En aquest llibre es narra el que, van viure les expedicionàries Marisa Huget, Maite Hernández, Núria Balagué i Sílvia Ferrandis durant l’expedició, la ruta i el trekking d’aproximació i d’aclimatació que van fer al Nepal, el seu tour pel Tibet fins a arribar al camp base del Chomolungma, i els dies i les nits que van passar en aquella muntanya en els diferents camps d’alçada i base per aconseguir pujar al cim. Parla del campament base, d’aliments, companyonia, treball en equip, campaments intermedis, intents…, i tot el que un es pugui imaginar que passa allà, està explicat per l’autora. Parla de perseguir un somni, la perseverança i la importància de l’amistat, de no defallir, superar-se constantment i preparar-se per al moment adequat, encara sabent que tot depèn de la meteorologia, les condicions climàtiques, la neu, l’estat físic i mental i també de Chomolungma. És ella, la muntanya, la que té la darrera paraula. Chomolungma, “Mare de l’Univers”, ja ens adverteix de la seva grandesa.
Inicialment, un pot pensar en un altre llibre de muntanya, un altre llibre de gestes heroiques, supervivència, o de desgràcies…, però, en aquest llibre, podem gaudir dels relats d’experiències viscudes per alpinistes amb amistat i tendresa per animar les companyes que estan a punt d’aconseguir el somni o de perdre la vida… El valor de l’amistat i la companyonia són presents, valors que, de vegades, alguns perden de vista en situacions complicades o en alçada. No és el cas de Maite i Núria, quan decideixen fer la part final de l’ascensió juntes, tot i tenir fred i principis de congelacions. Evidentment, en un llibre de muntanya a l’Himàlaia, la tragèdia és present. És sabut que l’Everest es cobra un peatge on cada any muntanyencs o alpinistes s’hi deixen la vida.
Aquesta va ser la primera expedició catalana íntegrament femenina que va pujar els 8848 metres d’altitud i, en aquest llibre, ens expliquen amb detalls tot allò que comporta una expedició d’aquesta magnitud. I com aquestes dones que componen l’equip estaven disposades a aconseguir el seu somni: pujar a la muntanya més alta del planeta, el Chomolungma. Al ser una expedició de dones, també narren els problemes, anècdotes i tot el que els hi va comportar com a expedicionàries i alpinistes. Les expedicionàries del Chomalugma eren de les que el 2001 havien fet l’expedició “Les Dones del Shisha”: la primera expedició catalana íntegrament femenina que va fer un vuitmil, el Shisha Pangma Central (8.013 m). Aquella expedició fou pionera en la particularitat d’estar formada només per dones.
Tres noies van intentar l’assalt al cim de l’Everest aprofitant les bones condicions meteorològiques però la Sílvia Ferrandis no va poder pujar (no es trobava bé) i va haver de retirar-se abans d’hora. Per les seves amigues, la Sílvia, amb el cor encongit, amb tristesa, amb preocupació, però amb il·lusió… sospira en silenci les paraules que donen títol al seu relat: Cuida’les, Comolungma. La Maite Hernández i la Núria Balaguer van fer el cim de l’Everest atacant la cara nord de la mítica muntanya. Posar-se dins l’escena i el moment quan Maite i Núria són al Campament II situat gairebé a 7.800 m on tenen fred, estan gairebé al límit, però les ganes, la determinació, la il·lusió, i la motivació per pujar al cim fan que segueixin fins al C III a 8.300 m dormin o descansin unes hores, i surtin cap al cim per la llarga i complicada aresta nord-est de l’Everest. També les fan superar el primer i el segon esglaó, lluitar contra el fred intens i el vent i, sobretot, baixar de la Zona de la Mort. Poc després, fan el cim, fan unes fotografies per immortalitzar la gesta i baixen a retrobar la resta de l’expedició.