Cap a un nou paradigma? Noves i velles formes de producció, distribució i consum

La crisi actual del coronavirus ha posat de manifest la vulnerabilitat de la vida així com de la dels sistemes alimentaris globalitzats a les quals estem sotmesos. Arran d’aquesta pandèmia, novament s’ha posat sobre la taula el debat de com ens alimentem, posant en valor els productes del petit comerç, de proximitat i ecològics enfront els de les grans cadenes d’alimentació i les conseqüències del seu model d’abastiment.
Per Ferran Tomàs, Joan Garriga, Tomàs Carandell i Núria Martí     Fotografia Sergi Iracheta

01 de mar de 2021

Comparteix

15 de març
Dia Mundial del Consum Responsable

Els orígens es remunten als EUA, cap als anys 70 del segle XX, a través de la fundació del Council on Economics policies. A Europa la primera manifestació crítica amb la forma de consumir va aparèixer als Països Baixos l’any 1967, amb la primera organització importadora de comerç just. I a Catalunya amb el moviment antiglobalització, que van donar-se a conèixer mundialment l’any 1999 a Seattle, quan més de 50.000 persones van aconseguir avortar la reunió de l’Organització Mundial del Comerç.

El despertar d’una nova consciència. Els reptes de la proximitat.

Cada cop més, encara de manera incipient, en el nostre municipi i des de fa ja uns anys apareixen en el panorama municipal i comarcal, botigues de venda de productes publicitats com de quilòmetre zero o ecològics. De fet, fins i tot les diguem-ne botigues tradicionals, els mal anomenats “colmados”, diferencien en les seves prestatgeries els productes de proximitat o ecològics, associats a un concepte clar d’aliments bons.

Posar en valor aquests productes no solament representa una etiqueta de “bo i de qualitat” sinó que, alhora, comporta un afegit important als comerços, tot i mantenir i oferir en els seus establiments productes provinents d’una producció intensiva i tecnificada que ha tendit a un procés d’abstracció del cicle producció-consum els productes resultants han estat més o menys estandarditzats, homogenis —dins d’una àmplia varietat entre productes— i manipulats, i destaca el format dels precuinats, i amb el fast food com a paradigma alimentari.

Segons dades de la Diputació de Barcelona referents a l’estructura comercial del municipi de Sant Pere de Ribes i comarca, la compra de productes frescos comprats al mateix municipi ocupa una elevada franja (més del 90%) ja sigui en els supermercats o en les botigues d’alimentació, molt semblant a les dels productes secs (més del 90%), si bé, en aquest cas, les botigues tradicionals perden puntuació davant els supermercats. I així com en el cas de Les Roquetes, que el Mercat Municipal La Sínia té un paper important per la compra de producte fresc, els residents a Ribes solen anar a botigues tradicionals o especialitzades en un 52.2% dels casos, utilitzant el supermercat en la resta de casos.

Posar en valor aquests productes no solament representa una etiqueta de “bo i de qualitat” sinó que, alhora, comporta un afegit important als comerços

Més enllà de considerar les botigues de petit comerç les botigues d’ultramarins, fruiteries, forns, peixateries, carnisseries, drogueries, papereries, ferreteries, merceries i altres establiments de mida petita —situats a poca distància de la nostra residència, on sovint s’hi troben productes locals i amb una atenció personalitzada— llocs on comprem o compràvem els aliments i productes de consum i que un obligat confinament ha posat en relleu. Cal observar, com bé fa la sociòloga Iolanda Fresnillo en el seu treball sobre la transformació del comerç de proximitat als barris de Barcelona que: “En certa mesura, i des d’aquesta perspectiva, el comerç de proximitat seria aquell on la proximitat no és una mesura de distància física sinó relacional. El tracte personal i el foment de les relacions socials a partir d’aquests espais de comerç de proximitat, converteixen el comerciant, botiguera o dependenta, en un node més de la xarxa de suport mutu que suposen (o haurien de suposar) les relacions de veïnatge.”1

Les successives transformacions urbanístiques, les dinàmiques de la inversió immobiliària als municipis de l’àrea metropolitana com el nostre, l’expansió de diferents models de grans superfícies comercials, l’aparició del comerç electrònic, els canvis en les pautes de consum de la ciutadania i les dinàmiques que imposa el procés de globalització, suposen reptes clau per al comerç de proximitat, perquè afecten de ple la configuració de l’estructura comercial. Reptes, però, que tenen a veure i estan estretament relacionats també amb el model de ciutat que volem, la sostenibilitat ambiental, social i econòmica i les seves aliances amb les entitats socials i culturals del poble.

Veu a considerar

La de Josep Tuson Valls, enginyer tècnic agrícola i membre de l’associació ERA (Espai de Recursos Agroecològics), pel seu estudi sobre l’autoproveïment d’aliments a Catalunya on es pregunta si és possible la nostra sobirania alimentària; on, després d’una anàlisi de la situació actual, posant de manifest una situació d’autoproveïment important o bé una situació de dependència exterior perillosa, acaba l’estudi concloent: “A Catalunya, l’autoproveïment és possible, la sobirania alimentària és possible, és un dret i de nosaltres depèn exercir-lo […]. Una alimentació saludable és un fet quotidià vital i la seva promoció ha de ser considerada un tema d’interès públic ja que és un dels principals factors que afecten la salut. L’agricultura és l’activitat bàsica de producció d’aliments. Per tant, no és acceptable que l’agricultura estigui sotmesa als interessos especulatius i a pràctiques tècniques contràries a la salut.

TUSON VALLS, Pep. L’autoproveïment d’aliments a Catalunya. A: Agrocultura [en línia]. 2014. Núm. 55, pàg. 25—29. [Consulta: 23 de febrer de 2021]. Disponible a: https://www.agrocultura.org/lautoproveiment-daliments-a-catalunya/

Som el que mengem. El consum conscient, ecològic i responsable.

Per altra banda, la tendència ecològica comporta la revaloració d’una alimentació desindustrialitzada, amb els valors del control, la informació i el coneixement com a elements rectors dels processos de consum. El control s’aplica als productes en si mateixos, en connexió amb els processos de producció i distribució; l’etiquetatge i les informacions relatives al producte, adopten també una rellevància central com a garantia —més o menys qüestionada— de les certeses sobre els productes: els consumidors demanen conèixer d’on provenen els productes, i com han estat produïts, manipulats i distribuïts.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha publicat l’últim estudi del Baròmetre 2020 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics1. Els resultats d’aquest estudi mostren com més del 60% de la població catalana consumeix productes ecològics, tot i que amb una freqüència molt diferenciada. Un 47% ho fa més d’un cop al mes, mentre que els consumidors que ho fan setmanalment ja arriben al 34%. Les persones que consumeixen cada dia també pugen des de l’anterior baròmetre, i ara gairebé arriben al 8%. Així doncs, en aquesta ocasió l’augment del consum dels aliments ecològics afecta totes les franges de consum, des de les persones que entren de nou a consumir productes ecològics fins a les que ja en consumien, que van incrementant la seva intensitat de consum, és a dir, es van fidelitzant cada cop més.

Segons dades del baròmetre elaborat per la Generalitat, el principal lloc de compra dels productes ecològics segueix sent les botigues especialitzades en productes ecològics (47%), mantenint la seva posició, tot i que, en aquesta ocasió, la compra en hipermercats, supermercats i grans superfícies arriba pràcticament al mateix nivell, pujant 12 punts des de l’any 2015. La resta d’opcions va lleugerament a la baixa.

Què és el consum conscient?

Segons la cooperativa sense ànim de lucre Opcions, pioners en el nostre país en la divulgació d’aquesta manera de consumir i d’entendre el món, és aquell consum que pretén satisfer les nostres necessitats tenint en compte les conseqüències de les nostres decisions. Això passa per reflexionar sobre l’autenticitat de les necessitats, informar-nos de les opcions que tenim i triar aquelles que contribueixen a la justícia, al benestar social i personal i que tenen menys impacte ambiental.

1a Consumir menys

2a Consumir sense comprar

3a Comprar amb criteri

L’alimentació com un dret. Cap a un nou paradigma?

Aquesta mostra no és aliena a l’aparició en el nostre entorn de grups de consumidors que, organitzats en cooperatives o sistemes de base horitzontal, s’autoorganitzen pel que fa a l’abastament de productes pels seus nuclis familiars, sota criteris ecològics, de comerç just, relació directa amb els productors o posicionament polítics vers la sobirania alimentària. Grups i cooperatives interrelacionades en xarxa amb una pràctica real de construcció d’un nou model agroalimentari, tot i que el seu nombre reduït obliga a fer-ne una modesta valoració.

La TK, organitzada dins l’entitat GER com a secció, és una mostra d’aquest consum transformador al nostre poble, com ho són un grup de consum de productes ecològics, locals i de temporada. Aplega 15 unitats de consum, persones que aposten per un model de consum transformador, beneficiós per a la salut, per a la societat i per al medi ambient. Sobre una llista setmanal de productes, que inclou des de verdures i fruites fresques, arrossos, llegums, cereals, vedella ecològica fins a detergents provinents tots de proveïdors de l’economia social i solidària, els associats fan les seves comandes i gestionen els encàrrecs, participen de les decisions i feines de manera col·lectiva.

En el camp de la producció, el nostre municipi i comarca també és testimoni d’un canvi important, incipient, minoritari potser, però amb una clara tendència a l’alça en el que serien noves maneres de producció en el sector dels aliments. S’observa l’assentament i bona salut d’importants activitats econòmiques que en règim familiar o cooperatiu tenen una presència notable en el mercat, amb una aposta clara pel producte ecològic i la distribució en la proximitat i venda directa tant en el sector de la vinya i producció de vins com en el sector agrícola i horticultor productor de béns de consum, amb venda directa en els mercats setmanals.

Els mateixos menjadors escolars, gestionats fora del que seria els grans grups empresarials de manera cooperativa o a través de petites empreses, tenen un paper destacat pel que fa a l’oferta d’un menjar fet en productes de proximitat, amb un important valor ecològic i saludable. Fet aquest que compta amb un recolzament important de les famílies i que per extensió fa possible fer arribar aquest valor saludable a sectors molt vulnerables de la nostra població infantil. El cas de JOCS i TAULA, que dóna servei de menjador i monitoratge a 5 escoles de la comarca és molt il·lustratiu i alhora ens permet entendre com empreses locals com aquesta poden d’alguna manera disputar enfront de grans empreses de càtering que tenen totes les de guanyar en una relació de guanys i costos.

L’empresa Jocs i Taula genera en l’actualitat uns 83 llocs de treball ocupats completament per gent de la comarca, el seu servei a les escoles Ítaca i L’Arjau de Vilanova i la Geltrú, La Riera de Ribes i Les Parellades de Ribes i l’escola Mar i Cel de Cubelles possibilita que més de 1.300 nens i nenes de la comarca rebin un servei de menjador escolar amb unes quotes altes de menjar saludables i l’adquisició d’hàbits important en l’alimentació.

Segons ens comentava l’Assumpta Coll, això és possible per diverses raons. En primer lloc per la mateixa voluntat de l’empresa local de gestionar el servei sobre criteris no de guany sinó de fer-ho en productes de proximitat, de temporada i ecològics, triple combinació en què no sempre és fàcil moure’s ni garantit l’abastament amb l’actual mapa d’explotació agrícola. Un altre factor important ens comenta, és el de cercar la complicitat i responsabilitat amb les AFA i direccions de les mateixes escoles, defugint dels criteris economicistes dels concursos públics. Aquestes voluntats i complicitats, juntament amb la recerca de proveïdors i productors comarcals com són les cooperatives La Piotxa, Can Pere i altres properes, i peixateries de Vilanova i la Geltrú són les que permeten garantir una cuina amb aliments sempre frescos, de proximitat i ecològics que permeten mantenir intactes les seves propietats fins al moment de ser consumits. Uns menús amb productes frescos, ecològics i de proximitat a les nostres escoles. I fins i tot, la recuperació i producció de productes locals que una indústria alimentària basada en l’aparença havia apartat de les nostres taules, com són les bledes de colors o altres productes.

Una nova realitat en el comerç de proximitat

En els darrers anys al municipi i arreu hem pogut assistir al creixement important d’un nou comerç de proximitat que basa la seva activitat en la producció i la distribució molt especialitzada de productes amb un valor ecològic, artesà i de proximitat. Venda a granel de productes alimentaris, productes d’higiene o d’ús domèstic que defugen de la industrialització intensiva, producció amb garanties de respecte per l’entorn natural i animal, restauració compromesa amb la proximitat i la sostenibilitat, etc. dibuixen també una nova realitat en el comerç de proximitat que cal tenir en compte.

Per últim, velles o no tan velles propostes encaminades a modificar les nostres dinàmiques de relació i consum han sabut trobar o consolidar els seus espais. Mercats d’intercanvi, de compravenda de productes de segona mà o de productes artesanals també s’han fet un lloc en el calendari i en l’activitat comunitària. L’aposta per l’ús de monedes socials o locals, malgrat la complexitat, també va en la línia de plantejar alternatives als models de relacions i intercanvis dominants, proposant la construcció d’ecosistemes econòmics i socials que també apostin per la sostenibilitat, l’ecologia i el consum responsable i establert al territori.

Aquests petits canvis en les botigues del nostre entorn, aquesta oferta en els menjadors escolars, aquests nous model de producció i d’organització pel que fa a la producció de productes ecològics tenen una significació especial? Són indicadors d’alguna cosa més que una tendència en els nostres hàbits de consum? O pel contrari estem davant un posicionament politicosocial de denúncia del model alimentària industrial capitalista i les seves conseqüències ecològiques i socials.

Sobirania alimentària, cooperatives de consumidors, producció agroecològica. pobresa alimentària, horts socials, menjadores ecològics, polítiques locals agràries són expressions que d’alguna manera formen part del debat polític i social dins la nostra comunitat. I evidentment, de la resposta a relacions de consum que haurien de considerar elements prioritaris la cobertura de les necessitats socials i les possibilitats de realització de bona part dels desitjos de les persones, en un procés de socialització dels costos, els riscos i els beneficis. Polítiques en aquest àmbit valentes i decidides cap a una sobirania alimentària, camí que cal avançar per assolir una alimentació sostenible, principalment amb el nostre entorn i el context de crisi ecosocial.
Perquè malgrat aquest indicadors el model d’economia globalitzada fa dècades que ens aboca, irreversiblement, a un col·lapse a nivell social i ambiental. En el cas de l’alimentació, l’agroindústria dels monocultius i la intensificació agrícola i ramadera, continua causant estralls socials i modificant greument el paisatge, amb importants conseqüències sobre la biodiversitat. Aquest sector ha arraconat a la petita pagesia i la producció local del territori rural a una precarització progressiva fins al punt de fer pràcticament inviable qualsevol explotació. Als Països Catalans, menys del 1,5% de la població activa està subministrant aliments per el consum de la població local. En el cas de Catalunya, un 60% de la nostra alimentació és importada, mentre que a les Illes Balears la xifra s’enfila fins al 85%. En aquest cas, les grans superfícies, com són els supermercats, repartint el producte arribat de totes les parts del món, tanquen el cercle d’aquest pervers sistema alimentari, socialment i ambientalment injust.

La crisi actual del coronavirus posa de manifest la vulnerabilitat de la vida així com de la dels sistemes alimentaris globalitzats a les quals estem sotmesos. Arran d’aquesta pandèmia, s’ha posat sobre la taula el debat sobre com ens alimentem, posant en valor els productes del petit comerç, de proximitat i ecològics enfront els de les grans cadenes d’alimentació i com ens abastim. Ha situat en el debat social allò que fa temps moltes veus anaven recordant: l’alimentació, com un dret i no una mercaderia dins un sistema capitalista globalitzat i, com a consumidors, hauríem de tenir dret a decidir sobre ella.

Veu a considerar

La de Gerard Batalla que fa de pagès i ho combina amb la defensa de l’ofici i l’alimentació de proximitat, l’agricultura ecològica i un nou model agroalimentari- Per ell aquesta crisi ens obliga a preguntar-nos com produïm el que mengem i replantejar-nos el sistema agroalimentari que volem. Lluny de ser un negoci, per ell, l’alimentació hauria de ser un dret garantit per les administracions públiques. Pensar quines necessitats alimentàries tenim, de quins recursos disposem i organitzar la producció en clau de país. Les cooperatives de consum, els mercats locals, l’aposta pel comerç de proximitat i els menjadors socials ja formen part d’aquesta nova realitat.

Ell, com altres, defensa un model alimentari just, de qualitat i de proximitatque es pugui permetre el país sense esgotar els recursos. No es pot pensar en solucions per a minories militants o per butxaques plenes. Produir menjar de qualitat ni és fàcil, ni ràpid ni barat, però tampoc no ho és construir un hospital públic i fer-lo funcionar.

Consumir millor també és a les nostres mans! Una proposta de decàleg d’accions quotidianes.

Amb el nostre consum podem afavorir el desenvolupament i el benestar de les persones que ens envolten. Optar per una economia orientada a les persones per a que tots i totes puguem dependre de nosaltres mateixes, desenvolupar-nos en plenitud com a éssers humans i ser menys vulnerables davants les crisis.

Consumir amb responsabilitat també és lluitar contra la desigualtat de gènere, apostar per l’economia local o de proximitat, afavorir el compromís amb el nostre entorn i reforçar els vincles materials i emocionals amb les nostres veïnes, contribuint a l’estalvi de recursos naturals i a la reducció de la generació de residus. El que consumim afecta perillosament l’equilibri del planeta. Viure-hi de manera sostenible implica buscar les opcions de menys impacte.

Us proposem un decàleg d’accions i decisions que podem prendre a diari per avançar cap a un consum conscient i responsable:

1. No cercar els preus més baixos, evitar els productes low-cost

Formen part d’una espiral que empitjora les condicions laborals, la qualitat de vida i la sostenibilitat.

2. Escollir productes de comerç just

El comerç just és una forma alternativa de comerç que es basa en la producció, distribució i comercialització dels productes tenint en compte criteris ètics i aspectes mediambientals, que contribueixen al desenvolupament sostenible de les economies més desfavorides i d’unes relacions més equitatives entre les economies del nostre planeta.

En l’actualitat podem trobar tant productes alimentaris (el cafè, el cacau, el sucre, etc.) com també productes tèxtils (peces de vestir, parament de la llar…) i molts altres productes (joguines, productes d’artesania, llibres, articles de regal…). Els distintius principals que existeixen en relació amb el comerç just són el segell Fairtrade i el distintiu de l’Organització Mundial del Comerç Just (World Fair Trade Organization).

3. No comprar a grans multinacionals

Amb el poder que acumulen influeixen en la presa de decisions de les institucions públiques. D’aquesta manera, limiten el poder de la ciutadania i la sobirania dels pobles, i consoliden les dinàmiques del capitalisme més salvatge. A més, en una escala tan gran és més difícil portar a la pràctica principis d’igualtat, justícia i sostenibilitat.

4. Buscar opcions en les economies alternatives

Com ara el sector cooperatiu, les empreses d’inserció laboral de col·lectius desafavorits, les iniciatives de consum col·laboratiu organitzades de forma col·lectiva o les empreses que vetllen per l’equitat de gènere.

5. Buscar producció local i comerços de proximitat

Evitant els grans centres comercials. El consum de proximitat fa referència a la distància entre el punt d’origen i el de consum del producte. També té a veure amb el consum del producte fresc i de temporada. Consumir productes i serveis fets en el nostre entorn territorial més proper ajuda a reduir els costos energètics de transport; contribueix a mantenir les petites explotacions familiars agràries i ramaderes i a evitar l’abandonament de zones forestals; afavoreix la conservació d’espècies agroalimentàries autòctones en perill de desaparició, i fomenta el desenvolupament del nostre país.

6. Comprar aliments en circuits curts de comercialització

Venda directa a la finca, a mercats o a botigues pròpies; cistelles a domicili, grups i cooperatives de consum, agrobotigues.

7. Escollir béns de baix impacte ambiental:

Escollir materials renovables o reciclables com la fusta, el paper, el cartró, etc. Triar les versions reutilitzables i comprar productes de segona mà. El plàstic és un material a considerar només si és una opció més duradora que la resta. Els motius? No és renovable, se’n recicla una part molt petita i gairebé tots els tipus de plàstic perden qualitat en el procés de reciclatge. Optar per materials amb qualitat que garanteixin una durada. Adquirir matèries primeres reciclades com tèxtils, paper i fusta.

8. Facilitar una explotació sostenible dels recursos i promoure l’estalvi energètic i d’emissions

Optar per la fusta i derivats amb segell FSC o PEFC, electrodomèstics de baix consum d’aigua, mecanismes d’estalvi d’aigua a aixetes i vàter, i moderar el consum de carn. Decidir-se pel subministrament d’electricitat renovable, l’autogeneració domèstica amb plaques solars, electrodomèstics unplugged o de màxima eficiència, pa no precuit, cotxe elèctric i evitar o minimitzar les compres digitals.

9. Producció ecològica

Aliments, productes de neteja, cosmètics, pintures, roba etc. Els productes ecològics són aquells que provenen de les explotacions que segueixen la normativa ecològica autoritzada per cada comunitat autònoma. En la seva elaboració no s’han fet servir productes químics. Per saber si realment comprem productes que provenen de l’agricultura o ramaderia ecològica ens hem de fixar en l’etiquetatge. Pel que fa a la producció agrària ecològica, als productes hi ha d’aparèixer l’etiqueta ecològica de la Unió Europea “EUROFULLA” i, a Catalunya, ha d’anar acompanyada del segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

10. Evitar envasos innecessaris i facilitar el potencial reciclador dels productes

Comprar a granel, tant aliments com els detergents, prioritzar envasos grans, portar bosses i contenidors de casa, esquivar safates i blísters. Alhora, triar els materials que es puguin separar fàcilment (no és el cas dels brics, que estan fets de cartró, alumini i polímers), prioritzar envasos de vidre o cartró per sobre del plàstic, ja que els primers no perden qualitat en el procés de reciclatge.

Subscriu-te a la revista

Si has arribat fins aquí, deu ser perquè t’ha agradat el que has llegit fins ara. Per això t’animem a subscriure’t a la revista elCARRER.

Comparteix