CAN JOVE: Oportunitat o condemna?
Per Ferran Tomàs, Pau de Ribes i Tomàs Carandell Fotografia: Sergi Iracheta
juliol de 2022
Comparteix
El desenvolupament urbanístic del sector de Can Jove comportarà un creixement important del nucli de Ribes. Saltar la riera com a frontera natural fins ara respectada, per continuar l’expansió lligant amb l’Hospital Sant Camil. Però aquesta proposta no només ha significat la modificació d’allò que contemplava el Pla General vigent (elaborat al 2001), doblant el sostre d’edificació i ampliant els usos de l’espai, sinó que també posa sobre la taula el futur urbanístic i mediambiental del municipi, plantejant si paga la pena la destrucció que una urbanització d’aquestes característiques implicarà necessàriament. Per altra banda, la necessitat d’habitatge o de serveis sociosanitaris pot justificar l’assumpció d’una proposta com aquesta, sempre i quan realment es doni resposta a aquestes necessitats i no esdevinguin excuses per afavorir l’interès econòmic privat. Per últim, un creixement poblacional com el que pot comportar aquesta proposta (podria ser fins a uns 2.000 habitants més) hauria d’anar de bracet d’una planificació pel que fa als nous equipaments i serveis que el municipi necessitarà. En definitiva, ens plantegem si el projecte de Can Jove és una oportunitat o una condemna per a Ribes i Les Roquetes?
COM SERÀ EL PROJECTE DE CAN JOVE?
La proposta de desenvolupament del sector de Can Jove presentada per iniciativa del grup empresarial holandes VolkerWessels i aprovada per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, implica la creació d’un nou barri amb un conjunt d’edificacions i infraestructures de comunicació, serveis, etc., que transformaran el paisatge actual del municipi i, en especial, del nucli de Ribes. El sector de Can Jove, d’una extensió de 190.000 m2, delimita amb el nucli de Ribes per la banda de la riera des de Sota-ribes i fins a la BV-2113 i l’Hospital dels Camils per l’altra banda. Es tracta d’una zona que fins al dia d’avui s’ha reservat per l’ús agrícola, amb la presència d’una bosquina i de diverses masies de valor arquitectònic i patrimonial.
El Pla General del 2001, vigent en l’actualitat, va contemplar aquest espai per l’ús sociosanitari i residencial, vinculat al desenvolupament d’un pol d’activitat socioeconòmic lligat necessàriament a l’Hospital comarcal dels Camils. Malgrat que era una proposta de creixement (més de 20 anys després, no només el municipi, sinó la concepció del propi concepte de creixement ha canviat enormement) aquest es feia de forma molt continguda, donant sobretot protagonisme a l’ús sociosanitari i una presència menor al residencial (es contemplava un màxim de 205 habitatges) i vinculada a una avaluació mediambiental del conjunt del municipi i l’afectació del desenvolupament urbanístic global.
El projecte presentat en l’actualitat, i que ha comportat una modificació del Pla General (aprovada el setembre del 2021 per l’Ajuntament) ha introduït canvis significatius en aquesta proposta. Tot i que es presenta com un projecte que pretén “donar resposta a una demanda de serveis de caràcter supralocal amb la configuració d’un clúster del benestar per a la gent gran”, el nou barri de Can Jove contempla altres coses. D’entrada la modificació ha fet doblar l’índex d’edificabilitat, augmentar la densitat, el sostre màxim i el sostre residencial de tot el sector. Així mateix, s’ha incorporat el sostre comercial, alhora que també és cert s’ha augmentat el sostre d’ús sociosanitari i es quadruplica el sostre d’habitatge protegit. Si en la proposta inicial el nombre màxim d’habitatges era de 205 amb un mínim de 50 de protecció oficial, ara passaran a un màxim de 666 habitatges (114 de renda lliure, 221 etiquetats com a tutelats i 331 com a habitatges protegits). S’ha incorporat la possibilitat de desenvolupar l’ús comercial a la zona amb l’establiment de serveis especialment a la zona de Can Fontanals (uns 5.000 m2). Per la part dels serveis sociosanitaris, la proposta contempla la instal·lació d’un hotel, una residència per a gent gran i l’explotació econòmica dels habitatges tutelats amb serveis comuns com una piscina geriàtrica i d’altres.
“La modificació ha fet doblar l’índex d’edificabilitat i la densitat. S’incorpora lús comercial i és multiplica el sostre d’habitatge protegit. La proposta contempla a més un hotel, una residencia i d’altres serveis”
QUÈ HI HA DE L'ÚS SOCISANITARI?
La proposta en l’àmbit sociosanitari (que és un dels principals motius que justifiquen el desenvolupament d’un sector com el de Can Jove), està encara per concretar i per veure com es desenvolupa. No sabem gaire més que les intencions que explica la modificació del Pla General. Però sí que podem intuir, que hi ha una línia de treball cap a la que s’enfoca. La idea original semblava que partia d’un lligam estret amb l’Hospital Sant Camil, i la possibilitat d’ampliar instal·lacions, serveis, espai per la investigació i la docència, etc. En definitiva, un complement per la sanitat pública que esdevingués també un pol econòmic i social del municipi, així com un eix productiu de futur. Aquesta, però sembla que amb la modificació promoguda per VolkerWessels ha canviat significativament. L’aposta ara és per la constitució d’un pol d’atracció turística sanitària i explotació econòmica al voltant de les necessitats sociosanitàries, no tant del municipi sinó d’àmbits superiors. Això inclou la creació de 150 places hoteleres, 100 de residència per a la gent gran i 100 més com a centre de dia. No cal fer grans estudis, per poder entreveure que aquesta iniciativa no va encaminada a donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes del municipi, sinó que s’està orientant com una activitat per l’explotació econòmica. És aquesta la proposta de creixement i expansió que vol i necessita el municipi?
Aquest conjunt d’activitats, unides als habitatges tutelats que es proposen (i del que tampoc no tenim més informació ni concreció de com funcionaran, a qui aniran dirigits i quines necessitats pretenen cobrir) fan pensar més que el que el grup inversor VolkerWessels està pensant en desenvolupar és un complex residencial-sanitari per a jubilats (i cal entendre alhora que aquests seran sobretot de fora del municipi).
Espanya ja va fer una intent de convertir-se en la Florida d’Europa i atraure internacionals jubilats, amb bon estat de salut i amb un alt poder adquisitiu, durant els anys del boom immobiliari. Molts d’aquests complexos van anar en orris o es van reconvertir en hotels, alguns, però, van aguantar i actualment s’han coronat com a referents d’aquest mercat.
És el cas de Ciudad Patricia, un resort a Benidorm que funciona des de fa 35 anys i que va comprar el 2005 el grup Credo España, que forma part de la multinacional holandesa de la construcció de luxe VolkerWessels.
La manera de funcionar d’aquests complexos, i en concret de Ciudad Patricia, és mitjançant la compra de l’ús vitalici de les cases, no de la propietat. Podem entendre que aquest model és el que es traslladaria als pisos tutelats que preveu el projecte de Can Jove. En el cas de Ciudad Patricia, el preu mitjà per a una persona de 78 anys és de 170.000 euros. La majoria dels seus residents procedeixen d’Anglaterra i els Països Baixos i l’edat mitjana és de 79 anys en homes i 77 anys en dones. Aquests complexos són més semblants a un hotel que a un habitatge, ja que tenen serveis d’assistència sanitària i un gran nivell de socialització. Solen estar ubicats als afores de grans ciutats, a l’àmbit rural o la costa perquè necessiten grans extensions de terreny. Els seus demandants més grans són britànics, alemanys, holandesos i escandinaus que busquen sol, un cost de la vida inferior al dels seus països d’origen i serveis mèdics de qualitat.
Segons el mateix document de la modificació del Pla General, i com a part de l’argumentari per defensar la proposta, s’explica que VolkerWessels té una dilatada experiència en la promoció i gestió d’assentaments sociosanitaris i de barris residencials. Imaginem que aquesta referència passa per propostes com la de Ciudad Patricia, o d’altres projectes turístics que el grup ha desenvolupat, així com conjunts residencials d’alt estanding o luxosos dels que també n’ha fet bandera el grup.
“La proposta de Volkerwessels es la constitució d’un pol d’atracció turística sanitària i explotació econòmica de les necessitats sociosanitàries, no tant del municipi sinó d’àmbits superiors”
L'ENTRAMAT EMPRESARIAL
Tal com explica la modificació del Pla General, el desenvolupament d’aquest sector ha estat fruit de la iniciativa presentada per la societat FUTUR CAN JOVE SLU, una societat constituïda per l’entitat mercantil JADE MANAGEMENT SL, que al seu torn forma part del grup VOLKERWESSELS d’origen holandès. Aquesta societat representa més del 61% dels sòls de l’àmbit del sector de Can Jove.
La societat FUTUR CAN JOVE SLU, es tracta d’una empresa creada l’any 2020 com a Societat Limitada Unipersonal, amb un soci únic que és l’entitat JADE MANAGEMENT SL i en la que consta com a Administradora Solidària Juliette Femma Bleekemolem. El passat mes de desembre del 2021 l’empresa va passar d’un capital de 40 mil € a un capital d’1 milió 250 mil €. D’ençà de la seva creació, el domicili social de l’empresa ha estat Av. Miguel Utrillo, 31, de Sitges. En aquesta mateixa direcció consta inscrita la societat propietària JADE MANAGEMENT SL, creada el 2004 per la promoció de tota mena de projectes urbanístics i immobiliaris. Consta que disposa d’un capital de 2 milions 750 mil €, i figuren com a Administrador Únic Petrus Martinus Johannes Maria Jacobs, i com a Apoderada Solidària (altre cop) Juliette Femma Bleekemolen.
Es tracta de dues persones importants en les operacions del grup VOLKERWELLNESS a l’Estat espanyol, ja que apareixen en diferents càrrecs en diversitats d’empreses vinculades a la multinacional holandesa. Potser és a través de CREDO ESPAÑA com el grup VOLKERWELLNESS ha desenvolupat la majoria d’operacions a l’Estat. Aquesta empresa, també registrada a Av. Miguel Utrillo, 31, de Sitges, i que també compta amb Femma Bleekemolen com a Apoderada solidària, té per objectiu (segons la pròpia web) el desenvolupament de projectes immobiliaris a la Península Ibèrica, en particular a la Costa Blanca i a Catalunya. Curiosament, trobem diversos projectes pensats, projectats i/o desenvolupats a la comarca del Garraf. Cal destacar el projecte de desenvolupament d’una nova urbanització a Olivella, presentada com a Eco Holiday Resort, que ocuparà 20 Ha i tindrà prop de 250 habitatges i apartaments. A Sitges (en concret a Vallpineda) CREDO té previst la construcció d’un gran Business Center, amb tota mena de luxes i serveis. També cal afegir viles luxoses projectades i construïdes a urbanitzacions com Vallpineda, Quintmar, Levantina o Els Cards.
Una connexió si més no curiosa de tot aquest entramat, és amb el despatx d’arquitectura ARCADES ARQUITECTURA MEDITERRANEA, ubicats també a Av. Miguel Utrillo, 31, i que han estat encarregats de portar tots els projectes de CREDO a la comarca. Segons consta, ARCADES té dos socis, per una banda Petrus Martinus Johannes Maria Jacobs (ja ha aparegut com a administrador únic de JADE MANAGEMENT) i per l’altre Jelko Aafko Schuur, els dos com a administradors solidaris de l’entitat. Jacobs forma part de diverses empreses en qualitat d’administrador, apoderat o liquidador relacionades directament amb el grup VOLKERWELLNESS i les seves operacions, però en aquest despatx també ha treballat, casualitat o no, el marit de l’alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido.
Hi haurà qui cregui que així es tanca el cercle perfecte d’aquest entramat empresarial que tant d’interès ha compartit amb l’Ajuntament pel desenvolupament del sector de Can Jove.
“Hi haurà qui cregui que es tanca el cercle perfecte d’aquest entramat empresarial i de negocis connectats entre el grup empresarial i l’ajuntament. Està per veure a qui aniran els beneficis.”
L'AFECTACIÓ MEDIAMBIENTAL: creixement urbanístic i sostenibilitat, el tàndem impossible
El 2050 s’estima que hi haurà 9.700 milions d’habitants al món. Segur que de vegades ens imaginem com serà Ribes i Les Roquetes d’aquí a 50 anys. Quan pensem en com serà el poble del futur, ens el podem imaginar molt modern. És cert que la majoria de ciutats i pobles seran cada vegada més moderns, però hem de lluitar perquè, a més de moderns, siguin verds, perquè la nostra comoditat no sigui a costa del medi ambient. El que és modern de debò és no fer mal a la natura quan construïm habitatges.
Futurista no vol dir només alta tecnologia i robòtica, també vol dir més qualitat i benestar per als humans i el planeta que habitem. En aquest sentit la servitització, com a model de negoci, evita l’acumulació i propietat permetent que la gent disposi de certs serveis quan els necessites. Això també és innovació, i és que més enllà de la tecnologia, la innovació té a veure amb la qüestió social, amb servir a les persones, amb tenir cura dels recursos i amb treballar la cultura del benestar a les empreses, els projectes o els entorns laborals. Hi ha vida més enllà de la innovació tecnològica.
Nosaltres, la gent del carrer, ens imaginem els barris del futur, malgrat ser moderns, respectant el medi ambient i les espècies que hi habiten, la salut física i mental de les persones, la cura cap als animals, els estils de vida sostenible i l’equilibri amb el territori que ens envolta.
L’empremta ecològica és l’índex per valorar l’impacte sobre la terra d’un determinat model o forma de vida i el seu grau de sostenibilitat. L’empremta ecològica es correspon amb l’àrea de territori ecològicament productiva (conreus, pastures, boscos o ecosistema aquàtic) necessària per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per una població definida amb un nivell de vida específic indefinidament, sigui on sigui que es trobi aquesta àrea.
Cal recordar que el projecte del qual estem parlant es vol construir al bell mig del connector ecològic del Montmell, Marmellà, Foix i Massís del Garraf que compleix una funció ecològica molt important que cal protegir. A més a més, el corredor fluvial que passa per la part de ponent del nucli principal de Sant Pere de Ribes és de vital importància per a la connexió entre els espais PEIN que formen part de la Xarxa Natura 2000.
La riera de Ribes ressegueix la vora nord d’aquest sector, i al cap de mil metres desemboca al tram de la riera que forma part de la Xarxa Natura 2000. Aquest tram de riera que passa pel sector recull les aigües del torrent de Can Puig i del torrent de Sant Pau i, sobretot, de la riera de Begues i la riera de Vilafranca.
Això es pot observar en el plànol d’espais oberts del Pla territorial metropolità de Barcelona, on es pot veure com es dibuixa un corredor biològic que segueix la riera de Vilafranca de nord a sud.
Aquesta funció ecològica és la que els redactors del PGOU van intentar respectar amb els paràmetres urbanístics de baix índex d’edificabilitat i que amb la posterior modificació del PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) queda desprotegida.
L’avaluació ambiental del projecte
Els plans de 2001 eren encara expansionistes i no tenien en compte cap mena d’avaluació ambiental perquè no era preceptiva. Però quan es va realitzar aquesta modificació puntual del PGOU hagués calgut una avaluació ambiental de tot el municipi ja que els criteris que s’aprovessin amb aquesta modificació podien afectar també tots els altres sectors urbanitzables pendents de desenvolupar. L’única referència ambiental del Pla General en el moment de la seva tramitació va ser una auditoria ambiental. Una modificació tan dràstica com la que s’ha fet requeriria necessàriament d’una avaluació ambiental en profunditat.
Un dels arguments recurrents en aquest tipus de projectes d’urbanització, es el compromís de compensar qualsevol pèrdua de l’entorn mediambiental amb nous espais o àrees verdes. Pensar que la destrucció de l’entorn i el medi natural i tot allò que comporta, es pot compensar amb zones verdes, forma part d’una lògica urbanística del segle XX, basada en el creixement pel creixement, que ha comportat la progressiva destrucció del planeta.
“Pensar que la destrucció de l’entorn i el medi natural es pot compensar amb zones verdes, forma part d’una lògica basada en el creixement pel creixement”
EL MODEL ECONÒMIC PRODUCTIU
El sistema econòmic predominant es basa en el creixement permanent, i aquest plantejament és incompatible amb la sostenibilitat. Així de clar. El capitalisme precisa endeutar-se per a continuar creixent, i necessita créixer per a retornar el deute.
Els actuals representants públics utilitzen les característiques de l’actual sistema econòmic, el qual s’ajuda de la publicitat, per a provocar la cerca constant d’unes discutibles necessitats. I una d’aquestes necessitats, que cal expandir-se i augmentar les zones edificables, és en si mateix tot el Projecte de Can Jove.
En aquest sentit, recordem l’existència d’un “llindar de desenvolupament econòmic”, a partir del qual la qualitat de vida de les persones comença a disminuir. En economies pobres, l’evolució del benestar està molt relacionada amb la del PIB, ja que permet gaudir de béns i serveis fonamentals. No obstant això, en economies riques es redueix aquesta relació, perquè a partir d’un cert punt de creixement augmenten més ràpidament els factors desfavorables que els favorables. De fet, en la nostra societat, els indicadors de benestar s’han estancat o fins i tot han disminuït els darrers anys.
Les necessitats socials d’habitatge es fan servir per justificar el creixement urbanístic que, de fet, són injustificables en un context de crisi climàtica on se suposa que s’hi hauria de posar fre.
Malauradament, la reserva d’habitatges de protecció pública es l’excusa que es fa servir per justificar el creixement urbanístic i per amagar les males polítiques de gestió del dret a l’habitatge de l’actual Consistori. Aquesta és la fugida cap endavant d’una administració incapaç d’implementar una política d’habitatge coherent.
Els esforços per potenciar l’eficiència energètica i la integració paisatgística dels habitatges que s’han planificat per aquest projecte no arriben a contrarestar l’explotació excessiva del nostre territori, i l’única solució viable i equitativa passaria per un decreixement planificat.
S’ha d’invertir en un model de criteris de producció neta i que assumeixi que l’economia és entròpica i que no n’hi ha prou que sigui més circular. Economia circular sí, però amb sobrietat, aplicant el minimalisme intel·ligent i qüestionant el consum il·limitat.
“Amb la gentrificació no se solucionarà en cap cas la demanda d’habitatge assequible, al contrari, s’afavorirà l’augment de preus i la conversió en un municipi per a turistes amb alt poder adquisitiu”
EL PROCÉS DE GENTRIFICACIÓ
Amb la Modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana a l’àmbit del sector SUPP‐6 Can Jove, al terme municipal de Sant Pere de Ribes (OTAABA20200092 ‐ URB 136‐20) es dupliquen l’índex d’edificabilitat, el nombre màxim d’habitatges, el sostre màxim i la densitat màxima.
La modificació que serveix de pas previ per a poder dissenyar i avalar tot el projecte objecte d’aquest reportatge, al nostre entendre, afavoreix l’aparició de la gentrificació. Entesa a grans trets com un procés progressiu d’augment de cost i en general de nivell de vida i condicions, que acaba implicant l’expulsió dels habitants d’un territori que per les seves condicions socioeconòmiques ja no es poden permetre viure-hi.
Si bé la gentrificació ha sigut inicialment exposada per a explicar l’elitització d’alguns barris de les grans ciutats han pogut experimentar, aquest procés amb diferències també s’ha estès a pobles i viles on el procés de les segones residències i l’enfocament cap al turisme ha sigut clau per explicar algunes remodelacions urbanístiques. Si bé el turisme pot ser pensat com una font d’ingressos econòmics, aquest pot esdevenir problemàtic quan, en massa, s’inserta en barris i teixits socials que no estaven pensats per l’acollida massiva, generant efectes negatius que fomenten l’expulsió dels residents amb menys recursos.
Al nostre parer aquest tipus de projecte, en afavorir l’aparició d’aquest fenomen, no solucionarà en cap cas la demanda d’habitatge assequible, ben al contrari, normalment afavorirà l’augment de taxes i del lloguer i, en general, un augment de la inflació a tot el municipi, convertint-lo en un municipi per a turistes amb alt poder adquisitiu provocant l’expulsió de la població autòctona i, en especial, d’aquelles generacions joves que hauran d’enfrontar el repte de trobar habitatge, o aquelles famílies que en l’actualitat ja veuen diàriament perillar aquest dret.
Gent del carrer «La gentrificació és només l’aleta del tauró que veiem sobre l’aigua. A sota hi ha la resta del tauró: una nova economia americana en la qual la majoria de nosaltres serem més pobres, una minoria serà molt més rica, i on tot anirà més de pressa, més homogeni i més controlat o controlable» –Rebecca Solnit (2000).
PARLEM D'HABITATGE?
Un dels principals arguments que aparentment justifiquen una proposta com aquesta, és les necessitats d’habitatge al municipi. No entrarem en detall en explicar com aquest dret no és cobert ni garantit a Ribes i les Roquetes, simplement estarem d’acord en que hi ha necessitat d’habitatge. Ara bé, a l’hora d’adherir-se amb entusiasme al desenvolupament d’un projecte com el que es presenta per Can Jove, cal tenir clar que aquest suposarà un avenç important per la situació de l’habitatge al municipi.
En primer lloc, se’ns ha parlat d’un possible nombre de més de 300 habitatges de protecció oficial en la zona. Bé, el terme que s’utilitza de forma pública és el d’habitatge assequible. Cal però, tenir en compte diverses característiques dels habitatges de protecció oficial a l’hora de valorar el seu desenvolupament. En primer lloc que es tracta d’una proposta que contempla la modificació puntual del Pla General que fixa un màxim de 331 habitatges, que podrien ser menys en la seva concreció. En relació al total que es preveu construir en el desenvolupament del sector, l’habitatge de protecció oficial no arriba al 50%. Ha estat, però, la inclusió d’aquest un dels arguments principals per justificar el conjunt de la proposta.
Però si tenim en compte les dades actuals, per la zona en la que se situa Ribes i les Roquetes, el preu màxim del m2 de protecció oficial és de 3.001,68€ en el cas de venda i en 9,23€ el m2 en el cas del lloguer. Si la grandària mitja dels pisos que es projecten estarien sobre els 70-90 m2, el preu en cas de venda podria estar al voltant dels 250.000 € i en el cas del lloguer de 750€. De la proposta presentada però no s’especifica si aquest habitatge serà destinat a venda o a lloguer. Podríem entendre que si es tracta d’una promoció privada, el més lògic és que aquesta es faci per la venda, perquè simplifica el procediment i les necessitats, a més del seguiment un cop ocupats. Caldria valorar si realment el desenvolupament d’aquesta proposta tindrà realment un efecte de cobrir les necessitats del municipi (i sobretot dels veïns i veïnes que hi resideixen) en matèria d’habitatge. El que sí que sabem, és que l’habitatge de renda lliure (i aquí s’inclou l’habitatge tutelat) passa de 290 habitatges en la proposta inicial del Pla General, a 336 en l’actual modificació. És cert que es quadruplica el sostre d’habitatge protegit, però fa dubtar que compensi el fet que s’hagi doblat l’índex d’edificabilitat, el sostre màxim i el sostre residencial de tot el sector, i s’hagin incorporat els usos comercials.
Tal com apunta la pròpia memòria del projecte, ja de sortida, es contempla que més d’un 20% dels habitants que ocupin els habitatges d’aquest sector, ho facin amb un ús de segona residència. Són aquestes les necessitats del municipi? No aprofundeix aquest fet en el procés de gentrificació del municipi, i en especial del nucli de Ribes? Més si s’acompanya d’una proposta de “turisme” sociosanitari, un centre hoteler i aproximadament 20.000 m2 destinats a zones comercials. I un últim apunt que sembla que ni el projecte, ni el seguit d’informes que l’acompanyen i el justifiquen tinguin en compte és que la urbanització de tot el sector de Can Jove significarà un augment de població força important (podria arribar a ser d’unes 2.000 persones). Algú ha tingut en compte que això vol dir que serveis i equipaments municipals hauran de donar resposta a aquesta realitat?
“Com apunta la memòria del projecte,es contempla que més d’un 20% dels habitants que ocupin els habitatges ho facin amb un ús de segona residència. Són aquestes les necessitats del municipi?”
Subscriu-te a la revista
Si has arribat fins aquí, deu ser perquè t’ha agradat el que has llegit fins ara. Per això t’animem a subscriure’t a la revista elCARRER.