La trama parteix de l’assassinat cruel d’una jove immigrant a Barcelona. A partir d’aquí, policia per una banda –i, no ens enganyem, amb poc interès- i coneguts per l’altra investigaran per esbrinar qui i què s’amaga darrere la terrible mort de Rihanna, alhora que reconstruiran la seva història i trajectòria vital, que ens portarà a una banda i l’altra de l’estret de Gibraltar.
I aquí va una de les primeres virtuts de la proposta d’El Maimouni: perquè la història de Rihanna no és una ficció pensada i forçada per encaixar en un relat, sinó que és, en realitat, la reconstrucció de la vida de molts joves que, a Barcelona, com a tantes d’altres grans ciutats, viuen als marges i condemnats a la precarietat. Per molt improbable que, en un primer moment, ens pugui semblar, a poc a poc, la lectura ens farà entrar en aquest món al que la majoria de la societat dóna l’esquena, quan no criminalitza i persegueix, per comprendre i empatitzar, des d’una visió crítica, el que viuen diàriament aquells i aquelles que es veuen empesos a sobreviure en les ombres de la gran urbe del turisme i la gentrificació. I Nadie salva a las rosas està impregnada de la veracitat que aporta El Maimouni per la seva experiència personal i professional, en la que, ben segur, podríem trobar pinzellades de la seva pròpia vida.
En segon lloc, cal destacar la forma en què ens és narrada la història. El Maimouni ens ofereix un joc de veus intercalades en el que hi participen tots els protagonistes, i que ens obliga a endinsar-nos en la primera persona de cada un d’ells i elles, arribant a conèixer tots els matisos de les seves pròpies percepcions i intensitats emocionals, i a realitzar aquest viatge en la seva pell. Especialment, sobresurten la Marina i en Yucef, amiga i educador social de Rihanna respectivament, i la relació que s’estableix entre ells a mesura que avancem pàgines. Per si això no fos prou, per poder conèixer a fons el que ha succeït la narració ha d’anar endavant i endarrere en el temps, establint-se un procés de descobriment equilibrat que despertarà tensió i intriga a parts iguals.
I un podria pensar que amb un plantejament com aquest, amb uns personatges amb molts matisos i travessats per diferents realitats i discriminacions, un contingut evident de crítica social i una proposta narrativa arriscada, la lectura de Nadie salva a las rosas pot esdevenir feixuga i avorrida. Doncs, tot el contrari! Youssef El Maimouni ha sabut condensar tot això en una novel·la que, de principi a fi, és senzilla de llegir, de seguir i, sobretot, de gaudir.
Nadie salva a las rosas és la segona novel·la de El Maimouni que va debutar el 2021 amb Cuando caminen los montes (Rocaeditorial), una novel·la històrica ambientada en la Guerra Civil Espanyola, protagonitzada per un jove que s’allista a les tropes mores de l’exèrcit de Franco, que s’aixeca contra la República, en la cerca de millorar la seva situació personal, però que haurà d’afrontar la realitat del que implica la guerra i els seus episodis més catastròfics.
Youssef El Maimouni
(Ksar el Kebir 1981)
És educador social, filòleg i escriptor. De ben petit, la família es va traslladar a Coma- ruga (Tarragona). A més d’escriure, El Maimouni dirigeix un espai juvenil al centre de Barcelona i escriu a la revista Masala.
