Inici de la Ruta, al davant de la masia Xoriguera, al quilòmetre 8 de la carretera del Pantà de Foix. Podem deixar el cotxe fàcilment en un petit aparcament que hi ha just davant del camí d’accés a la masia.
Iniciem la ruta en direcció a la masia i agafem el primer trencall a mà dreta, una pista asfaltada de baixada, cap al Molí Soterrat i cap al riu Foix. Abans de travessar el riu, deixem un trencall a mà dreta que va a una vinya, travessem el riu i anem per la pista principal deixant una altra pista a mà esquerra, i seguim fins a entrar en una vinya, caminem pocs metres per la vinya i agafem una pista a mà dreta, paral·lels al riu Foix, de pujada cap a la presa del pantà. Seguim per la pista entre pins, atansant-nos a la presa primer en pujada suau i després en baixada a tocar de la presa. Després d’un revolt de la pista força tancat, agafem un corriol en pujada preciós, primer paral·lel al pantà, que va girant a poc a poc cap al sud, gaudint d’unes bones vistes al pantà (hi ha un petit mirador on cal parar un moment per gaudir de les vistes). El camí segueix en pujada, seguim pel camí principal direcció el Turó de la Picarola, deixant un trencall a mà esquerra que ve d’on venim, i arribem a un trencall que agafarem a la dreta cap a la Picarola. El camí puja poc i fem cim que ens queda a l’esquerra del camí. Retornem al camí i el seguim, ara en baixada, un camí carenós entre el riu Foix- Fondo de la Coma i la Creu-Fondo de les Tortes, direcció sud cap al Turó del Quinto. Arribem al Quinto de 169 m d’alçada i seguim uns metres cap al sud. Arribem a un trencall i agafem el camí a mà esquerra, baixant ara cap a Rocacrespa, hi ha un cartell que hi posa Cubelles, seguim el camí en direcció Cubelles, en baixada, arribem a una bifurcació i nosaltres agafem el camí de mà dreta que va per la carena a tocar de la urbanització “la Cogullada”. També podríem baixar per l’altre trencall, ja que també va al Riu Foix, cap a on ens dirigirem, però ens perdríem la visita a la Quadra de Rocacrespa. Si hem seguit la carena, arribarem a un collet, entre Rocacrespa i la Cogullada. Agafem un corriol de baixada a mà esquerra, direcció al nucli de Rocacrespa, el camí és dret i tècnic i cal baixar a poc a poc. Després de la forta baixada, el camí arriba a una plana conreada, creua una vinya i passa per una escala, segueix pel mig d’uns prats i ara per una pista fins a arribar al nucli de Rocacrespa.
La Quadra de Rocacrespa és un conjunt format per sis edificis de tipologia popular: Can Rovirosa, Can Segura, Can Merceret, Can Solà, Cal Frare i Les Casetes, i un edifici religiós, la capella de Sant Jaume. Aquests immobles es desenvolupen al llarg d’un camí que mena a la carretera BV-2115, la del pantà. L’edifici principal és la casa pairal de Can Rovirosa. Al sud-est de Can Rovirosa, separat d’aquest edifici per espais agropecuaris, com el celler, hi trobem la capella de Sant Jaume. A la part posterior de Can Rovirosa hi trobem altres antigues masoveries d’obra popular.
En un pati s’hi conserven un parell de bombes esfèriques de pedra que, segons la memòria oral, es conservarien a la propietat des de la Guerra del Francès. En altres espais exteriors, hi trobem antigues moles de molí, col·locades amb finalitats ornamentals. En una d’elles hi ha gravada la data “1910”.
La primera referència a la quadra data de l’onze de juny de 977, en l’escriptura de venda del castell de Sant Esteve de Castellet, i també apareix documentada el 999, en l’escriptura de venda del lloc de Rocacrespa del comte Borrell a Gombau de Besora, i el 1072, en la donació de terra de Deudat Bernat a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia. L’any 1128 apareix citat el lloc de Rocacrespa en el testament de Ramon Miró, contingut al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, i és esmentat com a quadra del terme de Cubelles en el Reial Privilegi de 1232. El 1251 i 1260, la quadra de Rocacrespa és propietat del noble Berenguer de Montserrat, i també apareix citada en un privilegi de Jaume I de 1257. Segons un fogatge de 1358, hi havia onze focs i era propietat de Saurina de Montbui; en un del 1358-78 se citen onze focs i són propietat de Guillem del Lladó; en un altre de 1365-70 se’n citen setze, juntament amb els de la quadra de Sant Pere, i són propietat del noble Ramonich Dortal; el 1378 era propietat de Guillem de Latona; i en un fogatge de 1381 es comptabilitzen onze focs. La quadra de Rocacrespa va ser donada pel rei Pere III a Bernat Fortià el 1380 i, el 1387, Joan I va donar l’esmentada quadra a la seva muller Violant de Barr. Segons el fogatge de 1497, la quadra de Rocacrespa era de Joana de Masdovelles, amb tres focs, el mateix nombre que apareixen el 1508 i el 1515, i que se n’ampliaren a cinc el 1553. En una escriptura del segle XVI apareixen esmentats Gabriel Miquel i Joan Vilella de Rocacrespa. El 1561 el senyor de Rocacrespa és Andreu Cucurella. El 1565, ho és Gabriel Vilanova, el qual encarrega una pallissa nova i la reparació del trull al mestre de cases Martí Marges. El mateix any, va arrendar la casa i heretat de Rocacrespa, per cinc anys, a Miquel Llampayes. El 29 de maig de 1599 la família Vilanova determina vendre aquesta propietat a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, encara que es reserva una part de les peces de terra. En un document de l’any 1567 i en un testament del 1570 apareix esmentat en Jaume Rovirosa, el qual devia ser un avantpassat de la família Rovirosa, que actualment encara està vinculada a Rocacrespa. En un arrendament del 1571 s’esmenta per primera vegada l’existència d’un castell a Rocacrespa. Segons una llista del 1590-1591, sobre els que complien el precepte pasqual, Antoni Pedró i la seva muller habitaven Rocacrespa durant aquest període. El 1629, Elionor d’lcart i Vilanova va vendre a Cristòfol d’lcart la quadra de Rocacrespa. La casa fortificada o castell abans esmentat es va enfonsar el 1636.
En un document de 1655 apareixen esmentades cinc cases a Rocacrespa, de les quals tres pertanyen al mateix nombre de membres de la família Rovirosa. Durant el segle XVII la família Rovirosa continua exercint la pagesia a Rocacrespa, sota la jurisdicció del senyor de la família dels Llupià, Carles de Llupià de Vilanova i d’lcart, el qual va obtenir, el 29 de novembre de 1667, la reintegració de la senyoria de la quadra de Rocacrespa, mitjançant el pagament que havia rebut Gabriel de Vilanova a carta de gràcia. El 1757, el senyor de Rocacrespa era el marquès de Llupià. A les parets i en alguna porta de Can Rovirosa es conserven unes pintures de finals del segle XVIII realitzades per un emigrat que s’hi refugià. Durant el segle XVIII, Rocacrespa i Gallifa formaven un ajuntament separat de Cubelles, que el 1787 tenia 186 habitants. En diversos documents de diferents èpoques apareixen esmentats tres masos de la quadra de Rocacrespa: el mas Ricart, el mas de na Miquela i la masia del Sàlzer. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853, apareixen esmentats diversos masos de Rocacrespa: el mas Cucurella, la casa Rovirosa, la casa Pich Gallart i el mas Gallart, que disten de la casa rectoral cinc quarts d’hora, el primer, i una hora la resta (PINOS, 1998).
Després de fer una visita i un mos a Rocacrespa, i alguna foto del llogaret, seguim la ruta; abans de sortir de Rocacrespa girem a l’esquerra cap a l’espai semblant a la plaça on hi ha una taula amb rodes de molí, a l’esquerra de la taula hi surt un corriol que baixa cap al riu. El camí, primer en baixada, segueix entre una vinya i el riu ara en direcció nord, en pujada suau fins a la llera del Foix, travessem el riu i seguim per sota una línia elèctrica cap a Can Cucurella, actualment una casa de Colònies, Can Foix. Podem passar per davant per veure la façana i el rellotge de sol (catalogat). Seguim el camí, sense molestar als usuaris de la casa de colònies, i passem pel davant del pou de glaç de Can Cucurella, també catalogat, on ara hi conviu el circuit d’aventura de Can Foix. El camí continua paral·lel al riu, fent el meandre, i després, en una pujada curta, a mà dreta poc visible, que creua una línia elèctrica i ens condueix a una pista que baixa cap al riu o cap a la carretera en pujada. Nosaltres agafem la pista en baixada per travessar el riu, seguim la pista passant entre dues edificacions, el Molí de Can Galtés, i la masia, lloc on encara es veuen les dues pedres de la mola, per la part de fora encara hi ha la paret de la bassa amb contraforts. La part baix d’aquest molí sembla del segle XII – XIV.
EL 1885 LA PROPIETÀRIA DEL MOLÍ D’EN GALTÈS A LA TORNADA D’UN VIATGE AL SANTUARI DE LOURDES, VA DECIDIR CONSTRUIR-NE UNA RÈPLICA A LA SEVA FINCA
Seguim el camí principal fins a l’Ermita de Lourdes, actualment propietat de l’Ajuntament de Castellet.
L’any 1885, la propietària del Molí d’en Galtés, a la tornada d’un viatge per a visitar el santuari de Lourdes, va decidir construir-ne una rèplica a la seva finca. El fervor marià i les característiques de l’emplaçament, ràpidament el van posicionar en un espai d’interès i atractiu excursionista a finals del segle XIX i principis del segle XX.
El juliol de 1936, als inicis de la Guerra Civil, va ser assassinat l’ermità del santuari a mans d’un escamot d’homes armats i també es van produir moltes pèrdues materials. El 1954, l’orde dels caputxins adquirí la finca per establir-hi una casa de repòs, efectuant-se diverses obres de consolidació i restablint-hi el culte.
A partir dels anys seixanta, a través de l’Agrupació Excursionista Talaia, promotora dels aplecs al santuari, es va donar un nou impuls a aquest indret per superar el període de decadència i degradació viscudes, fins al 1992 que es va celebrar el darrer aplec.
L’any 2019, l’Ajuntament de Castellet i la Gornal va adquirir tota la finca, amb la voluntat de recuperar la memòria històrica i rehabilitar l’espai. Es tractava d’aconseguir la recuperació i preservació del paratge amb els elements que el conformen i fomentar un turisme sostenible per ampliar l’oferta d’allotjament del Parc del Foix. Però, actualment, tot està aturat i no se sap què se’n farà, com ha passat amb l’escola de natura Cuabarrada a l’antiga marina del pantà. Les propostes del Pla Director preveien una inversió en aquest espai valorada en 4,6 milions d’euros.
Un cop visitada l’ermita, i els seus exteriors, agafarem el camí que surt de darrere l’ermita en baixada cap al riu. Aquest últim tram de l’excursió pel riu és d’1 quilòmetre aproximat, el farem caminant i gaudint del riu, del seu bosc de ribera i les aus que hi podem veure. El terreny no és gaire fressat, així que passem per trams entretinguts de grans blocs i altres més pedregosos, però que es fan prou bé, aquest tram de riu Foix està custodiat pel col·lectiu Arba Litoral de Cubelles que en promou la restauració i recuperació del bosc de ribera autòcton i la restauració mediambiental de la llera del riu després d’anys d’extracció d’àrids i altres impactes negatius que ha tingut el riu durant dècades. Un cop arribem al meandre que gira pujant a mà esquerra, agafem un caminet que puja direcció a un camp que ens queda a mà dreta, a tocar de la carretera. Pugem al prat i el creuem per la dreta, direcció la masia Xoriguera, arribem a una pista i pugem, tot arribant a l’aparcament on hem començat la ruta d’avui.
Fitxa tècnica de l’excursió
Distància: 8,98 km
Desnivell positiu: 243 m
Dificultat tècnica: FÀCIL
Desnivell negatiu: 243 m
Altitud màxima: 254 m
Altitud mínima: 46 m
Tipus de ruta: circular
Temps: Entre 2:30 h i 3 hores