Editorial juliol

“Hauríem d’utilitzar el passat com a trampolí i no com a sofà” – Harold MacMillan. 

Per Consell editorial

juliol de 2021

Comparteix

#SobreViure

Aquest poble és una merda! 3 habitacions, 2 vàters, 125m2, casa cèntrica, zona antiga, 480.000€ al carrer Calvari. I com diu un amic, el calvari no és només el nom del carrer sinó el preu de l’habitatge a Ribes i Les Roquetes, i a tota la comarca (menys a Terramar que estan de rebaixes). Paradoxes de la vida, perquè viure al municipi és fantàstic, si t’ho pots permetre, si ho pots pagar. És un burrada el preu de l’habitatge i és de burros pensar que viure destinant-hi més del 40% del sou d’una família és viure.

Però no només puja el preu de l’habitatge, tant de venda com de lloguer, sinó també tot el cost de la vida. Comerços “delicatessen”, productes gourmet, tot ben posat, tot ben maco. Tot és bufó per a vendre, per fer més gran l’aparador.

A la venda? el més bàsic, un sostre, una habitació, una vivenda. Bufons són aquells que malden entre acaparadors, rendistes, o “petits propietaris”. Gent que viu una vida sense treballar, son rendes extractives perquè no produeixen, sinó que viuen per sobre d’altres en base a d’altres. Com diuen ells mateixos: “Només gestiono patrimoni familiar, no res… uns 5 pisets i 2 locals…, mal aprofitats, que tenia la meva família i ningú en treia profit… però si encara hi perdíem diners”.

Cada dia és més car viure a ribes i no haver-ne fet negoci. En el moment ideal era aquell piset, la vinya de l’avi, els garrofers oblidats o el pis de la veïna que vam comprar, per ajudar-los. Ara el fet de viure a Ribes és un maldecap per a una majoria que ho fa i intenta. I un benefici per una minoria, que en treu rèdit i que cada vegada els hi va millor.

Viure a Ribes i Les Roquetes és una merda! Perquè si un poble expulsa els seus fills i filles per no poder pagar el preu d’un habitatge, exclou la gent en funció de la renda, la classe. No mereix res, que ningú l’estimi. No es pot viure bé en un poble que maltracta els seus veïns i veïnes a base de lloguers abusius, que condemna i exclou a una determinada gent a marxar. Treballar de mileurista i pagar com a benestant és una formula finita i que acaba sempre en negatiu.

Tot i els titulars, tot i la tranquil·litat, tot i la façana, tot i la imatge de postal que moltes vegades tenim dels nostres carrers, la realitat és que cada dia és més car no ser ric en aquest poble . Cal replantejar quin municipi volem, com el volem, i sobretot per a qui el volem… si ho deixem en mans del mercat ja sabem com acabarà… malamente!! O hi ha una implicació directa i decidida de les administracions públiques, o Ribes i Les Roquetes serà molt bonic per una foto de cap de setmana, però una merda per la majoria dels seus veïns i veïnes.

“Ribes i Les Roquetes serà molt bonic per una foto de cap de setmana, però una merda per la majoria dels seus veïns i veïnes”

Crèdits

Producció Editorial
Associació El Carrer per la Lliure Circulació de la Informació

Consell Editorial
Tomàs Carandell, Pau Garriga, Paula Antón de Vez

Fotografia
Sergi Iracheta

Disseny i Maquetació
Pau Garriga, Paula Antón de Vez

Disseny i coordinació Web
Oriol Martí

Correcció Lingüística
Gemma Falcó

Administració
María Moragues

L’equip de El Carrer som…
Francesc Pascual, Ferran Tomàs, Vinyet Duran, Gina Garriga, Núria Martí, Patricia Bertolin, Irene Marquez, Alba Garriga, Victoria Puyoles, Mina Leprevost, Esther Rodríguez, Xavier Lacort, Mercè Alsina i Joan Garriga.

En aquest número hi han col·laborat: Pere Avilés, Zoa Glasmeyer, Núria Martinez, Sabrina Mas, Aroa Bertomeu, Núria Espachs, Miquel Serra, Fran Moreno, Gerard Gómez i Professorat i alumnat de l’institut Can Puig.

Impressió: Gràfiques Voisin-Mateu (Vilafranca del Penedès)

Dipòsit Legal
B21014-2020

Tiratge
500 exemplars

Comparteix