Terra de festivals, desert cultural

Vivim en un boom de concerts musicals de gran format. Els festivals són presents arreu del país i pràcticament n’hi ha de tots els estils musicals. Però no tots tenen l’èxit esperat. Estem davant de la massificació i, una vegada més, de la comercialització i privatització de l’oci com a fet social i comunitari. Quin objectiu hi ha per part de les empreses organitzadores, promoure la cultura o guanyar quota, presència i benefici? Com afecta això a la resta de propostes culturals que es realitzen? Com viu el teixit cultural aquesta dinàmica? Aquestes són algunes de les preguntes i temes que volem debatre aquí.