Corriol Camanegre

Fotografia
Francisco Montero Maestre
Text
Miquel Carandell

Comparteix aquest article

En els darrers anys, a moltes de les platges de la costa catalana, s’han engegat programes de protecció de l’espai de dunes amb zones restringides al pas als banyistes. Abans ocupats per xiringuitos o pàrquings, aquests tancats ajuden a fixar la sorra, i evitar així que es perdi amb el primer temporal fort, i afavoreixen els rebrots de la vegetació.
Corriol Camanegre

Amb la vegetació es recupera un espai natural, el de les dunes que, a excepció del Delta de l’Ebre, els Aiguamolls de l’Empordà i, en menor mesura, el Delta del Llobregat, estava gairebé perdut a tota Catalunya. I per què volem recuperar aquests espais? Doncs, entre altres raons, perquè hi ha espècies animals que en depenen. Un exemple paradigmàtic és el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Un ocell de mida petita, només una mica més gran que un pardal, el corriol camanegre necessita aquests espais dunars per fer els seus nius i buscar el seu aliment, sobretot petits crustacis i insectes que s’amaguen a la sorra mullada per l’aigua de mar. Els ocells es poden dividir en dos grans grups: els que avancen fent saltirons, com el pardal o la garsa, i els que caminen com els humans, com la cuereta, o el corriol camanegre. El seu caminar, o gairebé córrer per la sorra, deixa un rastre de petjades característic, un corriol que probablement li dona nom. Els corriols, com d’altres ocells que viuen en les zones obertes de dunes o aiguamolls, on el niu pot estar bastant exposat, tenen una curiosa, gairebé teatral, forma de defensa dels seus ous. Quan un corriol adult sent que el seu niu està amenaçat per un depredador, fa veure que esta ferit i es desplaça arrossegant una ala en direcció contrària al niu. Això desvia l’atenció del depredador que, quan està a prop de l’ocell i ja lluny del niu, descobreix que l’han enganyat quan el corriol inesperadament surt volant. Després de dècades de destrucció indiscriminada dels hàbitats dunars pel turisme, que van portar el corriol camanegre a reduir molt les seves poblacions (que havien quedat restringides als espais naturals que hem mencionat), en els darrers anys, els corriols estan tornant a ocupar les dunes i platges catalanes, en una complicada convivència amb els humans. I també amb els seus animals de companyia, gats i gossos, que lliures, s’endinsen per les dunes i poden caçar els corriols o fer malbé les niades. Conservant aquests espais dunars, a més de fer més boniques i naturals les nostres platges, estem doncs donant aixopluc a molts animals, entre ells, el corriol camanegre.

Treball de camp

Entre les platges que han recuperat els seus espais dunars n’hi ha diverses a Vilanova, on està feta aquesta foto. En el moment en què els corriols estan buscant aliment on trenquen les onades, el fotògraf s’hi va apropar a poc a poc fins que, gràcies a al fet que són animals habituats a la presència humana, va poder situar-se a pocs metres i “caçar” fotogràficament aquest ocell.

Si has pogut llegir aquest article de manera gratuïta és gràcies als subscriptors

Fes-te’n subscriptor i construeix el mitjà de comunicació independent, crític i rigorós que els veïns i les veïnes de Sant Pere de Ribes necessitem.