Hi estem d’acord: Amnistia i Autodeterminació

Per www.amnistiaiautodeterminacio.cat

juliol de 2022

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Som el grup promotor de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autode[1]terminació. Ens vam constituir formalment el passat 30 de març a Barcelona rere alguns mesos de treball, debat i escolta. Som una trentena de per[1]sones de diverses sensibilitats i diversos àmbits que, a títol individual, confor[1]mem un grup de treball autònom, plural i transversal sense cap lligam partidari, governamental o institucional i que tre[1]ballarà activament entre aquest abril i el proper mes d’octubre. Ens aplega i uneix la ferma convicció i la certesa respecte dues demandes bàsiques per al present i el futur del país. Dues demandes que sa[1]bem que susciten un ampli suport majo[1]ritari en la societat catalana: l’amnistia i l’autodeterminació, enteses com la fi de la repressió des d’una perspectiva col·lec[1]tiva -rere quatre anys d’excepcionalitats i més de 800 persones amb causes judi[1]cials encara obertes- i la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a la lliure determinació de la societat catalana.

El nostre objectiu és traduir aquest su[1]port ininterromput, que els darrers anys oscil·la entre el 67% i el 81%, en un ma[1]nifest col·lectiu i compartit, de mínim comú denominador i punt de trobada, que pugui ser subscrit per les principals organitzacions i entitats de la trama de[1]mocràtica, civil, social, econòmica, polí[1]tica i cultural del país. En la darrera dè[1]cada, la societat catalana ha protagonitzat un llarg procés democràtic, amb una mo[1]bilització persistent i singular, per decidir lliure i pacíficament el seu present i el seu futur. De les primeres consultes populars, a la manifestació contra la sentència de l’Estatut, passant per la consulta del 9N i fins arribar al referèndum del 1-O, bru[1]talment reprimit per l’Estat, i la vaga ge[1]neral del 3 d’octubre.

Aquest octubre farà cinc anys de l’inici d’un canvi de cicle marcat per una llarga repressió que encara no ha acabat. La seva continuïtat –avui, ara i aquí– és un fet que va desde la pervivència de l’exili fins a les més de 800 persones amb causa judicial encara oberta. Arran d’aquelles fets, més de 2.562 persones han estat investigades i les estimacions més acurades estimen en més de 4.500 les persones afectades, comptant les 1066 persones ferides l’1-O. Per contra, cap responsable d’aquella vi[1]olència policial ha estat condemnat sinó tot el contrari: tots han estat ascendits, guardonats i condecorats.

Malgrat tot, rere cinc anys complexes i difícils i encara sota l’actual context per[1]manent de bloqueig, volem palesar que durant tot aquest temps el posicionament clarament majoritari de la societat catalana ha estat clar i inequívoc, de forma continuada i ininterrompuda, davant la dinàmica repressiva viscuda i respecte la necessitat d’un marc democràtic de resolució del conflicte. I és això què volem posar en valor: entre el 70% i el 80% de la societat s’ha posicionat, ahir i avui, contra la repressió i a favor d’una sortida democràtica.

També en aquests cinc anys, els més destacats organismes internacionals de defensa dels drets humans, múltiples ins[1]tàncies judicials europees i fins el Consell d’Europa han constatat l’anomalia democràtica que vivim. L’excepcionalitat jurídica, penal, penitenciària i policial viscuda en situa com una excepció. El catàleg desplegat ha estat tristament extens –de la guerra bruta a cada inhabilitació, de l’aplicació del 155 a recórrer a tipus penals especials (sedició, rebel·lió, terrorisme), de les multes milionàries a la presó, fins arribar a l’espionatge cibernètic massiu fet públic aquesta mateixa setmana. Tot plegat, mentre la suspensió de lleis catalanes, la prohibició de debatre en seu parlamentària qüestions com la monarquia o l’autodeterminació o la ingerència judicial en el model educatiu configuren l’altra cara d’una mateixa moneda. En temps convulsos, la regressió, la involució i la degradació democràtica ens afecta a totes i tots. Amb el retrovisor panoràmic del temps viscut i els llums llargs que cerquen una resolució democràtica, avui insistim en que les bases de qualsevol sortida passen per la fi de la re[1]pressió i la construcció d’un marc democràtic de resolució. Difícilment hi haurà alternativa democràtica si no es resolen les conseqüències del conflicte ni s’aborden les arrels del mateix. Els i les sotasignants, en suport a aquesta ineludible exigència democràtica, manifestem, un cop més encara, el nostre suport a la doble demanda d’amnistia i autodeterminació. Pensem que no només és la única sortida desitjable i raonable, sinó la més justa, duradora i democràtica. Aquesta demanda conjunta constitueix l’acord social persistent d’una majoria democràtica que reclama i es ratifica, cinc anys després, en el suport a:

 – l’amnistia, entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades.

 – l’autodeterminació, entesa com la necessitat d’establir un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana.

Subscriu-te a la revista

Si has arribat fins aquí, deu ser perquè t’ha agradat el que has llegit fins ara. Per això t’animem a subscriure’t a la revista elCARRER.

Comparteix
Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp