A finals del segle XIX, esclatà el que es coneix com la Guerra de la independència cubana, que fou el conflicte del qual en resultà la liquidació de l’imperi espanyol, o del poc que en quedava. Feia dècades que la corona espanyola vivia temps convulsos i de profunds canvis socials i patia un llarg declivi com a potència econòmica i militar, que l’havia dut a perdre la gran majoria dels territoris d’ultramar en el darrer segle. D’aquell bast imperi, al continent americà tan sols en quedaven Cuba i Puerto Rico. I, en un intent desesperat per a mantenir aquests darrers territoris, l’estat imposà el reclutament obligatori a gran quantitat de joves per tal d’enviar-los a defensar les colònies dels revoltats independentistes.
És en aquest context històric que Soldats de lleva ens parla sobre la història ficcionada d’en Joan Soldat i Soldat que, tot i el seu malastruc cognom, en tenia ben poc de bel·licós. I és que aquest jove, com molts d’altres del País Valencià, fou cridat a files per lluitar en una guerra de la qual en sabia ben poc i que li quedava lluny. Per a la seva família no hi havia pitjor desgràcia. Per a ell, en canvi, tot i que anar a la guerra no li generava gens d’entusiasme, en certa manera era la forma d’escapar de la seva miserable existència. Ell, que amb prou feines havia sortit dels límits del seu poble, se n’anava ni més ni menys que a l’altra banda de l’oceà.
A en Joan Soldat l’acompanyarem per la península en el viatge en tren fins a Cadis, a la caserna militar amb una pèssima instrucció militar feta a correcuita i el posterior trasllat a les Antilles en un transatlàntic en unes condicions terribles. I un cop arribat a l’illa de Cuba, les coses tampoc no li aniran gaire millor. Des dels precaris territoris, controlats encara per la corona, passant per l’espessa selva, controlada pels rebels i infestada de mosquits i sangoneres, en Joan viurà una experiència que el canviarà de per vida.
Josep Colomer (El Poble Nou de Benitatxell, 1957) és llicenciat en Filologia Catalana i ha treballat com a professor a Xàbia. Com a escriptor, es va donar a conèixer amb Les espines del peix (Edicions tres i quatre, 2020). Soldats de lleva és la seva segona obra i amb la que ha fet un salt considerable en el panorama literari en llengua catalana, guanyant el Premi de Narrativa Antoni Bru d’Elx.
Tot sovint succeeix que et llegeixes un llibre que ha passat del tot desapercebut i descobreixes una petita joia. És aquest el cas de Soldats de lleva. Amb un llenguatge riquíssim i, al mateix temps, una prosa àgil, Colomer ens mostra el pitjor del corromput sistema polític i militar espanyol de finals del segle XIX. Brandant l’argument de la pàtria s’utilitzava a les classes socials més baixes com a carn de canó al servei de l’estat mentre les classes benestants s’enriquien amb la guerra. Per exemple, qualsevol persona cridada a files podia ser eximida del servei militar si pagava la quantitat de 6.000 pessetes. Tota una fortuna per aquella època i una mesura feta a mida per a salvar de la carnisseria els fills de classe alta. Al mateix temps, tots els contractes necessaris per a sostenir, avituallar i transportar les tropes estaven adjudicats a amics i coneguts del règim, fent de la guerra una font de negoci a costa de la mort de milers i milers de joves.
Quina sort de poder comptar amb editorials com Bromera que defensen i promocionen la literatura en llengua catalana. I no només per la tasca que duen a terme al seu País Valencià, apostant per autors locals, sinó també per aquells de les Illes Balears i que massa sovint no reben l’atenció que caldria des del Principat.
Josep Colomer
(El Poble Nou de Benitatxell, 1957) és llicenciat en Filologia Catalana i ha treballat com a professor a Xàbia. Com a escriptor, es va donar a conèixer amb Les espines del peix (Edicions tres i quatre, 2020). Soldats de lleva és la seva segona obra i amb la que ha fet un salt considerable en el panorama literari en llengua catalana, guanyant el Premi de Narrativa Antoni Bru d’Elx.