La trajectòria del psicòleg, educador i periodista Jaume Funes té més de quaranta anys en els que, com ell mateix comenta, ha fet de “predicador” incentivant la reflexió (i l’acció) al voltant de de com són els nostres infants i adolescents i com enfrontem el repte d’educar-los i acompanyar-los. Si té una virtut (poc habitual en un present de best-sellers d’autoajuda i guies màgiques) és que planteja les seves propostes des de la necessitat de dubtar i la voluntat d’aprendre experimentant.
Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito no és ni el primer ni el darrer llibre de Funes. Abans, havia escrit sobre la delinqüència i la justícia juvenil, el fenomen de les drogues en l’adolescència, la desigualtat i les injustícies del sistema educatiu, o la violència i, després, ho ha fet sobre pedagogia, els riscos de l’entorn digital o la salut mental. Prolífic escriptor, desenvolupa una prosa didàctica i directa, comprensible que, en base a les incerteses que planteja ahir, avui i demà viure l’adolescència (la pre i la post també) ens carrega d’arguments per educar des de la seguretat, el respecte i la mirada positiva.
Però no tot són flors i violes, i Funes no ens diu això que tan sovint sentim que estiguem tranquils, que tot anirà bé. No, perquè està convençut, i així ens ho transmet, que no val qualsevol manera d’educar els adolescents i algunes formes de fer-ho (i en especial algunes de no fer-ho) generen desastres. És per això, per aquesta vocació reflexiva i constructiva de fons que presenta, que Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito és altament recomanable per a tots i totes aquelles que, d’una forma o altra, estem al costat, observem, escoltem, compartim, preguntem o discutim amb adolescents.
El llibre està dividit en dues parts, però escrit de forma que pot ser llegit en qualsevol ordre. El fet és que algunes de les idees claus es troben de forma repetida i sistemàtica amb l’habilitat de fer-se comprensibles, perquè són traslladades a l’experiència real. No es tracta d’un llibre d’un elevadíssim contingut teòric, malgrat que és evident que en el rerefons hi ha un gran coneixement i una elaboració basada en l’estudi i l’experiència.
En la primera part, Funes intenta descriure, resumir, comprendre les adolescències amb la idea d’entendre “el principi educatiu que cal comprendre la seva lògica, els seus arguments, sense que aquesta comprensió signifiqui justificar, donar per bo el que fan”. En la segona part, Funes ens convida a reflexionar sobre el lloc que ocupem les persones adultes en relació amb els adolescents. Els desconcerts educatius, les tensions i reaccions adultes, els riscos, les identitats, els conflictes, però defugint de plantejar receptes per entomar-ho si no resumint allò que l’autor ha viscut “com a útil i el que sé que té una alta probabilitat d’arruïnar adolescències”.
En aquest segon bloc, hi trobarem quatre grans temàtiques o preocupacions: la gestió dels riscos i la sobreprotecció en el món d’avui i una etapa vital marcada per les ànsies de conèixer i experimentar. El paper de l’escola, més enllà de la preocupació per la continuïtat dels estudis, pels títols o per la construcció del futur. L’abordatge de la salut mental, entre l’obsessió dels adults i les dificultats per ajudar a adolescents que no volen ser ajudats i, en últim lloc, com acompanyar en la comprensió de la societat, perquè “l’adolescència no sigui el temps per consolidar-se com a dependents del mercat, fidels a diferents dogmes, aliens a com s’organitza la societat”.
Una forma de resumir el que podreu trobar en aquest llibre és que Funes inspira més que alliçona, dubta més que sentència, compren més que jutja i proposa més que imposa; perquè la seva proposta no deixa de ser un recull de múltiples veus de les adolescències.
Jaume Funes
(Cornellà de Llobregat, 1947)
És un psicòleg, educador i periodista. Ha treballat en l’atenció educativa i terapèutica, la supervisió i l’acompanyament d’equips. Especialitzat en el món dels adolescents i les seves dificultats socials, ha estat professor i investigador.
