Les faules dels macroesdeveniments esportius

En ple segle XXI, afrontar les diferents crisis que ens travessen: climàtica, econòmica, cultural i social, no és una feina fàci. Nosaltres en som plenament coneixedores, bàsicament perquè les patim en el nostre dia a dia. En aquest sentit, cada vegada que veiem les administracions, de la mà, sempre en conjunció amb el gran entramat empresarial, que ofereixen una proposta “nova” en format d’oportunitat (en diuen) per al país, ens genera molts dubtes: de la necessitat, de la idoneïtat i, gairebé sempre, totes les certeses.
Els darrers anys, i davant la situació precària de molts (masses) sectors de la població, tots els governs i de tots els colors polítics, amb preocupants excepcions per la falta i la pèrdua de posicionaments d’esquerres (perquè la dreta no té cap problema en actuar com a dreta), utilitzen grans esdeveniments massius i mediàtics per a generar unes expectatives, bàsicament econòmiques, que tapin o maquillin el veritable forat, per on es cola tota la riquesa que genera una comunitat, societat o país: el sistema econòmic que tenim, el capitalisme; socialitzar pèrdues, privatitzar beneficis.
Com a exemple, hem escollit 3 grans esdeveniments que per una casuística, amb la victòria de la selecció espanyola al Mundial de Futbol Femení i tot el que ha derivat, la retirada de la proposta dels Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu i la celebració de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona. Han passat de ser propostes “noves i atractives” ofertades per les administracions públiques, a generar tot un debat social del tot necessari i democratitzador que pot contribuir a canviar la sensació estesa, durant massa temps, que les grans propostes esportives de format massiu són un excel·lent generador d’oportunitats per la població, el teixit economic local i que, en certa manera, ajuden al progrés general i aporten noves maneres de viure, sense haver de canviar el que de fons mou aquests esdeveniments, que és la generació de nous beneficis per al sector privat, obrir nous espais a l’especulació econòmica i urbanística i reforçar la mentalitat competitiva i masclista de les nostres societats.