Guanyaràs una mar llisa
Autor: Miquel Martín i Serra
Editorial: Edicions del Periscopi
Gènere: Novel·la
Any publicació: 2024
Número de pàgines: 240
A la família de la Gona sempre s’ha explicat que el seu besavi Espiridió devia el nom a una illa grega. Pel que sembla, el seu pare va naufragar en una illa del mar Egeu i va prometre que si salvava la vida, el seu primer fill portaria el nom de la terra que el va salvar. Però un bon dia la filla de la Gona li comença a fer preguntes sobre aquesta història, i és llavors quan s’adona que en sap ben poc més enllà del breu relat que s’ha perpetuat de generació en generació.
La constatació que disposa de molt poca informació del succés i els dubtes sobre la seva veracitat, seran la guspira que portarà la Gona a una cerca obstinada per a conèixer què és el que va succeir realment i poder contrastar els fets.
Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha escrit novel·la, però també cultiva l’assaig i els articles. Havia escrit tres novel·les abans de publicar La drecera (Edicions del Periscopi) amb la qual va obtenir més notorietat. Tot i ser relativament poc conegut per al públic general, és un dels autors del moment a destacar i a reivindicar de la narrativa catalana del moment.
Guanyaràs una mar llisa té una aparença a primera vista de novel·la senzilla amb una trama simple i sense girs de guió. Però és justament sobre aquesta aparent senzillesa que l’autor construeix una obra que ens parla de moltes més coses, com una ceba que es descabdella en moltes capes. La protagonista és una escriptora que després de molts anys d’escriure continua sent incapaç de viure de la literatura. No obstant això, no ha defallit mai, i encara és fidel a un ideal de l’escriptura en què prima la qualitat per sobre de la rendibilitat econòmica. És evident que Martín utilitza la protagonista per a deixar-nos ben clar què en pensa sobre el panorama literari que es viu a casa nostra.
Hi són constants també les referències a la pesca que antigament havia gaudit de gran protagonisme a la zona del cap de Begur. A banda dels pescadors, no eren pocs els pagesos que es feien a la mar per tal de completar el seu jornal. Però, sobretot, juga un paper central en la trama el ja desaparegut ofici de coraller. La raó és que, el naufragi del besavi Espiridió va succeir en una de les moltes expedicions de coralleres que es duien a terme a la costa de Tunísia amb tripulació catalana i que, molt habitualment, es nodrien amb els experts corallers de Begur.
Per altra banda, Guanyaràs una mar llisa és una ferma reivindicació del territori i en especial de la zona costanera de la Costa Brava. Antigament ocupat per una naturalesa rica i salvatge i amb una població relativament baixa, avui dia és impossible no lamentar-se dels excessos urbanístics i turístics que han deixat literalment trinxat el territori. Malgrat això, la protagonista en comptes de lamentar-se, educa a la seva filla en el coneixement dels racons més amagats i els seus noms, en les històries i rondalles que abans s’explicaven, en els masos que havien gaudit de passats esplendorosos i ara ja no són més que runa, i en definitiva, en l’estima envers un món que tot i que està desapareixent, encara existeix i resisteix d’alguna manera.
I per si tot això fos poc, Martín és capaç d’afegir encara una altra capa a la ceba. La llengua. El vocabulari emprat és un ric mostrari del parlar de les terres que envoltaven el cap de Begur. Em semblen molt interessants els llibres que no devaluen el llenguatge, just al contrari, l’utilitzen com una eina de reivindicació contra una normalització que arracona els parlars extramurs de l’àrea metropolitana, o que rebaixen la riquesa lingüística no fos cas que no entenguem moltes paraules i hàgim d’utilitzar massa el diccionari.