Un trajecte que anà resseguint algunes de les principals lluites per un món millor. Sí, potser sona molt utòpic, potser en temps de desànim i desesperança queda fins i tot il·lús, però ni ho és ni ens ho podem permetre. La Montse desgrana cada reivindicació, relligant-les entre elles, visibilitzant referents i fent memòria, alimentant el compromís i la responsabilitat de cadascun de nosaltres. Va fer-ho amb la paraula i la guitarra, i amb l’alegria i la tendresa de contagiar-nos l’esperança.
La lluita per la terra i la denúncia del canvi climàtic, va desembocar en una carta feta cançó; una carta del planeta adreçada a nosaltres. La descripció del paisatge i la defensa de la terra ha acompanyat la Montse des de sempre; veïna de les terres de l’Ebre, a més de fer-ne cançons, ha participat activament en les lluites contra el transvasament, entre d’altres.
LA MONTSE DESGRANA CADA REIVINDICACIÓ, RELLIGANT-LES ENTRE ELLES, VISIBILITZANT REFERENTS I FENT MEMÒRIA, ALIMENTANT EL COMPROMÍS I LA RESPONSABILITAT DE CADASCUN DE NOSALTRES
Neus Català, a qui teníem de fons d’escenari en una fotografia de mirada i somriure còmplice, va ser una de les referents que va citar la Montse. Dels textos d’algunes d’elles en va fer una cançó on posava en relleu la lluita feminista, el camí fet i els reptes que tenim encara.
Seguíem entre cançons coneixent la història d’aquest país, sovint pretesament silenciada. El mestre que va prometre el mar, una història que captiva des del minut u en format cançó. Antoni Benaiges, nascut a Mont-roig del Camp va ser mestre de la República destinat a Burgos. Ensenyava als alumnes amb la pedagogia Freinet i, un dia, els va fer descriure com s’imaginaven el mar. Aquells nens d’interior que no l’havien vist mai hi van posar paraules: “La mar serà molt alta i ampla i molt gran. Serà llarga i profunda com un dia sense pa. És per on caminen los vaixells i deu ser salada. Hi haurà més aigua que tota la terra que jo he vist. Lo mestre diu que ens hi durà i ens banyarem.”
Els hi va prometre, però no ho va poder complir. Antoni Benaiges va ser assassinat per la dictadura franquista el dia 25 de juliol del 36; assassinat per voler educar en llibertat.
Aleshores, sense saber-ho, aquelles casualitats que no ho són, la Montse començava a explicar i a cantar la història de la maternitat d’Elna, al costat d’un dibuix de l’Elisabeth Eidenbenz, pintat per Txus Duran, en un quadre penjat a la sala d’actes de l’entitat. La cantautora ens explicava, emocionada i amb tota la tendresa, com va poder cantar aquesta cançó fa pocs anys davant de la Remei Oliva, l’última mare de la maternitat.
El recital avançava abraçant-se a la vida i a les lluites, era moment de cantar també a la bona mort, al dret a morir dignament. En una sala plena de silenci, després de sentir les paraules d’un infermer que acompanyava als últims moments de vida, escoltàvem les paraules cantades: “La son més llarga, l’amor més gran, la bona mort, l’adeu no dura una cançó.”
I arribà el final amb la defensa de la llengua i la cançó Revolució. La Montse ha sigut i és activista per la llengua i ens regalà una cançó d’amor feta només de monosíl·labs, on ens adonàvem plegats de la riquesa de la llengua i la força per expressar l’amor a l’altre. Revolució tancà el concert-xerrada, la mateixa cançó que va cantar amb en Lluís Llach al Palau Sant Jordi l’any 2021. Per moltes més cançons, la lluita continua.