La cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) és un clar exemple de l’anomenat dimorfisme sexual. Bàsicament, el mascle i la femella són diferents. Així, mentre el mascle presenta un color negre fosc, que contrasta amb unes taques blanques al front i una cua molt vermella, la femella és de color marró més clar i, per tant, no tan contrastat amb el vermell de la cua. El mascle és més cridaner per atraure en l’aparellament, però la femella es beneficia del seu color més discret per amagar-se més fàcilment i passar desapercebuda davant dels depredadors. La cotxa és un ocell de la família dels muscicàpids, la mateixa que el pit-roig i, per tant, de mida petita, similar a un pardal, d’uns 15 centímetres d’alçada i uns 25 centímetres d’envergadura alar. La cotxa fumada és un ocell comú a les comarques costaneres catalanes, sent encara més abundant a l’hivern, quan moltes cotxes del nord d’Europa baixen cap al sud, arribant fins i tot al Nord d’Àfrica, per passar els mesos més freds. Necessitada d’espais rocallosos amb forats per poder fer el niu i per cantar des de punts alts, amb el temps, la cotxa s’ha adaptat bé als humans i, en general, no és tímida davant la nostra presència. Així, és fàcil veure’la, sobretot a l’hivern, utilitzant construccions humanes com a substitució de les roques, fins i tot en llocs totalment urbans on són comuns en parcs i jardins. Això sí, la cotxa és un animal principalment insectívor, encara que, a l’hivern, també menja baies i altres fruits, pel que aprecia els llocs on hi ha insectes i defuig de jardins ruixats amb insecticida. Com dèiem, la cotxa és fàcil d’identificar, sobre tot el mascle, per la seva cua taronja que destaca amb el fosc de la resta del cos. A més, se’l sol veure de lluny posat en un lloc elevat cantant i movent la cua vermella d’una manera molt característica. Cada primavera-estiu, d’abril a juliol, la cotxa fa el seu niu utilitzant herbes, branques i arrels. Allà, la femella cova entre 4 i 6 ous durant uns dotze dies, després dels quals naixeran uns pollets que estaran uns vint dies al niu abans de marxar. Malgrat la diferència en l’aparença entre mascle i femella, alhora de la criança, la parella es reparteix la feina i, durant aquest temps, ambdós pares alimentaran els seus pollets.
Treball de camp
Aquesta fotografia va ser realitzada a Ribes, a un menjador al costat d’un amagatall fix, que el fotògraf manté durant els tres mesos d’hivern amb menjar i aigua per les aus. A la vegada, el fotògraf elabora escenaris amb posadors orientats cap a la llum, per procurar sempre agafar els primers raigs de sol del matí i tenint en compte els fons. Per fer una fotografia com aquesta es necessiten sessions d’unes tres o quatre hores.