Les Miraguanes som quatre dones que ens vam trobar, arran del 50è aniversari del GER, per fer una de les cinquanta actuacions que van tenir lloc a la plaça, durant la Festa Major d’estiu del 2022. La Lidia, veient la necessitat de sumar actuacions a l’acte, va proposar a la Maria participar-hi juntes d’alguna manera. La Maria va pensar en la Marta i la Sandra perquè sabia que les engrescaria -i perquè, segons ella, la Marta i la Sandra sempre estant fent coses-.
A la primera trobada, la Maria ens va proposar llegir el poema Nina de Miraguano (que canta en Pau Riba amb l’orquestra Fireluche). La primera idea va ser la d’una lectura a l’escenari, més clàssica, buscant quatre veus diferents. Però, en aquella trobada, després d’escoltar la cançó, la Lidia va visualitzar escenificar-la com un encanteri. De seguida, a totes ens va agradar i hi vam aportar les nostres idees i transformàrem aquell poema en una actuació molt dinàmica, a baix de l’escenari, amb elements “màgics”… i li vam donar una connotació altament feminista. L’actuació va tenir molt bona rebuda i a totes quatre ens van néixer les ganes de continuar treballant juntes.
Al cap de poc, la Lidia ens va fer una proposta: -vull fer un espectacle feminista! I totes ens hi vam tirar de cap. A partir d’aquí es va començar a gestar el que seria l’espectacle Antipatriarcal. A les nostres trobades, no només treballàvem els textos que volíem interpretar, sinó que fèiem un treball individual i col·lectiu de totes les coses que ens travessen a nivell emocional i relacional com a dones d’aquesta societat heteropatriarcal en la qual hem crescut i que volem transformar.
A mesura que anàvem compartint les nostres experiències, s’anava dibuixant l’estructura i la intencionalitat del nostre espectacle i s’anaven definint els textos que vam triar per fer-lo, amb autores referents com la Brigitte Vasallo, la Marianela Saavedra i d’altres, que ens van ajudar a donar forma i contingut a tot el que volíem expressar. El procés individual que vam fer cada una de nosaltres va ser molt divers. Cadascuna estava vivint un moment personal que va condicionar l’espectacle de la mateixa manera que els textos que vam triar ens van interpel·lar i van incidir en les nostres vides.
TOT AQUEST PERIPLE,TAMBÉ HA TINGUT ELS SEUS MOMENTS BAIXOS, MOMENTS EN ELS QUALS CADA UNA HA HAGUT DE SUPERAR REPTES I PORS PERSONALS
Igualment, durant tot aquest procés, vam aprendre a escoltar-nos, donar-nos veu, empatitzar i teixir complicitat entre quatre persones que no havíem treballat mai juntes. Amb la suma de les nostres catarsis individuals, vam dibuixar una mirada conjunta, crítica i constructiva, que ens va portar a crear un espai segur, amb dinàmiques d’acompanyament, que ens han permès a cada una prendre consciència i sanar moltes coses.
I va arribar l’hora de posar en escena tot això. La nostra intenció era que sortís un muntatge dinàmic, contundent i reflexiu alhora. La manera que vam creure bona per interpel·lar el públic va ser que no només fos una crítica a tot allò que ens ve de fora, sinó que fos un mirall que totes ens poguéssim posar davant. Volíem que cada text estigués vestit amb una posada en escena que reflectís, d’una manera visual, la intenció del mateix. Vam acompanyar els textos amb diferents expressions artístiques per tal de reforçar-ne el missatge. També vam buscar col·lectius de dones que poguessin sumar més veus a tot el que volíem dir, fent del nostre un espectacle participatiu i multidisciplinari.
Un altre dels aprenentatges més gran que hem tingut aquest any ha sigut crear un espectacle des de zero. Cap de nosaltres tenia experiència en escenografia, tempos, llums, so, attrezzo… i totes les coses que s’han de tenir en compte a l’hora de tirar endavant un projecte com aquest. Això ha estat un repte molt interessant i empoderador i, tot i que creiem que n’hem d’aprendre molt més, estem molt satisfetes amb aquesta primera experiència.
Tot aquest periple, també ha tingut els seus moments baixos, moments en els quals cada una ha hagut de superar reptes i pors personals. A poc a poc, amb l’ajuda de totes, hem creat un espai on totes hem trobat el nostre lloc i, cada una al seu ritme, s’ha anat fent seu l’espectacle.
Després de molts mesos treballant-hi, arriba l’oportunitat de presentar-lo a través de la revista El Carrer, un projecte amb el qual sentim molta complicitat. Ens va fer especial il·lusió que la recaptació de l’estrena del nostre espectacle servís per ajudar a tirar endavant aquest projecte periodístic compromès de Ribes. També ens sentim molt afortunades d’haver tingut a l’abast tota la infraestructura i la cobertura que ens ha donat el GER. Un espai que hem fet nostre i ens ha permès dur a terme el projecte sentint-nos, com sempre, com a casa. Una de les altres coses que ens ha fet sentir molt bé ha sigut el fet de comptar amb l’ajuda d’en Tomàs Carandell. Ens ha fet sentir còmodes i, des d’un principi, ens va demanar què necessitàvem i com ho volíem fer, sense jutjar i sense voler fer cap canvi a l’espectacle. En tot moment es va mostrar respectuós amb la nostra proposta i li estem molt agraïdes. També donem les gràcies al Sergi López, a l’Aleix Olivera i a totes les dones que van col·laborar en l’espectacle posant el cos i la veu.
UN ESPAI ON TOTES HEM TROBAT EL NOSTRE LLOC
Vam decidir estrenar Antipatriarcal el 25 de novembre, en el marc del dia internacional contra les violències masclistes. S’ha de tenir en compte això, perquè la predisposició de les persones que ens van venir a veure ja era molt bona. I es va omplir la Nau del GER. Estàvem tan convençudes del que anàvem a fer i, sobretot, teníem la consciència del valor de tot el que havíem fet, de la nostra feina de mesos que, aquell dia, només era el dia de compartir-la. Vam estar d’acord en el fet que, la finalitat que tot l’esforç no era la representació, sinó el camí que havíem fet juntes.
Amb una Nau plena, i amb les emocions a flor de pell, es va dur a terme l’espectacle. Ens vam sentir molt còmodes perquè, ho havíem triat i decidit tot nosaltres i portàvem molt de temps mastegant-ho. El públic ens va respondre molt per sobre de les nostres expectatives. Ens va sorprendre la connexió que es va crear entre les 150 persones que hi havia a la Nau i nosaltres. La gent estava emocionada, molt tocada. Vam aconseguir interpel·lar, remoure consciències, incomodar… però, sobretot, posar nom a les violències que ens travessen. Aquest intercanvi creiem que va donar eines a totes les dones per afrontar i visualitzar les situacions a les quals el patriarcat ens sotmet. Vam fer un espectacle molt contundent, però esperançador alhora. Creiem que vam ser capaces de donar un nou aire, de remoure i emocionar.
En baixar de l’escenari, vam compartir impressions amb les persones que havien assistit a l’espectacle, i corroboràrem el que nosaltres havíem sentit. Les dones ens van fer arribar que havien visualitzat el seu dia a dia en moltes parts de l’espectacle, que havíem evidenciat les vivències més íntimes de moltes d’elles.
Tot això ens ha donat força per continuar treballant en aquest espectacle i en nous projectes. Per continuar amb la nostra lluita diària amb la convicció de què alguna cosa estem fent bé. Així doncs, mentre escrivim aquestes línies, estem fent els darrers assajos per la segona representació d’Antipatriarcal, el pròxim diumenge 28 de gener. També serà al Ger i, aquest cop, en col·laboració amb el Punt R, el col·lectiu LGBTIQ+ de Ribes i Les Roquetes.