Corria l’any 2011 quan l’escriptor francès Jerome Leroy publicava El Bloque, una novel·la de ficció que captava a la perfecció la realitat del que implicava (i implica avui) l’ascens del feixisme (en les seves diferents versions) al poder polític. Avui convertida en premonitòria, la novel·la ens narra com un partit d’ultradreta a França aconsegueix formar part del nou executiu que s’ha de conformar després de les eleccions, culminant un llarg i complex procés per passar de ser un moviment feixista minoritari a un partit amb capacitat d’exercir el poder. I no només això, sinó que Leroy malgrat que fa ficció ens explica quin ha estat el camí que ha recorregut el Front Nacional francès, avui Reagrupament Nacional, de la mà de Marine Le Pen.
En El Bloque convergeixen dues històries que anem coneixent en paral·lel, però que s’interrelacionen en tot moment, perquè precisament ens permet conèixer que és el que està passant la nit en què les negociacions per conformar el nou govern s’estan duent a terme. Per una banda, tenim a Antoine, marit de la líder del Bloque Patriotico, un dels membres històrics, feixista convençut, intel·lectual pretensiós però també disposat en tantes ocasions a l’acció. Per l’altre Stanko, el cap del servei d’ordre i seguretat del Bloque, el gran artífex i dirigent de la branca paramilitar del partit, responsable d’haver buscat la confrontació violenta als carrers i de trinxar a tots aquells que eren etiquetats com a enemics.
De la mà aquests dos personatges, que durant vint-i-cinc anys han estat com germans, veurem com han construït el que avui en dia pot arribar a ser el Bloque Patriotico. Però la nit en la qual, Agnès, la filla del líder històric del partit està dirigint les negociacions per consolidar la seva entrada al govern, el Bloque pren la decisió de fer desaparèixer Stanko i esborrar la part més fosca de la seva història. És el preu que han de pagar per aconseguir deu ministeris, desfer-se del passat carregat de violència i accedir al poder com una força estable i respectable. Antoine ha donat el vistiplau a aquesta decisió des del seu luxós apartament a París, Stanko ha de fugir dels seus, els que ell ha entrenat i preparat, amagant-se en un hotel perdut de la ciutat.
I aquí arrenca la història que ens explica El Bloque. De la mà d’un i de l’altre, anirem no només desfent la incertesa i intriga del que acabarà succeint en aquest moment clau per la història del país, sinó que també descobrirem tots els detalls que expliquen com ha estat possible que arribes un moment així. Perquè aquesta novel·la ens parla de les febleses i vulnerabilitats del sistema polític electoralista, de l’esfondrament del món obrer per la implantació de la societat de l’espectacle i el mercat, de l’afebliment de l’antifeixisme en un nou entorn digital on regnen la provocació i el sensacionalisme. Una nova realitat que no pot fer més que acceptar el que és, complex. I el feixisme, en aquest escenari de complexitat, s’està movent com peix a l’aigua, no només a França sinó arreu del món.
El Bloque és a estones una novel·la negra, un thriller trepidant, que alterna l’acció i la por, amb la generació d’empatia cap a un feixista que de la nit al dia ho ha perdut tot i la història que carrega se li ha girat en contra per posar fi a la seva vida. Però El Bloque també és una novel·la profètica, un toc d’atenció, perquè no podràs deixar de pensar en què la realitat que ens narra Leroy podria ser la realitat a la majoria dels països d’Europa. Però també hi ha espai per l’esperança, perquè és precisament en el contingut, en el detall, on es pot començar a dibuixar les claus per evitar que s’estengui la fascinació pel feixisme.
Jérôme Leroy (Rouen, França, 1964) és professor, poeta i escriptor de llibres infantils i per a adults. El 2011 El Bloque va causar sensació, essent portada al cinema amb el nom de Chez nous (2017), de la que Leroy va escriure el guió. Ha guanyat nombrosos premis pels seus diferents treballs com el Grand Prix de Literatura Policíaca o el Premi Michel-Lebrun.