Editorial març 2023

Aquest any és any d’eleccions! Ben aviat, la campanya agafarà forma i intensitat i començarà a ocupar tots els racons d’una part important de les nostres vides. Sentirem discursos de tota mena, moltes promeses també, i grans propostes que miraran de captar no només la nostra atenció sinó també el nostre vot. Alguns ho faran amb propostes que semblen més campanyes d’exaltació i culte als lideratges que no propostes per governar un municipi. Altres ho faran basant-se en allò que ja han demostrat al passat o en la passió que mostren per continuar avançant en la seva carrera política. En aquestes eleccions, potser hi haurà qui des de postulats no només antidemocràtics sinó obertament feixistes, masclistes i racistes promouran l’odi i l’enfrontament social per treure’n rèdit electoral. No és una situació nova a l’estat espanyol, ni tan sols a Catalunya, però en aquestes eleccions municipals sí que serà una bona oportunitat per mostrar col·lectivament el rebuig unànime a aquest feixisme, que hem après de tants altres cops que només avança quan no se’l combat.

Estimar el poble en què és viu no només no és incompatible amb ser-ne crítics amb la seva realitat. Si cada cop més joves i més famílies es veuen empeses a abandonar el municipi perquè els preus i opcions d’habitatge els impedeix accedir-hi, s’ha de dir. Si progressivament va desapareixent dels nostres nuclis un comerç de proximitat arrelat i compromès amb la vida dels veïns i veïnes en benefici de supercomplexos i grans àrees comercials que tal com un dia arriben un altre marxen, s’ha de dir. Si les opcions de feina al municipi passen cada cop més per acceptar condicions laborals de precarietat o per llargues carreres acadèmiques que a la fi no porten els resultats promesos, s’ha de dir. Si veiem una contradicció flagrant en pensar i executar mesures per pal·liar i posar fre a l’emergència climàtica que viu el món i continuar venent i trossejant el territori i el ja malmès entorn natural per beneficiar a grans projectes urbanístics pensats pel turisme, la segona residència i un model econòmic depredador, s’ha de dir. Això, al nostre entendre, també forma part d’estimar Ribes i les Roquetes.

Té l’Ajuntament de Ribes i Les Roquetes els recursos, competències i oportunitats de donar resposta a aquestes qüestions? És com a mínim qüestionable. Marc legal d’àmbit superior, un finançament molt condicionat i unes dinàmiques i obligacions que enquadren molt la seva acció. Però també és l’Ajuntament una maquinària d’un volum i dimensions considerables, amb uns recursos econòmics, tècnics i humans importants (en el cas de Ribes i Les Roquetes molt importants) i el coneixement i proximitat a un territori i la seva gent (a la que només cal escoltar) que no té cap més administració ni poder públic. És a més la responsable de decisions directes que s’han adoptat i que afecten el passat, el present i sobretot el futur de les nostres vides. L’habitatge, el comerç, l’ocupació o el medi ambient són temes sobre els quals s’ha decidit (incloent-hi decidir no fer res) en moltes ocasions en el nostre Ajuntament en els darrers anys, i és allà a on podem trobar les respostes a com és que passa això o allò. És per això, que des d’El Carrer creiem que és necessari aquest pensament crític, al qual esperem haver col·laborat amb el nostre contingut aquests dos anys, per definir la nostra participació política, si volem que tot allò que no ens agrada o que creiem que podria estar molt millor del nostre municipi, canviï.