, i si ajudem a fer que ho facin també aquells que la llegeixen encara més. I van 4 diades de sant Jordi fent la nostra aportació.
Així cada dos mesos, posem sobre la taula de la nostra comunitat una eina de servei públic i popular de manera proïstica, d’igual a igual. La revista lluny de ser una col·lecció infinita de símbols intel·ligibles, pren en cada secció i aportació una voluntat de transmetre idees, debat i generar incomoditat reflexiva. Essencial en qualsevol grup humà que vulgui revisar-se constantment per a millorar.
Vualà… esperem que la gaudiu!
<span class=”cita”></span>
«El llenguatge i les arts van de bracet en la nostra espècie, incloses la capacitat científica i filosòfica per descobrir i interpretar el món, la vida i a nosaltres mateixos. Ment i cos s’uneixen en les arts. L’abstracció que impliquen ajuden a entendre la literalitat. I la creativitat ens permet gestionar-la.»
David Bueno, “L’art de ser humans”
</span>