Editorial novembre

La realitat és complexa. Des d’El Carrer intentem ser-ne conscients, per això les nostres aportacions parteixen de la voluntat d’analitzar, comprendre i explicar a la nostra manera tot allò que ens envolta. Conèixer, aprendre, visibilitzar, denunciar son alguns dels verbs que més ens agraden. Ho seguirem fent, millor o pitjor, amb la vocació de millorar que tenim com a brúixola l’equip d’El Carrer i el suport i col·laboració de subscriptores i lectores, que al final donen sentit i continuïtat al projecte. I quan cal ens posicionem sense embuts.

El terrorisme masclista mata. Aquesta també és una realitat. En el que va de 2021 s’han registrat a Catalunya 13 feminicidis. A l’Estat espanyol la xifra és de 62. I per donar perspectiva, des que l’any 2010 es comencessin a documentar els feminicidis, s’han registrat 1238 dones assassinades per homes a l’Estat espanyol. Però el feminicidi és l’extrem d’un contínuum de terror que pateixen les dones que inclou l’assetjament i abús sexual, la violació, l’esclavatge, el maltractament físic i emocional, i tantes altres pràctiques d’abús i denigració envers a les dones que parteix d’una posició de poder i privilegi d’homes. Un conjunt que dona forma i cos al que anomenem terrorisme masclista, i del que sempre en són víctimes dones i nenes, mares, àvies i filles. A Catalunya és registren tres denúncies per violació al dia, sabent a més que la xifra oculta seria molt més elevada.

Aquesta realitat exigeix necessàriament de respostes a l’alçada. En això també estem compromesos. Hem de conèixer, cal visibilitzar i continuar denunciant el temps que faci falta, i amb l’energia i esforç que requereixi. I demanar també del primer a l’últim dels responsables que articulin les mesures necessàries per destruir l’estructura i lògica patriarcal i masclista que dona cabuda, impulsa i és
còmplice d’aquest terrorisme. Allà on sigui present, al sistema judicial, educatiu, sanitari, familiar, comunitari, etc.

Un dels lemes que més hem escoltat és el que diu que cal que protegim a les nostres filles. I sí, és evident que una de les necessitats és la de fer tot el possible per garantir aquesta protecció i seguretat, de la qual avui no disposen, enfront del risc de patir la violència i l’abús masclista. Quedar-nos només amb això seria contribuir a la revictimització i a la transmissió d’un clima de por i temor que està en la base de la supremacia masclista. Tant o més important és ficar-nos al cap que el que és necessari és educar els nostres fills. Perquè qui de forma immediata ha de canviar són ells, els homes. Qui practica aquesta violència d’una manera conscient o inconscient, explícita o implícita, i d’una forma o altra gaudeix d’uns privilegis en una situació d’opressió i desigualtat. Els que seran subjectes i responsables d’aquest terrorisme masclista, que diàriament humilia, abusa, persegueix i mata a dones i nenes arreu. Perquè ens volem
vives, amb vides dignes i lliures!