Esteu pensant a obrir una llibreria? Teniu nom, lloc, dates? Expliqueu-nos més d’aquest projecte.
Sí, estem pensant a obrir una llibreria. Bé, ja estem fent molt més que pensar-hi. De fet, és una idea que fa molt temps que treballem col·lectivament, però que hem anat cuinant a foc lent, a partir d’unes idees compartides. Al principi érem 4 sòcies i ara el projecte l’iniciem i el tirem endavant 7 sòcies. El procés per arribar fins aquí podríem dir que ha estat feixuc, però és el que ens permet dir que estem preparats per aixecar la persiana de la Clandestina, que és com es dirà.
I a més, ja tenim el lloc, a Les Roquetes, tenim l’espai. Una llibreria és un espai, que com l’imaginem nosaltres, no només permet vendre llibres, sinó que desitgem que hi passin coses, i volem que passin coses a Les Roquetes. Amb una visió comarcal, i també de municipi, pensem que és un servei necessari i que hi hauria de ser. Hi ha una biblioteca, un teatre, un seguit d’espais que donen cultura i que la fan créixer, però pensem que hi falta una llibreria.
Ens ho plantegem, no només econòmicament que estem convençuts que podrà funcionar, sinó que també tenim la idea de fer xarxa, de sumar amb altres projectes que puguin aportar a aquesta proposta, fer-la créixer.
Les Roquetes té una població suficient perquè un espai d’aquestes característiques pugui funcionar, és clar que pel que fa a mercat els números haurien de sortir. I si som capaços de connectar amb el teixit associatiu, amb la gent, de formar part de la comunitat estem segures que tirarem endavant. Aquest també és un punt fort de Les Roquetes, que té un comerç gran, dinàmic i consolidat si comparem amb altres zones. Evidentment, els períodes de crisi han afectat com arreu, però manté molta vida comercial i de carrer.
Ara estem començant a contactar amb la xarxa social, amb la comunitat. Fins ara el procés ha estat molt intern. Ha fet xup-xup a foc lent, per la complexitat que implica tot plegat. Definir el projecte, conformar-se com a cooperativa, cercar local, etc. Ara que ja ho tenim tot més clar, podem començar a fer aquesta feina de fer xarxa. Ja podem dir que per Sant Jordi tindrem parada per presentar-nos i fer el primer contacte públic i social, i que el nostre objectiu és obrir la llibreria al maig. A partir d’aquí, estem començant a obrir el projecte pensant en arribar al teixit comercial, a la comunitat educativa, cultural, social.
I el nom de la Clandestina a què remet? D’on surt?
El nom de la llibreria ha estat un tema de discussió intens. Però la Clandestina ens ressonava a tots positivament, ens evocava aquest caràcter de sorgir dels marges, d’obrir finestres allà on altres han aixecat murs, d’esquivar les censures i les prohibicions i obrir una escletxa. A tot això remet la Clandestina. Volem mantenir la llibertat de triar lliurement els nostres llibres, a les nostres llibreries, en un entorn global cultural que cada cop és més opac i sotmès a les tiranies del clic i els interessos de les grans distribuïdores. Per contra, volem que sigui un espai per trobar-nos, part del teixit comercial i social de proximitat, més enllà del que, serà important el com. Un espai de trobada, de veïnatge, de comunitat.
I, per altra banda, la realitat que ens trobem arreu, és que cada cop costa més passejar pels nostres carrers i no veure els locals tancats i els carrers amb falta de dinamisme, ja que pensem que, en aquest sentit, també volem aportar el nostre granet de sorra. Tenim una necessitat com a persones que conformem una comunitat, i pensem que aquests espais de socialització són vitals. Necessitem compartir, més enllà del nostre espai de casa i de les xarxes socials. Volem que la Clandestina pugui encabir tot això.
És tot un repte el que plantegeu… segur que heu valorat els riscos.
En aquest temps, més enllà dels comentaris que ens feien de «ja us ho heu pensat bé?», hem trobat a molta gent que ens ha animat a tirar-ho endavant. Busquem que en el projecte hi hagi diferents nivells de participació i suport, i que pugui sumar més gent, i ho estem aconseguint. Això ens anima i il·lusiona.
També podem analitzar que, si ara mateix la venda de llibres passa per una gran superfície, vol dir que hi ha un espai per a un plantejament diferent. El que entenem també per una llibreria, és un lloc on puguis preguntar, on puguin respondre als teus gustos, aconsellar, xerrar. Segurament en una gran superfície tot això queda anul·lat, i nosaltres, per contra, ho volem posar en valor.
Som molt conscients que estem en un moment diferent, on molts projectes semblants estan funcionant. Hem passat d’un context no fa massa anys en què semblava que l’aparició de l’entorn digital ho escombraria tot, a ara on el llibre digital té una presència sí, però el que diuen les dades és que és vora un 20% del negoci literari, per tant, el camp de venda de llibres continua estant ben viu. Socialment, també estem en un moment que valorem la proximitat, que apreciem que demanin un llibre per a nosaltres pensant en nosaltres. I a més, cal tenir en compte, que a diferència d’altres mercats com l’alimentari, els preus dels llibres no són diferents en els petits comerços de proximitat, en les grans superfícies o a les plataformes d’internet. Per tant, es tracta d’un producte que podrà competir en igualtat de condicions.
La proposta va pensada perquè a la Clandestina hi hagi sobretot llibres sí. Avui parlant amb unes veïnes ens deien «que bé, perquè ara tindrem un lloc on comprar les revistes i no haurem d’anar a l’Esclat». I ens ha fet pensar, que a vegades definim la cultura des d’un lloc súper intel·lectual, i ens tanquem en una idea. El que volem també és que esdevingui un espai per accedir a la cultura des de diferents llocs, cadascú a la seva manera.
Si, la llibreria la pensem i la volem com un espai viu, que faci xarxa, que s’anirà construint amb la gent que vagi venint. Però sí que hi ha idees de fer club de lectura, presentacions de llibres, exposició. Volem que tingui les portes obertes i la sensibilitat per encabir el que desitgi la comunitat. Per exemple, també tenim clar que hi ha serveis en els quals hi ha mancances com la copisteria, la compra de targetes de transport, etc., als que volem donar resposta. Ens caldrà estar atents i anar incorporant solucions per les necessitats que tingui la gent.
A la Clandestina hi haurà tota mena de llibres, però tenim clar que també volem promoure línies concretes. Serà generalista, però fem una aposta per una visió crítica, per la literatura infantil i juvenil de qualitat, i tornant al nom, volem posar a disposició de la gent llibres que d’inici potser no estarien disponibles pel gran públic. Les lluites compartides, la lectura de km0 i d’autors locals, amb contingut polític i social, espai per la poesia. Disposar també d’una literatura per a totes les edats que vagin més enllà dels número u en venda.
I a més de tot això que hi hagi espai a la llibreria per l’artesania, com a part d’aquesta proposta cultural, així com per la cultura popular vinculada a les celebracions comunitàries com són les festes majors, etc. I amb totes aquestes idees poder esdevenir un espai de referència, la llibreria habitual dels roquetencs i roquetenques.
Parleu-nos més del procés, del model que heu triat, del que us heu anat trobant en el camí?
La Clandestina neix a partir de què ens hem constituït com a cooperativa, i en això, també fem una aposta de model organitzatiu i de funcionament. Aquesta cooperativa com dèiem al principi la conformem 7 sòcies i, d’aquestes, dues seran sòcies treballadores que tiraran endavant la feina al dia a dia de la llibreria. En aquest sentit, doncs els que hi participem hem fet una aposta econòmica assumible per engegar-ho, amb un risc assumible, però sobretot amb una dedicació de temps, ganes i il·lusió per tirar-ho endavant. Les que hem conformat la cooperativa som persones que coincidim en diferents espais, que ens uneix l’amistat i les ganes de fer coses. Per això hem cuinat aquest projecte a foc lent, amb fermesa i amb molta cura. El fet d’organitzar-nos com a cooperativa és una aposta per l’economia social i solidària, però també per defugir de la idea de negoci en què treballen molts, però tot ho decideix un, per bé i per malament. Compartir implica prendre les decisions consensuades, això implica a vegades més temps i més capacitat de discussió, però treballar col·lectivament té molta més potencia. Com dèiem abans, la cooperativa la formem set persones, però també disposem d’un grup de persones que donaran suport econòmic i d’altres fórmules de finançament mitjançant micromecenatge. És el model econòmic i de funcionament que ens sembla més encertat per aquest projecte.
Val a dir que el projecte no neix del no-res. Entre els que formem la cooperativa hi ha dues persones que formen part de la llibreria cooperativa Gabaldà. És una part fonamental que explica que el projecte hagi pogut arribar fins aquí. Imprescindible, perquè assumim tota una experiència i coneixement del negoci. En això també hem constat que les dinàmiques comercials i el trànsit entre Ribes i Les Roquetes és gairebé inexistent. Això també ens ha portat a creure en aquest projecte, i en certa manera ens engresca poder construir ponts i ampliar les xarxes.
Ara entrem en qualsevol llibreria i ens fixem en tot, busquem els detalls, idees, i fórmules de com treballen i funcionen en altres espais. Això també és fer xarxa. En això també cal dir que la gent llegeix molt, i llegeix igual si no ho troba en el comerç de proximitat, doncs ho busca en un altre lloc, o per internet. El volum de lectors i lectores és molt gran, per molt que a vegades ens pugui semblar una sorpresa. A vegades sentim molt que la gent jove no llegeix, però qualsevol llibreria pot constatar que hi ha fenòmens literaris juvenils increïbles, i que a més no ha sucumbit a la irrupció digital. Al contrari. I es difonen a través de les mateixes xarxes de relació.
Segurament també busquem en els llibres, i hi trobem, un benestar emocional, un espai personal, un moment de lectura què és també una forma d’evadir-se de les pantalles, d’aquesta sobresaturació que vivim en l’actualitat. El llibre és també el futur, és clar.
Ara la realitat editorial és bona. Han anat sorgint moltes editorials de mida petita i mitjana que fan una molt bona edició, diversa i plural, de molta qualitat, en català, amb molta tirada i capacitat de donar sortida a talent que potser en una realitat de només grans editorials no podria accedir. Ara hi ha segells que saps que són sinònim de qualitat, de confiança.
I avui en dia podem parlar d’altres fenòmens com els clubs de lectura o els recitals de poesia, que pensaríem que no tenen sortida i, en canvi, generen molt d’interès i participació. En literatura infantil la quantitat d’edicions i l’espectre tan ampli és impressionant.
Amb l’Ajuntament i amb altres administracions, heu tingut algun contacte? Com ha estat?
De moment, en tot aquest procés en la creació del projecte hem descobert que la promoció econòmica tant a nivell municipal com comarcal està al marge de tot això. No acompanya per exemple a una cooperativa. Nosaltres hem anat a buscar el suport al servei d’ateneus cooperatius que ens ha ofert el suport a través de Coopsetània.
Hem de continuar treballant i ens agradaria que fos possible, perquè entenem que un projecte així hauria de generar interès a l’administració local, li hauria de donar suport. El que passa que en aquestes coses, fins que no estàs formalitzat, tens la sensació que et miren, però no et creuen. Per ells no existeixes, fins que no tens CIF i ja està formalitzat.
L’experiència de crear tot el projecte no ha estat gens fàcil, burocràticament és feixuc i complex. La cerca de local també ha estat tota una aventura. Una de les idees que ens agradava era poder accedir a un espai del Mercat Municipal de La Sínia, pensàvem que en l’actual situació potser a l’ajuntament li agradaria la proposta i ens hem trobat que es prioritza la instal·lació d’una gran superfície com a model únic de funcionament per un espai municipal. El que no pot ser és que el Mercat estigui buit, i que les condicions que et pugui oferir siguin més costoses que en el mercat privat. El comerç de proximitat s’ha de fer, s’hi ha de creure, i no només pensar en les grans multinacionals. Per sort, tot i la situació del mercat de lloguer de locals, hem pogut trobar un local que respon a les nostres necessitats i somnis, i una complicitat fins i tot en la propietat.
Per acabar, i per començar com a llibreters, ens feu algunes recomanacions per Sant Jordi?
Sempre a la contra i avant de Josep Vicent Frechina, Tot sobre l’amor de Bel Hooks, Mammalia d’Elisenda Solsona,