Cultura d’intervenció

La globalització i la digitalització ens han omplert de continguts ràpids, fàcils de digerir, que només tracten la immediatesa i no ens expliquen res. Continguts que ens atropellen el pensament, ens generen uns minuts d’emotivitat, per després oblidar-nos o deixar-nos un constant “i què” d’indiferència al veure’ls. El que ens portaria a pensar: fan falta més continguts? Més portals? Més revistes?

Sí, definitivament sí. A l’evident derrota que portem l’esquerra des dels anys 80 ens trobem immersos en una voràgine de materials, pensaments indiferents que formen part del relat d’una hegemonia acrítica que reprodueix neoliberalisme, masclisme, racisme i feixisme, amb tanta constància i normalitat, no els hi cal definir-se políticament. S’autoanomenen neutrals.

Sabem que la neutralitat no existeix, és l’expressió de qui té el domini. El sector de la cultura som una expressió més de la correlació de forces i la lluita de classes, així que el nostre objectiu és el combat d’aquesta cultura “neutral” i construir un pensament crític i d’esquerres, en el cas de Catarsi ens hem marcat que, a més, sigui socialista. Aquesta tasca és ambiciosa, difícil i àrdua, però els nostres objectius no s’aturen en el nombre de seguidors i les nostres estratègies, van més enllà del clickbait i el titular fàcil. Volem un mitjà al servei d’un moviment que canvia l’estat de les coses.

Podem enfocar-nos a continguts ben cuinats, lents i sense caducitat, continguts que perdurin en el temps. Podem crear i difondre continguts generats des del si de la societat a la qual interpel·lem, podem generar relats que busquin debat i repensar-nos des del cor d’aquesta societat inquieta que ja existeix, i que tot allò que fem ens serveixi per repensar-nos i constituir-nos. Des de la participació directa, des de la col·lectivitat de qui forma part d’un context i participa d’aquest tenim capacitat de detectar inquietuds i intervenir directament.

A més, tenim la capacitat de girar els rols. No hi ha cap construcció més social que la cultura, i com a tal, cal que ens reapropiem per deixar-ne de ser consumidors i ens la reconeixem com a pròpia, la qual també podem crear. Podem intervenir-la, debatre-la, reescriure-la.

No només volem ser lletra escrita, sinó debat viu que ens permeti interpretar el món per tal de transformar-lo. Així que celebrem El Carrer i benvinguda tota la cultura dirigida a la intervenció.