Publicat originalment el 1918, Fum de fàbrica és el primer recull d’articles de Joan Salvat-Papasseit, una obra clau per entendre el seu pensament revolucionari i la seva trajectòria posterior com a poeta. Tot i que sovint se’l recorda per la seva poesia avantguardista, en aquest llibre trobem un Salvat-Papasseit combatiu, fidel als seus orígens obrers i al seu compromís amb la lluita de classes. Aquesta edició recupera un text imprescindible per entendre la Barcelona radical i obrera de principis del segle XX.
Els articles de Fum de fàbrica són una radiografia de la conflictivitat social de l’època. Salvat-Papasseit escriu des de la misèria i la duresa de la vida obrera, denunciant el paper repressiu del capitalisme i de les seves institucions: l’exèrcit, l’Església i l’Estat. Amb una prosa contundent i afilada, retrata la Barcelona fabril i sindicalista, en plena efervescència de la lluita obrera i anarquista. Els seus textos estan impregnats d’una crítica radical que qüestiona les estructures de poder i reivindica la necessitat d’una evolució social.
Salvat-Papasseit és un antimilitarista convençut, i en aquest llibre ho deixa clar. Denuncia la militarització de la societat i el paper de l’exèrcit com a eina de repressió contra el poble. Escriu en un context de forta tensió social, amb la repressió contra els sindicats i l’empresonament de líders obrers, i ho fa amb una contundència que no deixa espai per a equívocs: l’exèrcit no és més que un instrument al servei de la burgesia i de l’Estat per esclafar qualsevol intent de revolta.
El llibre també carrega durament contra l’Església, a la qual acusa de ser còmplice del sistema capitalista i d’alimentar la submissió del poble. Salvat-Papasseit denuncia el paper del catolicisme com a eina de control ideològic i com a aliat del poder econòmic i polític. Aquesta posició anticlerical és compartida per bona part del moviment obrer català de l’època, que veia en l’Església un fre a l’emancipació social.
Un dels aspectes més singulars de Fum de fàbrica és la crítica al flamenquisme espanyol. Salvat-Papasseit el presenta com una imposició cultural destinada a despolititzar les classes populars i a sotmetre-les a una identitat aliena a la seva realitat de lluita. Aquesta crítica s’emmarca dins d’un pensament catalanista d’esquerres que s’oposa a la cultura espanyola oficialista i uniformitzadora, tot reivindicant una cultura obrera pròpia, més vinculada a la consciència de classe i a l’organització política.
Encara avui, Fum de fàbrica és un llibre que interpel·la. Les seves denúncies sobre la repressió estatal, l’explotació laboral i la manipulació cultural continuen sent plenament actuals. Aquesta edició, gràcies a la traducció i edició de Jordi Martí Font i el pròleg d’Àngel Samblancat, recupera un text fonamental per entendre el pensament polític de Salvat-Papasseit i el context de lluita en què es va forjar.