Quant de temps porteu treballant a les biblioteques del municipi?
L.B: Jo porto tota la vida fent de bibliotecària. Al principi, quan vaig entrar a la xarxa de biblioteques, feia de forma itinerant per tot el Baix Llobregat i Garraf. Quan es va inaugurar la Manuel de Pedrolo, fa vint-i-cinc anys, recordo haver vingut uns dies abans a ajudar a posar tot a lloc. Al cap de poc, vaig obtenir la plaça a la Biblioteca Josep Pla on vaig estar vuit anys. Després, va sortir l’oportunitat de passar a una plaça a la Manuel de Pedrolo, i la meva plaça la va ocupar l’Esther.
E.C: Jo estava a l’equip que va inaugurar la Manuel de Pedrolo, l’any 99! Però jo vaig començar estudiant història. Mentre estudiava, vaig fer de becària a la biblioteca de la Facultat. I aquí, vaig agafar tota la branca d’arxivística, de biblioteques, etc. Com que m’agradava molt, vaig enllaçar història amb biblioteconomia. Això va coincidir amb el moment en què a Ribes es passava de l’antiga biblioteca, que estava a la Plaça, a la Manuel de Pedrolo, i allà vaig guanyar una plaça. La Biblioteca Manuel de Pedrolo es va inaugurar un 25 d’abril i, una mica abans, vam entrar a treballar tres persones més, així que l’equip el formàvem tres persones i una a la direcció (Mercè, Aleix i Nuria). Un temps després, com explicava la Laia, va haver-hi aquest moviment de places i va sortir l’oportunitat d’anar a la Biblioteca Josep Pla, ocupant la plaça on estava la Laia, on pensàvem que també era important poder desenvolupar els projectes infantils dirigits a les escoles que a la Manuel de Pedrolo ja havíem iniciat i estava portant jo. I a la Josep Pla ja fa setze anys que hi soc.
La vostra evolució ha anat molt relacionada. Com treballeu?
E.C: Treballem com si fóssim una xarxa. A les memòries, sempre ho expliquem, que som una sola biblioteca amb dues portes d’entrada. La nostra proposta és sempre la mateixa pel conjunt del municipi i, després, l’adaptem a les especificitats del públic de cada biblioteca. La proposta de foment de la lectura parteix dels mateixos interessos i objectius a les dues biblioteques. És un treball d’equip.
L.B: Som un total de 10 persones treballant a les biblioteques del municipi, 6 a la Manuel de Pedrolo i 4 a la Josep Pla. Som un equip de persones que ens coneixem de fa molt de temps. Evidentment, ens agradaria ser més per poder fer més feina però, amb el que hi ha, intentem fer-ho el millor possible amb un equip molt cohesionat.
“LA GRÀCIA ÉS ENTENDRE QUE ANAR A LA BIBLIOTECA ÉS UN FET SOCIAL. LA BIBLIOTECA TAL COM S’ENTENIA TEMPS ENRERE, AVUI SERIA TRISTA I POC ÚTIL”
I això és una voluntat vostra, no us ho marca ningú.
L.B: Bé, les biblioteques formem part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació. I, des de sempre, ha estat la filosofia de la xarxa treballar d’aquesta forma, en les diferents zones. Fer reunions, tenir projectes en comú. És la forma més lògica de treballar. Tenim problemàtiques similars, encara que puguem tenir realitats diferents. Però si haguéssim de treballar sols, seria més dur.
E.C: La configuració és una mica peculiar, perquè depenem de la Biblioteca de Vilafranca del Penedès, amb una organització tipus vegueria. Però, alhora, hem aconseguit tenir molta relació amb les biblioteques de la comarca i donar servei a aquelles persones de les urbanitzacions, o d’altres nuclis de població, que no tenen biblioteca. Compartim usuaris de tota la comarca, Ribes amb Sitges i Les Roquetes amb Vilanova.
Quin tipus de públic ve a les vostres biblioteques?
L.B: Tenim un públic molt semblant. A Ribes, teníem un públic de gent gran, la sala de música i revista tenia molta vida i això, amb la pandèmia, ha canviat. Continuen venint, però molt menys. Segurament, la pandèmia ha fet que busquessin altres espais i ja no han tornat. Per la resta, si fa o no fa, igual. Públic infantil, joves que estudien i fan deures, la demanda de molta novel·la.
E.C: A Les Roquetes tenim un públic, per una banda, més familiar i, sobretot, jove. Amb l’ampliació, encara més. Aquest públic infantil i familiar també és resultat de la feina que es fa, com l’hora del conte. És una activitat que ha impulsat que entressin a les biblioteques les famílies i els nens i nenes. Va haver-hi un moment que ens vam plantejar que el foment de la lectura havia de ser diferent. Canviar la forma que treballàvem amb les escoles amb la maleta viatgera, els clubs de lectura. Les dues biblioteques hem plantejat projectes en aquest sentit, que han permès que els infants coneguin la biblioteca. També veiem que les biblioteques són un espai pels joves on poden estudiar, llegir, etc.
L.B: Sí, ja no és aquella idea de la biblioteca del silenci absolut. És un canvi de concepció, de la biblioteca com a equipament cultural. És, també, un espai de trobada. Segons l’espai que tenim podem oferir més o menys, i ja ens agradaria tenir més, per poder fer més!
I com us relacioneu amb les escoles?
E.C: Amb les escoles fa molts anys que hi treballem! El Bibliol ja fa vint anys que el tenim. El primer graó és amb les escoles públiques, que a totes oferim els nostres projectes. Després, també hem treballat amb altres escoles privades, que han mostrat l’interès. També depèn d’allò que podem assumir, perquè hi ha unes persones dedicades a fer aquest treball, i fins on poden. Pensa que donem el servei a les llars d’infants, escoles i instituts.
L.B: I aquestes activitats, tan les fem a les biblioteques com anem a les escoles. És important que sortim nosaltres, que ens vegin, que puguem donar a conèixer, tirar l’ham. Avui, per exemple, hem anat a fer un escape room. Les activitats que fem també han canviat molt, ens hem adaptat a la realitat ara.
E.C: La gràcia i la clau és entendre que anar a la biblioteca és un fet social. La biblioteca tal com s’entenia temps enrere, avui seria molt trista i poc útil. La renovació és molt necessària. El paraigües de la Diputació ens ha permès també formar-nos i conèixer pràctiques i projectes que, sobretot, venen del nord d’Europa, com laboratoris de lectura, un projecte per joves que es diu debat a bat, l’entre línies, que és aquest que ens permet fer l’escape room. Forma part d’un procés d’aprenentatge també del conjunt de l’equip. En això intentem estar sempre i hem tingut la sort de poder participar en tots, presentant els nostres projectes, etc.
L.B: Potser tota aquesta feina no es veu tant però, des de fora, es valora bastant. També tenim interès a poder participar en la vida comunitària més enllà de les biblioteques, en espais com el Consell de Cultura, que pensem que hi hauríem d’estar presents, o en el Pla Local de Joventut, on ja hem fet un seguit d’aportacions, una pluja d’idees, etc.
I per poder fer més feina i ampliar els objectius, etc. penseu que seria interessant revisar i modificar calendari i horaris, per exemple?
E.C: Voldríem ser més persones per poder fer més! Ara, per exemple, amb les vacances, doncs ho planifiquem de forma que el municipi no es quedi en cap moment sense biblioteca. A l’estiu, tenim comprovat que baixa molt la demanda i l’assistència d’usuaris i també aprofitem per fer feina interna que la gent possiblement no veu, però que és necessària. Una altra cosa que es fa a les biblioteques en període d’exàmens universitaris és ampliar els horaris i obrir aules d’estudi. La demanda a la Josep Pla és molt inferior en això en comparació a la Manuel de Pedrolo, per diferents motius.
L.B: Les biblioteques són també un canal d’inclusió i de cohesió social. Una de les primeres coses que fan moltes famílies nouvingudes és fer-se el carnet de la biblioteca. També hem treballat en un projecte amb persones immigrants que estan aprenent el català. I sempre anem pensant en nous objectius. Ara hem incorporat jocs de taula que, sobretot amb els infants, estan tenint molt d’èxit.
Un tema recurrent de les famílies és no saber què fer amb els llibres que es tenen a casa i, per una qüestió d’espai, ens n’hem de despendre. Les biblioteques haurien de donar resposta a això?
L.B: Nosaltres expliquem la política que tenim a les biblioteques. El cert és que, si no és una col·lecció local o d’un especial interès (per exemple en llengües estrangeres), no ho agafem. No podem recollir i incorporar al fons tot el que la gent es vol despendre. A la Manuel de Pedrolo, allò que ens porta la gent i està en bones condicions, ho posem a la venda per 1 € per la Marató.
E.C: Entenem que això pot costar d’entendre però, clar, perquè la biblioteca pugui créixer i incorporar nous llibres l’hem d’anar buidant per fer espai. L’espai del qual disposem és finit i, per mal que ens faci, hem de descartar llibres. Perquè la biblioteca sigui viva, s’ha d’esporgar. Evidentment, hi ha llibres que sempre s’han de tenir perquè són insubstituïbles. Per fer aquesta tria també hi som les professionals bibliotecàries, i es fa amb cura amb un procés d’estudi on es contemplen molts factors, es porten a altres fons, a la Biblioteca de Catalunya… També en tenim reservats en el nostre propi fons, que no estan en exposició, però que guardem. Tot i això, el funcionament en xarxa ens permet complementar, el que no tenim en un lloc, ho podem demanar a qualsevol altra biblioteca de la Xarxa.
L.B: El fons de la Manuel de Pedrolo i la Josep Pla es complementa directament, i això també ens ho mirem a l’hora d’incorporar nous llibres, la diversitat lingüística, etc. Sense comptar amb revistes, cada una de les nostres biblioteques té un fons de més de 30.000 títols.
Expliqueu-nos una mica els diferents espais que teniu a les biblioteques
L.B: A la biblioteca de Ribes, tenim el vestíbul que és una zona de pas però sobretot de recepció i de primer contacte i atenció amb els usuaris. Després tenim la sala de música i revista, que li diem, en la que també incloem la secció de còmic i que és una zona de lectura més informal. També hi ha la sala d’adults que té els punts de lectura i per treballar, amb punts de connexió i internet i té tot el fons d’adults amb els títols de coneixement, de novel·la i de novel·la juvenil perquè no tenim un espai propi per aquesta, no tenim sala jove. A la planta baixa també tenim la sala polivalent, on es fan les exposicions, clubs de lectura, xerrades i algunes visites escolars. I a la planta de dalt, tenim la sala infantil amb una zona separada per als petits lectors i un espai familiar per llegir i fer deures. I després, tenim un espai per al treball intern.
E.C: Totes les biblioteques tenen una estructura similar. A la nostra, com que hem pogut fer un nou projecte, seguim el model de la Biblioteca de la Diputació que s’emmiralla en els models nòrdics. Una cosa que hem guanyat és el vestíbul, que abans no teníem i allà, a més de l’atenció a l’usuari i l’autopréstec, hi tenim dues sales que poden servir per fer reunions, presentacions i que ens estan funcionant molt bé. Després, tenim la sala d’adults on, com a innovació, tot el fons de coneixement està situat dins d’uns armaris compactes. Som la primera biblioteca de Catalunya que ha incorporat aquest sistema i permet millorar l’organització de l’espai. En aquesta sala, tenim també els espais de música, revista, etc. Com a novetat de la Josep Pla, tenim la Tria Jove, un lloc on volíem destacar que els joves triessin que és el que havia de passar allà a dins. S’ha fet una tria especial que ens ha permès que els joves de 6 è a 4t d’ESO tinguin un espai jove, separat de la secció infantil. I està donant molt bon resultat i és un gran encert de l’ampliació. El primer pis, que també es una novetat, té la sala infantil que ha quedat molt gran i junt a aquesta hem incorporat la sala polivalent, on podem fer activitats amb tota la planta de dalt. A més, també tenim una altra sala polivalent més petita annexa a la sala jove que ens permet altres tipus d’activitats i una altra sala, pensada com un taller, on el que voldrem pel futur és dinamitzar altres activitats incorporant material com una impressora 3D, una màquina per filmar, teclat de piano amb auriculars, un altre tipus d’activitats per dinamitzar l’espai amb la idea que la biblioteca és més que un lloc on es guarden llibres.
La gent, ara, vol llegir més i millors llibres. En els darrers anys, també hi ha molts camins per escriure i fer-ho millor. Com ho veieu?
E.C: A vegades, sentim moltes queixes pels problemes amb la comprensió lectora. Doncs potser, el que fa falta és fer una aposta en recursos per promoure la lectura i la bona lectura. Nosaltres estem fent 6 clubs de lectura, i amb llistes d’espera. Hi ha molt d’interès i hi ha gent que ja demana per l’any que ve. Amb més recursos podríem fer molt més. La lectura, a més, tal com la plantegem és socialitzadora. Poder anar a la biblioteca, a compartir aquesta estona de lectura. L’any que ve farà deu anys que fem els clubs de lectura infantil i, personalment, penso que és tot un èxit de la nostra feina i és molt enriquidor. I també, treballem conjuntament amb les escoles per millorar com ensenyem a llegir. Les biblioteques són un lloc que ha de poder posar com més recursos culturals a l’abast de la ciutadania millor, perquè, a més, és un lloc de gratuïtat, de fàcil accés.
L.B: I aquesta feina, a més, la fem nosaltres directament i també esdevenim un referent per tota la població. Tenim nens i nenes que fa molts anys que venen. Al final, per insistir, ens agradaria tenir més mans, per poder apuntar-nos a tot el que ens va sortint. És complicat, però ens trenquem el cap per trobar les millors estratègies. Al final, també hi ha molta feina de preparació, de prèvia a tot el que fem. Tenim un pressupost i intentem oferir activitats que siguin bones per la població, ens esforcem a poder arribar a nous usuaris, per fer difusió de tot el que fem.