Excursió des de Ribes a l’ermita i la Masia de Santa Magdalena

Circular suau i tranquil·la per la plana entre Ribes i Vilanova i la Geltrú. L’excursió comença al Pont de la Palanca. Si hem d’aparcar el cotxe, la moto… és fàcil perquè just al pont hi ha un aparcament, sinó podem sortir de casa i aprofitar per fer uns quants metres o quilòmetres més.

El Pont de la Palanca és un pont format per dos estreps d’obra de fàbrica, un a cada banda de la riera, que sostenen el conjunt de l’estructura metàl·lica. Aquesta està formada per dues bigues mestres separades per uns tirants que impedeixen la deformació. La unió dels elements es va realitzar mitjançant reblons. La sola, d’arc molt rebaixat, està formada per lloses de ciment. El pont té una barana de ferro i va ser bastit per comunicar el poble de Ribes amb el nucli antic, actualment anomenat de Sota-Ribes. Ambdós sectors es trobaven separats per la riera de Ribes i, inicialment, hi havia un pont conegut amb el nom “de la palanca”, fins a la construcció definitiva del pont de ferro. El projecte va ser finançat per Josep Antoni Ferrer i Soler i l’obra va ser inaugurada el 5 d’abril de 1891.

Travessarem el pont i gafarem el camí de pujada a la plaça del Castell tot i que, si ho tenim molt vist, podem anar per Sota-Ribes directament, passant per l’antiga casa de terme, per agafar el corriol que puja seguint el Torrent de l’Espluga o de les bruixes o Infern… si hem pujat a la plaça del Castell per veure el conjunt històric del castell amb la seva torre de l’homenatge i l’Església antiga de Ribes, d’estil barroc (segle XVII) potser tenim sort i el pati d’armes o el castell estan oberts.

La ruta segueix pel passatge del ballarí i concertista de castanyoles José de Udaeta, que va recuperar el castell cap a la dècada de 1970 invertint-hi el seu patrimoni personal. Des d’aleshores i fins a la mort del ballarí ja al segle XXI, el castell es convertirà en la seva residència i en un punt de trobada d’artistes d’arreu del món i ara té un passatge en honor seu que va de la plaça del Castell a Sota Ribes. Baixarem pel passatge empedrat fins agafar el corriol que puja seguint el Torrent de l’Espluga, deixarem algun trencall a mà dreta poc marcat i en pujada fins a arribar al final del sender, on hi ha el camí asfaltat de Can Sidro, passant per restes agrícoles ja abandonades, a l’arribar a la pista asfaltada, anirem a la dreta, vigilant amb el pas de cotxes i motos -que sovint més que un camí rural sembla una carretera convencional-. Ràpidament, pujarem per una pujada dreta que ens queda a mà esquerra d’un to terròs groguenc, paral·lels al Torrent de l’Espluga. Seguim pel corriol que creua el torrent, on hi ha un pontet ben curiós, abans d’arribar a la pujada que ens porta al camp de tir, ja abandonat. Ara és una plana amb bones vistes al Montgròs i, fins i tot, per passar-hi una nit.

Seguim per un tram de pista fins arribar a una bifurcació on hi ha un garrofer recolzat a un mur, anirem direcció nord-oest, a mà dreta des del camp de tir. Passem per un camí amb bones vistes i també fotogèniques  de la part del darrere de la Masia del Montgròs i de les oliveres que l’envolten, un clar exemple de l’agricultura com a tallafocs i una pena veure una masia abandonada des de fa dècades. Ara seguim fins a arribar al tallafoc, que seguirem en pujada una estona fins a arribar a una bifurcació que agafarem a mà esquerra en baixada, primer per un bosc i després per prats abandonats just per darrera Can Masalleres on peta el camí. Sortirem a la pista i travessarem l’autopista C-32 pel pont i, ràpidament, agafarem el primer desviament a mà dreta en pujada, agafarem el camí de les “esses” després de la 4 essa agafarem el camí a mà esquerra, paral·lel a l’autopista i al Fondo de Masalleres, fins a arribar al Camí de la Torre d’en Veguer. 

El Mas Roig, edifici aïllat, envoltat de tanca perimetral i format per planta baixa, dos pisos, coberta de teula i torratxa superior. Amb planta de grans dimensions, és gairebé quadrada. Les façanes són de composició simètrica, amb baluards als angles. La façana principal té, a la planta baixa, tres obertures d’arc de mig punt i, al primer pis, hi ha centrada una finestra geminada d’obertures d’arc de mig punt, emmarcada per motllures que simulen pilastres d’inspiració clàssica i amb elements decoratius a la part superior. Als costats hi ha finestres d’arc carpanell, emmarcades també per pilastres i coronades per un frontó triangular. Totes les obertures d’aquest pis tenen baranes. Al pis superior, les finestres són molt senzilles, d’arc de mig punt la central i d’arc carpanell les laterals. La façana es corona amb barana sinuosa on apareix centrada, la data del 1870, a més d’un rellotge de sol i un petit campanar superior de ferro.

Just passat el Mas Roig, agafarem un camí que surt a mà esquerra en baixada pel bosc, seguim en baixada passant entre bosc i alguna vinya fins al camí de Solers, travessarem el Torrent de la Piera i anirem a buscar la urbanització de la Torre d’en Veguer, abans d’arribar amb l’enllaç del camí de Solers amb el camí de la Torre d’en Veguer a mà esquerra, agafarem el camí que ens portarà directament al Conjunt històric de Magdalena  (ermita i masia). L’ermita està situada entre la torre de l’Onclet i la Torre del Veguer. Hi ha una masia al costat de l’ermita, la capella de la qual era anomenada la Magdalena i que té fragments d’estil gòtic. A finals del s. XIV és quan apareix per primera vegada el nom de Santa Magdalena. La masia es va construir més tard, durant la primera meitat del s. XIX donant  nom al camí i al torrent. Antigament, s’hi feien aplecs el 22 de juliol.

Després de la pausa recomanada per veure l’entorn, seguirem pel camí que surt per la dreta mirant la façana principal de l’ermita, i anirem a buscar el camí dels ametllers, per darrere la Finca de Mas Solers.

Des de Mas Solers, seguirem pel camí que ens porta a un clar entre bosc on trobem restes de festes que s’hi fan i algun arbre pintat, pujarem a mà dreta per anar a buscar el pont sobre l’autopista i després de travessar l’autopista travessarem també la carretera BV 2112 (la carretera vella) passem la carretera i seguim un camí bonic entre bosc, passant per unes restes agrícoles i uns cocons. Seguim camí en baixada sense arribar al Turó dels Cocons, abans pujarem a mà esquerra cap al Portal d’en Rafeques on ara hi ha unes instal·lacions vallades, seguim el camí pels pins de can Jove, ara en baixada fent una ziga-zaga entre bosc de pins i algun alzina, el camí ombrívol arriba a una pista que es torna una mica pujada on hi ha el desviament abans de la Fassina a mà dreta, passant per la paret del Mur, masia moderna que, l’any 1937, va ser utilitzada com a residència dels alts comandaments militars del bàndol republicà. Seguim la pista que desemboca a la rotonda de l’Hospital, caminem uns quants metres, direcció a l’hospital i agafem un camí que passa per davant de Can Fontanals i Can Jove, masies boniques i ben conservades. Seguim el camí de fort pendent cap a Ribes, el camí es fa bé, però millor a poc a poc fins a la Riera i des d’allà anem al pont de la Palanca on hem començat l’excursió a gaudir del Pi de la Palanca declarat arbre monumental i, per tant, d’interès natural per la Generalitat de Catalunya.