Editorial març

Els milionaris beneficis de tres gegants de l’energia com Iberdrola, Endesa o Naturgy (per posar uns exemples d’aquells que acumulen any rere any milers de milions) contrasten –i de quina manera!– amb els indicadors que analitzen la pobresa energètica. La taxa d’habitatges que no poden disposar de la temperatura adequada o que simplement no poden fer front al preu del consum elèctric no deixa de créixer. La ferida d’aquest escàndol no deixa de sagnar, i com ja han constatat molts estudis, les conseqüències d’aquesta situació és la mort de milers de persones cada any. Un capitalisme de rostre humà, però de devastadores conseqüències.
El planeta pateix una crisi ecològica inqüestionable que amenaça amb destruir-ho tot. Els estats i els governs, que ens acaben semblant vulgars titelles, incapaços d’acceptar i/o afrontar aquesta situació responen amb mesures que, lluny de pal·liar la situació, aprofundeixen en les desigualtats socials i econòmiques. Puja sense aturador el preu del consum de l’electricitat, el gas o la benzina. Sigui per l’amenaça d’una guerra a Ucraïna o pel repartiment de quotes d’emissió de CO₂ decidides en grans cimeres per les elits polítiques que juguen amb el perill de la contaminació, com qui fa una partideta al Monopoly. La victòria del relat triomfador del lliure mercat que ens garanteix la cobertura de les necessitats més bàsiques, ens fa acceptar amb resignació que aquesta dramàtica situació estigui condemnada a no tenir solució.
“Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general. Es reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica. Mitjançant una llei, determinats recursos o serveis essencials podran ser reservats al sector públic, especialment en cas de monopoli; podrà ser acordada, també, la intervenció d’empreses quan ho exigeixi l’interès general”. Més clar, l’aigua. Aquest fragment que a
alguns els hi pot sonar a la secció segona del Manifest Comunista de Marx i Engels, no és més que el redactat de l’article 128 de la sacrosanta Constitución Española. Quina situació pot avenir-se més a l’interès general que la de proveir dels serveis bàsics elementals (llum, aigua, calefacció, etc.) al conjunt de la ciutadania, independentment de la seva situació social o econòmica?
Hi haurà qui ens digui que qualsevol mesura encaminada a intervenir el mercat en aquest sentit (no oblidem, el de servir l’interès general), serà una vulneració de la llibertat (d’empresa s’entén, de negoci). Caldria no oblidar que entre les tres grans empreses que citàvem al principi acumulen més de 3.000 milions de beneficis nets anuals. A Catalunya el 2021 la Generalitat i els ens locals van arribar a un acord amb Endesa per repartir-se el deute acumulat els darrers cinc anys per les més de 35.000 famílies amb dificultats per fer front a les factures. Una sortida que implica l’assumpció compartida dels 38 milions d’euros que aquesta companyia havia deixat de cobrar, i que haurien significat més de 70.000 talls elèctrics. La intenció de les administracins implicades és arribar a acords similars amb altres companyies subministradores de gas, aigua, etc. La solució habitual de privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues. Un escàndol al que lamentablement ens hi
hem acostumat.