Drets de les joves

La Declaració Universal dels Drets dels Infants deixava clar que per la manca de maduresa física i mental els menors necessiten una protecció i cura especial.

La Convenció sobre els Drets dels Infants remarca que tenen dret que es respecti la seva vida privada i que ningú no pot entrar a casa seva o donar informació sobre ells o la seva família sense permís.

Aquesta mateixa Convenció sobre els Drets dels Infants aprovada per les Nacions Unides diu en el seu article 13 que el menor tindrà dret a la llibertat d’expressió, dret que inclou poder “difondre informacions i idees de tota classe”. En l’àmbit de la llei espanyola; la Llei Orgànica 1/1996 de protecció jurídica del menor afirma en l’article 8 que “en especial el derecho de libertad de expresión de los menores se extiende a la publicación y difusión de sus opiniones”, una idea que es reprodueix paraula per paraula, a la llei catalana de protecció al menor.

La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, protegeix totes les dades amb els mateixos requisits mínims, però atribueix una protecció addicional —formes de consentiment, legitimitat de la recollida i mesures de seguretat— a determinades categories de dades: 1. les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió o les creences; 2. les relatives a l’origen racial, la salut i la vida sexual de les persones; 3. les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives.
Per tant, qualsevol procediment de recollida, gestió o comunicació d’informació que contingui dades de caràcter personal queda subjecte al règim de protecció de dades personals previst en la Llei Orgànica de protecció de dades de caràcter personal. La regla general és que per comunicar dades personals a un tercer cal sempre el consentiment del titular d’aquestes dades.

Tota aquesta exposició inicial es deu que de vegades els drets dels menors d’edats als adults fan cas omís.

És cert que en moltes ocasions necessitem ajuda, una guia, una orientació; però això no repercuteix en el fet que tenim els nostres drets d’expressió, intimitat, ser respectats, escoltats. Al cap i la fi, dintre d’uns anys serem nosaltres els que haurem de defensar aquest drets si és que creiem en ells; si creiem en ells és perquè quan toca també se’ls respecta.
El fet que siguem menors no implica pensaments adults de tipus:
— Què sabran? si són nens.
— No val la pena, no ho entendrà.
— Mentre jo sigui el gran, jo mano, dicto, miro (utilitzeu la imposició que preferiu) el què i quan vulgui.

Recentment m’han posat una conducta al meu institut per donar la meva opinió sobre una professora, en una conversa privada que intencionadament va escoltar aquesta mateixa mestra fent posar a la meva companya el mans lliures, fet del qual no n’era conscient.

Sí que vaig fer un comentari incorrecte, potser fins i tot em mereixo la conducta, però ser mestre no vol dir que el fi justifica els mitjans.

Si els responsables de la nostra educació tenen un comportament inadequat, perden el nostre respecte i la nostra credibilitat, això comporta que podem arribar de grans a obtenir coses per vies i camins questionables moralment.

Però no em feu gaire cas, soc una nena, què sabré jo!