Al llarg del llibre, trobarem moltes definicions del que és i representa una promesa. Una de les més interessants és aquella que la descriu com un exercici de la imaginació que reordena la realitat i els seus possibles, a partir d’un compromís i d’un vincle en un temps compartit. I és interessant perquè a partir d’aquí, s’hi desenvolupen tot un seguit de qüestions sobre la promesa al voltant dels conceptes de compromís, vincle i temps, entre d’altres.
Ens recorda Garcés que avui dia la promesa ocupa un lloc poc important a les nostres vides i sembla que fer-se promeses sigui quelcom antic. Però no sempre ha estat així. Antigament, el poder va saber adonar-se de la força de la paraula que promet i es va apropiar de la promesa. I per aquesta raó, segons l’escriptora, s’esdevé que Déu va prometre la salvació, l’Estat la promesa de protecció i, ja més endavant, el capitalisme va mobilitzar les aspiracions individuals des d’una promesa il·limitada de creixement i acumulació. I, tanmateix, cap d’elles s’han acomplert.
En el cas del capitalisme, esmenta Garcés que aquest representa el concepte de promesa il·limitada, la promesa d’una vida millor. I és que, en el fons, el capitalisme és en si mateix la promesa, sempre renovada, encara que s’incompleixi de forma sistemàtica. És en aquest punt que és interessant la reflexió sobre el fet que l’incompliment reiterat d’aquesta promesa d’una vida millor, s’amaga darrere de gran part del malestar i descontentament generalitzat que sembla que s’ha estès a les societats d’avui dia, tant al nord ric com al sud global. Aquesta frustració envers les expectatives del nostre futur explica, en part ,alguns dels moviments polítics i socials del nostre present.
Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa i treballa com a professora a la UOC. Anteriorment, ha treballat com a professora a la Universitat de Saragossa, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona. És també una assagista activa i, en pocs anys, ja ha publicat diverses obres com Un món comú (Tigre de paper edicions, 2022), Filosofia inacabada (Galaxia Gutenberg, 2015) o Nova il·lustració radical (Anagrama, 2017) amb el que va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’Assaig de 2017. Ha impulsat també el col·lectiu de pensament crític i experimental Espai en blanc. Les seves aparicions als mitjans de comunicació són freqüents i, més d’un cop, les seves paraules han aixecat polseguera.
El Temps de la promesa és una lectura planera i entenedora. Garcés exposa els seus pensaments amb el seu talent comunicatiu habitual, d’una forma senzilla i breu. En sintonia amb l’estil de la imprescindible col·lecció els Nous quaderns anagrama de la que en forma part, una línia editorial d’Anagrama especialitzada en textos breus i de profunditat i, a més, a preus econòmics, donat que normalment es poden comprar per poc més de deu euros.
Tot i la brevetat, de fet l’obra compta amb menys de cent pàgines i està editada en petit format, l’autora aconsegueix disseccionar un concepte aparentment tan simple com fer una promesa i ho esprem i ho desenvolupa de forma brillant. Ha sabut identificar que prometre ordena i orienta el present cap a un futur i un objectiu concret. I, el més important, que això es pot fer de forma individual però també de forma col·lectiva. I és aquí on rau no tan sols el poder de la promesa, sinó també el que a alguns fa por, que la promesa és motor de mobilització.
MARINA GARCÉS (Barcelona, 1973) és filòsofa i treballa com a professora a la UOC. Anteriorment, ha treballat com a professora a la Universitat de Saragossa, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona. És també una assagista activa i, en pocs anys, ja ha publicat diverses obres.