Memòries sobre Amèrica
Per Camila Opazo-Sepúlveda
juliol de 2022
Comparteix
LA FESTA DELS INDIANS, EL CENTRE D’INTERPRETACIÓ I ELS DISCURSOS COLONIALS A SANT PERE DE RIBES.
La història colonial està plena de silencis i la reflexió que us presentaré a continuació parteix de la voluntat de qüestionar-los. Al mateix temps, també pretén motivar a qui estigui llegint a fer-se preguntes. Que s’interpel·li sobre els silencis, però també dels oblits i les nostàlgies amb relació al passat imperial europeu. Es tracta d’una narració en primera persona de la meva pròpia migració, però també es refereix a la història de Ribes i les Roquetes, molt abans de la meva arribada. Vull compartir les meves preocupacions sobre com s’explica la història del nostre poble, i quines implicacions té per mi com a veïna. M’interessa prestar atenció a la possibilitat que tenim de repensar les memòries col·lectives de Ribes i de construir històries compartides i compromeses amb la recerca de solucions efectives a problemes actuals i de futur. Penso en les desigualtats que viuen les nostres societats, les lluites contra el patriarcat i el capitalisme, i la pròpia crisi de civilització que ha estat descrita com a característica dels nostres temps. Especialment si el que busquem és construir un poble que brindi dignitat pels que han escollit Sant Pere de Ribes com el lloc on viure, criar i crear comunitat.
Fa més de cinc-cents anys que la Corona de Castella va prendre possessió d’Abya Yala, que més tard seria anomenada “Amèrica”. Tot i això, els fantasmes d’aquests temps d’invasió, mort, desplaçament forçat i genocidi de les poblacions d’Àfrica i Amèrica, es continuen presentant de formes diverses i concretes encara en l’actualitat. Algunes d’aquestes formes es refereixen a allò simbòlic —com festes, dates i monuments— i d’altres a l’exclusió quotidiana i vital que patim les persones migrants que provenim de paises colonitzats en el passat. Quins són els missatges que rebem al municipi d’aquesta història? Quin lloc ocupa Amèrica en la història local? Quin lloc tenim les persones provinents d’aquest continent en les narratives i representacions que en fem al poble? Fa quatre anys, quan vaig arribar a Ribes, vaig començar a fer-me aquestes preguntes.
La meva primera aproximació va ser a través de la festa d’“El retorn dels indians” que se celebra des de l’any 2017. L’exposició temporal instal·lada durant els dies de la festa a la Casa de la Vila que vaig visitar el 2019, el material de difusió que l’Ajuntament ofereix físicament i en suport virtual sobre la “Ruta dels Americans de Sant Pere de Ribes” en el marc de la “Xarxa de municipis indians”, i el museu o centre d’interpretació inaugurat recentment el juny del 2022, han estat les fonts a través de les quals m’he pogut informar del llegat indiano en el poble. En definitiva, aquests discursos institucionals parlen dels ribetans que van anar a fer les Amèriques, sobretot a Cuba, i van retornar amb grans fortunes. La informació que se’ns proporciona en les fotografies ens parla de famílies acomodades que habiten grans i luxoses cases. També es destaquen fonts i places públiques, de les que es destaca el seu caràcter de patrimoni arquitectònic i històric. I cal destacar que la paraula esclaus gairebé ni apareix en aquests materials educatius, i quan ho fa, és sempre de forma descontextualitzada.
L’expressió “fer les Amèriques” és popular a Catalunya, i es refereix a les fortunes que aconseguien els que anaven a treballar a les colònies. La seva feina, que es recorda com a molt dura, es relaciona amb l’“economia triangular”, i els negocis com botigues, tavernes, fàbriques de tabac, xocolata, entre d’altres activitats lucratives, on l’esclavatge es menciona només com una més d’aquestes. La naturalització del procés de segrest i esclavatge de persones africanes i ameríndies no només s’expressa en la utilització del terme “esclaus” en els discursos oficials sobre el llegat indiano, sinó que també ho fa en l’escassa informació que s’aporta sobre el significat d’aquesta ruta d’ultramar entre Catalunya, Àfrica i Amèrica. L’absència d’explicació sobre com es van aconseguir les fortunes indianes és un dels grans silencis de la història colonial. És a dir, es recorda qui van ser els indians, però alhora s’oblida que l’esclavisme i el colonialisme són elements fundacionals del que avui és Catalunya, i en particular Sant Pere de Ribes i la seva prosperitat en els segles XIX i XX.
Aquests oblits no són casualitat. ¿Per què recordar als indians i colons, i silenciar tot allò relatiu a les persones esclavitzades, quan els primers van ser molt menys que els segons? ¿Per què no reconèixer que en aquelles èpoques ja es coneixia abans d’anar a l’aventura el que es trobaria, i que ha existit oposició i crítica a aquests processos de violències colonials? Sóc del parer d’entendre que aquesta amnèsia selectiva, on l’elecció dels records només beneficia a pocs, impossibilita a la majoria a desenvolupar una perspectiva crítica sobre la imposició de sistemes d’opressió estructurals, com el de l’esclavitud. Sistemes i estructures que no només es van imposar fa cinc-cents anys, sinó que continuen expressant-se en lleis que legitimen i reprodueixen exclusions racistes, com l’actual Llei d’Estrangeria espanyola.
En festes, rutes i exposicions a Ribes i les Roquetes, es presenta als indians com a persones il·lustres, que han deixat un gran llegat per la societat actual. També s’ha destacat el patrimoni immaterial de l’època, recordant especialment el mestissatge musical i gastronòmic. Aquí les preguntes les dirigeixo cap a un altre tipus d’herències que mantenim, i que novament es troben completament silenciades. Es tracta de les diverses formes d’explotació a pobles i territoris no-occidentals, que en el moment es van manifestar en els ingenis, les plantacions i la mineria; i avui es veuen cristal·litzades en les indústries forestals, el monocultiu per l’exportació, la precarització del treball de les dones en el tercer món, i el no extractivisme, per mencionar algunes. En aquesta banda del món, podem trobar-les en el control migratori, l’existència de centres d’internament per a estrangers, i l’exclusió sanitària o de habitatge que diàriament vivim les persones migrants i racialitzades, també en el propi municipi que compartim com a veïns i veïnes. Un altre gran silenci en la història colonial el conformen les conseqüències actuals d’aquestes estructures sistèmiques d’empobriment de molts, per al privilegi d’uns pocs burgesos colonitzadors i els seus descendents directes. Però també per l’enriquiment i benefici de la gran majoria blanca europea com a beneficiaris indirectes, com a part d’un sistema-món occidentalment centrat des dels inicis de la seva història imperial.
“En festes, rutes i exposicions a Ribes i les Roquetes, es presenta als indians com a persones il.lustres, que han deixat un gran llegat per la societat acutal. “
Un tercer silenci que cal anomenar és el del paper de les dones en aquesta història colonial. Especialment perquè en els darrers anys, el llegat indiano al municipi ha volgut ser abordat en termes feministes, posant aquest moviment emancipatori al servei de la legitimació de les narratives que s’utilitzen per exaltar la colonització. Aquí, les preguntes són: Si hem de recordar a les dones implicades en la història colonial, per què no es menciona res de les violacions que es van practicar de forma massiva i quotidiana a dones i dissidències sexuals negres i indígenes en les colònies? Per què no s’explica que elles van ser tractades com a bèsties, i es va ignorar qualsevol rastre d’humanitat? Perquè no ens preguntem per les conseqüències intergeneracionals que això té en les corporalitats feminitzades en l’actualitat, i, en canvi, centrem l’atenció en un reconeixement del paper de les dones en l’empresa colonitzadora, com si això fos motiu per sentir-nos orgulloses, empoderades i part d’una història que, ara sí, inclou a les dones?
Davant de tots aquests interrogants, i mentre els nostres fills i filles creixin en un poble indiano que buida de contingut les tradicions, les tergiversa i imposa per afins turístics amb estratègies totalment acrítiques, no podem deixar de témer que les abusives històries de la colonització es continuïn reproduint en l’actualitat, amenaçant la vida i el benestar de les nostres famílies i veïns nouvinguts. I amb tot això, el somni que la no repetició de la violació dels drets humans en nom del progrés i la civilització quedi només enunciat a les polítiques nacionals i internacionals d’identitat i memòria, però lluny del que vivim en la nostra quotidianitat, en societats cada dia més diverses en termes ètnics-racials.
Com a veïna americana del poble tinc esperança. Sobretot perquè per fi va aparèixer una crida a una concentració en contra de la revictimizant “festa dels indianos”. També perquè aquesta ha possibilitat una trobada entre veïns per conversar sobre les possibilitats de replantejar-nos, des de perspectives crítiques, el centre d’interpretació i la celebració del retorn dels colonitzadors i esclavistes de Ribes. La lluita per la memòria històrica local, és també una lluita global, que ens desafia a trobar-nos per construir col·lectivament altres versions d’aquella història colonial que ens uneix, però que lamentablement també ens separa en termes de desigualtat. Noves narratives i noves relacions poden sortir entre persones culturalment diferents, si s’aborden no des de la inferiorització i l’exclusió, sinó partint de la consideració de què totes les persones són equivalents, necessàries i mereixedores d’un món lliure i un viure digne.
Pensant en el potencial educatiu de les tradicions i llegats locals, i en com mitjançant aquests, s’escull heretar o transformar imaginaris socials racistes i excloents, aposto per trobar-nos per anomenar aquests i altres silencis implicats en la història colonial. A tenir converses que, encara que puguin resultar doloroses, constitueixin elements que ens permetin lluitar efectivament contra el racisme, el patriarcat i el classisme que anem heretant, de forma silenciosa, però extremadament eficient, des de temps colonials fins als nostres dies.
Subscriu-te a la revista
Si has arribat fins aquí, deu ser perquè t’ha agradat el que has llegit fins ara. Per això t’animem a subscriure’t a la revista elCARRER.