Joves i habitatge

Fa anys que la relació entre joventut i habitatge pateix; pateix una relació marcada per una desproporció entre el cost d’aquest i els salaris.

Per Irene Márquez, Patricia Bertolín i Pau de Ribes

maig de 2021

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

El patiment en aquesta relació, fins als anys 90, era conseqüència de problemàtiques més físiques, de producció; però a partir d’aleshores es caracteritza per problemes econòmics, financers, en què les polítiques d’habitatge haurien d’haver repensat els objectius i els instruments.

Aquestes problemàtiques de caire econòmic d’accés a l’habitatge de les joves assoleixen una dimensió política i social important, ja que provoquen, com descriurem, retards en l’emancipació, en la formació de llars i en els projectes vitals i de desenvolupament personal.

La població juvenil és la principal víctima d’un sistema que li ofereix poques oportunitats, laborals, socials, de vivenda, de salut, entre d’altres; i si ho fa, aquestes, són precàries. La vinculació entre alguns d’aquests factors és clara, com la relació entre les oportunitats laborals i el dret a una residència. És a dir, som conscients del greu problema en l’accés a l’habitatge, amb uns preus molt per sobre del nivell econòmic mitjà de les joves; i on la precarietat laboral i els salaris baixos impedeixen que moltes, o la majoria, puguin accedir-hi, ja sigui en propietat o en règim de lloguer.

Si comparem les dades del 2019 un 26% de les menors de 29 anys tenien un pis en propietat, mentre l’any 2008 aquesta xifra arribava al 54%. Amb més de 185.800 joves a l’atur a Catalunya, un 27,3%, i amb un augment d’aquesta taxa fins al 38,1% entre les joves de 16 a 24 anys, es pot veure una part de la problemàtica actual en relació als ingressos que perceben les joves. Si vinculem aquestes dades amb l’augment del preu dels lloguers i de compra d’immobles per viure-hi, tenim la combinació perfecta per a que la taxa d’emancipació de les joves d’entre 16 a 29 anys sigui només d’un 18,6% o, dit d’una altra manera, perquè un 64,5% de les joves d’entre 18 a 24 anys encara visqui amb la família (si existeix aquesta possibilitat).
Els tipus de feina que tenen les joves són, normalment, en els sectors més precaritzats i moltes vegades sense contracte, impedint la possibilitat de cobrar qualsevol prestació o tenir garantits els mínims drets laborals. A Catalunya un dels sectors més precaritzat i inestable és el sector serveis (restauració, serveis personals i venedors) on es troben el 80% de les joves que estan en situació d’ocupabilitat.

La taxa de temporalitat juvenil és del 46% mentre que la de la població general és del 19,8%.
Aquestes baixes possibilitats econòmiques de les joves no encaixen amb el mercat actual immobiliari, o viceversa; i no troben resposta en les polítiques d’habitatge ni juvenils.

I les joves de Sant Pere de Ribes? Segons les dades el preu mitjà de lloguer ofert al municipi és de 1.500€ (al nucli de Ribes) i 760€ (al nucli de Les Roquetes). Tenint com a sou mitjà de les joves, de menys de 25 anys, aproximadament 930€ bruts al mes, quina realitat apareix? Ens situem en que una jove de Sant Pere de Ribes ha de destinar un 122,37% (en el cas de Ribes) o un 62% (en el cas de Les Roquetes) del seu sou al lloguer de l’habitatge si decidís viure sola. Tot plegat provoca inestabilitat entre les joves que veuen quasi impossible assentar-se per construir el seu projecte de vida.

I la situació es manté més enllà dels 25 anys. Quan observo el meu voltant, la realitat de les meves i la meva, joves de 30 anys que hem seguit els passos “socialment esperats” es fa més que palpable la situació precària en l’àmbit residencial, en el laboral, en la projecció de futur i en la construcció d’un projecte vital propi. Joves nascudes aquí, no racialitzades, amb famílies que han sostingut tot allò que necessitàvem, escolaritzades, formades amb estudis superiors… No podem decidir viure, construir i tenir la nostra llar soles. I no podem perquè tenim uns salaris insuficients, perquè tenim unes condicions laborals dèbils, perquè hi ha uns preus d’habitatge insostenibles, perquè les polítiques, serveis i recursos són mínimes i superficials, perquè es perpetua la idea de família nuclear com a única opció… perquè si tot això es revertís seriem massa lliures pel sistema actual.

Les joves avancen sense perspectiva de poder-se construir, de trobar un espai per a crear identitat sentint-se segures, de poder ser autònomes per seguir creixent.

Necessitem un sistema educatiu, unes polítiques d’habitatge i un model econòmic que estiguin basats en una equitat d’accés, que prioritzin el benestar i unes condicions de vida favorables per totes. La situació en la qual es troben les joves és molt greu. Perquè aquelles que estan fent la transició cap a la vida adulta es troben sense oportunitats i recursos per poder assolir els principals eixos del seu desenvolupament vital.

“Segons les dades el preu mitjà de lloguer ofert al municipi és de 1500 € (a Ribes) i 750 € (a les Roquetes)”

Subscriu-te a la revista

Si has arribat fins aquí, deu ser perquè t’ha agradat el que has llegit fins ara. Per això t’animem a subscriure’t a la revista elCARRER.

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp