Editorial maig

Si viure vol dir, d’alguna manera, prendre partit, volem estar aquí i escriure aquestes ratlles per celebrar la vida. Perquè és d’aquesta del que seguim volent parlar a El Carrer. Amb els seus clars i obscurs, grandeses i miseries, alegries i tristeses.

Volem parlar de la vida a Ribes i Les Roquetes. De quines són les oportunitats i els reptes que té aquesta comunitat per avançar cap a una societat millor. Dels drets que, diàriament, ens són vulnerats i menyspreats, en la construcció d’espais on, sincerament, cada cop és més difícil de viure-hi. Davant l’autocomplaença i la més que comprovada incapacitat d’administracions i institucions públiques per estar a l’alçada dels moments, i la voracitat d’un sistema que escup pobresa, estigmatització i exclusió social, donem veu en el present a qui haurà de construir el futur perquè puguin expressar les seves inquietuds, desitjos i somnis. Volem parlar i volem escoltar a persones, projectes i iniciatives que a la nostra comunitat neixen i creixen fomentant una societat culturalment més rica i diversa, integradora i amable. Apuntem amb coneixement a debats de present i futur, intentant sempre fer-ho des del rigor i la cura.

També és cert que ens trobem en moments de certa transcendència en la definició del futur del municipi i el país. Cada dia institucions i altres organismes prenen decisions que poden condicionar i, de quina manera, les vides de totes. Per això pensem que la informació, l’anàlisi, la reflexió i el debat és el millor que podem aportar a la nostra comunitat. Ja sigui construint un espai per les subscriptores per ampliar els continguts que trobareu en aquesta edició, o creuant les línies de la sempre difusa (i més aviat utòpica) neutralitat, per enfocar allò que oferim en base als nostres neguits, idees i propostes i, sobretot, a la nostra realitat.
En aquest sentit, estem convençudes que enfront de lemes i arguments simplificats, que recorden massa a estratègies comercials i jugades de pòquer, necessitem obrir debats públics i explicar les conseqüències, posar llum, consensuar les decisions que hipotecaran el nostre entorn natural. I com que és un dels tresors que com a poble tenim, davant qualsevol gran agressió (a despatx i sobre plànol en diuen “modificació”) l’hem de defensar a tota costa. Acceptar la incompatibilitat entre defensar la vida o prioritzar l’economia, aquesta economia que a més només beneficia uns pocs que pretenen utilitzar un bé del comú per als seus negocis i l’exhibició dels seus egos glamurosos.

En definitiva, podríem escriure de l’olor de la primavera i dels records que aquesta ens evoca o seguir posant fe cega en què tot anirà bé, i així creure que qui dia passa any empeny. Podríem deixar-nos endur per les inercies uniformadores, triar el camí fàcil i pujar-nos al carro guanyador. Però preferim, davant realitats que pensem que poden condicionar el present i futur del nostre municipi i la vida dels veïns i veïnes, prendre partit.

Sortim al carrer?