Editorial desembre

Aquests dies, les que formen part del projecte d’El Carrer hem anat de bòlit a la recerca de fons econòmic per poder pagar el número onze de la revista. Les 127 subscripcions i les vendes tot i ser la base sobre la qual edifiquem la revista i en garantim la seva viabilitat econòmica i la independència editorial, no ens permeten cap allargament dels terminis, ni conviure amb imprevistos. I malgrat aquesta incomoditat, l’equip humà que tirem endavant la publicació ens sentim entusiasmats pel treball fet i per continuar treballant i enfortir la base amb nous subscriptors i noves col·laboracions. 

Com resa alguna capçalera de premsa: la premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors. Això no treu que ens agradaria que la nostra publicació, per ser com és: en català i de lliure pensament amb un posicionament editorial determinat a fer una capçalera que representi tot el municipi, lligada a tots els seus moviments socioculturals, arribés al màxim de gent i sobretot als sectors socials concrets. Ens agradaria que El Carrer es convertís en una eina útil i constructiva però, sobretot, participativa. I perquè això sigui ens cal que la nostra publicació sigui a les prestatgeries de les nostres escoles i instituts, de les biblioteques de Ribes i de Les Roquetes. I aquesta no és solament una feina nostra, cal la implicació de l’administració que n’és la responsable de fer arribar les eines de culturització a la gent, una feina que està més enllà de les subvencions i que cal situar en el compromís social i polític de tot govern. 

Portem dotze números, dos anys de presència continuada en el municipi amb una proposta que ha rebut el suport de gent amb ganes d’escriure, de reflexionar, de debatre, de crear, d’aprendre, d’ensenyar, de col·laborar en aquest espai de participació i col·laboració col·lectiva en el marc de la nostra comunitat. Dos anys d’existència i dotze números editats que són la millor mostra de l’encert. I des del poder ni una sola mostra d’interès, ni una sola mostra de suport a mantenir viu el projecte d’El Carrer. 

En un municipi on s’ha segrestat i fet callar la ràdio municipal, s’ha deixat morir TV Ribes, on s’han clausurat fins i tot les publicacions municipals i tota la informació és generada des d’un gabinet d’alcaldia a través de subvencions indirectes no és estrany que una voluntat com la nostra, la d’arribar a instituts, escoles i biblioteques sigui una empresa difícil i pel govern municipal tingui un nul interès. Les fotos commemoratives dels personatges que omplen planes senceres en publicacions “amigues” són la mostra d’una apàtica i superba mirada cap a la nostra publicació. 

Escriure en llibertat i obertament de tot allò que ens preocupa com a comunitat, no és fàcil. Els objectius que en un principi ens vam plantejar, pensem, els cobrim en cada edició de la revista que som capaços de publicar. En els seus continguts, en les seves seccions. En la manera que elaborem la informació i la seva il·lustració. La fotografia i la qualitat de la publicació està garantida per la voluntat d’un bon treball, per la virtuositat i el rigor. 

En contra del que sovint expliquen, vivim moments en els quals és difícil obrir-se pas amb projectes engrescadors que no combreguin amb una administració asseguda a l’ombra d’un poder. Col·laborar, ser partícip en aquest projecte d’El Carrer té el risc d’haver de conviure amb la supèrbia del poder, però també el plaer d’estar en l’espai de llibertat que volem i necessitem per fer-lo possible.